31 915
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «'''Josep Barat Novella''' (Borbotó, Valéncia, 1912 – Burjassot, 1989) == Biografia == Josep Barat Novella naix en Borbotó (pedania de…»
'''Josep Barat Novella''' ([[Borbotó]], [[Valéncia]], [[1912]] – [[Burjassot]], [[1989]])
== Biografia ==
Josep Barat Novella naix en Borbotó (pedania de la ciutat de Valéncia) en l'any 1912. Als catorze anys entra a treballar en el que seria el seu taller fins la jubilació, el taller de dorats i policromats del que fon el seu mestre, Vicent Bellver Bellver, “Vicentico”, lloc a on se li obri un camí enlluernador i del seu agrat.
El constant quefer en el taller l'introduïx en el món artístic de la tècnica del dorat i policromat, que en el temps es convertiria en la seua especialitat. De la mà del seu mestre anà adquirint coneiximents, fruit dels quals, a l'edat de setze anys, serà ya el seu ajudant en la realisació d'un treball en el camaril de la Patrona de [[Torreperejil]], en la província de [[Jaén]], aplicant or fi i policromia.
Més tart decorà l'iglésia de Sant Martí en Valéncia ciutat, treball que durà dos anys i que consistí, a banda de en repassar tot el dorat en or fi brunyit, en estucar les superfícies planes. Tota esta labor se feu en la conjunció dels equips de dos mestres, Francesc March i Vicent Bellver. Els estucadors eren tots de Burjassot. Compaginant la decoració en Sant Martí, Josep Barat passà a fer-se càrrec de la decoració de l'[[Ajuntament de Valéncia]], que s'estava acabant de contruir. L'intervenció en la decoració fon en or fi brunyit en talles, molures, gerrons dels finestrals i escuts heràldics. Este treball durà dos anys. Com a oficial i baix la direcció del seu mestre, Sr. Bellver, alternà els treballs de dorador en el de decoració d'imagineria religiosa que realisava en el taller.
En esta época cursà estudis en l'Escola d'Arts i Oficis Artístics, situada en el carrer Museu de Valéncia ciutat.
En l'any [[1931]] se proclamà la [[II República espanyola|II República]] i l'evolució dels fets creà un ambient poc propici per a la professió, vinculada a l'art religiós. Conseqüentment es tancaren la majoria d'estos tallers. Josep Barat hagué de buscar-se un nou mig de vida i entrà a treballar en una fàbrica de cartó. En esta época, tan singular i complexa, naix en Barat l'afició pels bous, es relacionarà en el món taurí i viurà aventures i penalitats.
La situació laboral i social que es vixqué en aquella época fon de total desconcert i, en el cas de Barat, gràcies a familiars i amistats anà sobrevivint com a pintor de murals. Al produir-se la sublevació militar i esclatar la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]], dins d'aquella confusió, treballà en el sindicat de classe com a pintor mural.
S'organisaren columnes de milicians i, enmig de l'ambient de revolució, es va allistar com a voluntari en una d'aquelles columnes. Derrotat l'eixercit republicà, fon empresonat en el camp de concentració de [[Castuera]] ([[Badajoz]]); gràcies a uns avals favorables pogué tornar lliure a [[Valéncia]].
Una vegada acabada la guerra, en vintisset anys, patí una época d'adversitats i tristor. Recobrà la felicitat al declarar-se a la que seria sa muller i, en renovades ilusions, tingué la sòrt de mamprendre l'activitat laboral en el taller d'imagineria religiosa de l'excelent mestre [[Joan Castellano Bay]]. Quan acabava la jornada laboral, i donades les penúries de l'época, es dedicà a fer [[falles]], fent la primera per al carrer General Moscardó de Burjassot. Cada vegada s'integrà més en este món i en este treball, coneixent i relacionat-se en els millors artistes fallers del moment.
== Biografia ==
Josep Barat Novella naix en Borbotó (pedania de la ciutat de Valéncia) en l'any 1912. Als catorze anys entra a treballar en el que seria el seu taller fins la jubilació, el taller de dorats i policromats del que fon el seu mestre, Vicent Bellver Bellver, “Vicentico”, lloc a on se li obri un camí enlluernador i del seu agrat.
El constant quefer en el taller l'introduïx en el món artístic de la tècnica del dorat i policromat, que en el temps es convertiria en la seua especialitat. De la mà del seu mestre anà adquirint coneiximents, fruit dels quals, a l'edat de setze anys, serà ya el seu ajudant en la realisació d'un treball en el camaril de la Patrona de [[Torreperejil]], en la província de [[Jaén]], aplicant or fi i policromia.
Més tart decorà l'iglésia de Sant Martí en Valéncia ciutat, treball que durà dos anys i que consistí, a banda de en repassar tot el dorat en or fi brunyit, en estucar les superfícies planes. Tota esta labor se feu en la conjunció dels equips de dos mestres, Francesc March i Vicent Bellver. Els estucadors eren tots de Burjassot. Compaginant la decoració en Sant Martí, Josep Barat passà a fer-se càrrec de la decoració de l'[[Ajuntament de Valéncia]], que s'estava acabant de contruir. L'intervenció en la decoració fon en or fi brunyit en talles, molures, gerrons dels finestrals i escuts heràldics. Este treball durà dos anys. Com a oficial i baix la direcció del seu mestre, Sr. Bellver, alternà els treballs de dorador en el de decoració d'imagineria religiosa que realisava en el taller.
En esta época cursà estudis en l'Escola d'Arts i Oficis Artístics, situada en el carrer Museu de Valéncia ciutat.
En l'any [[1931]] se proclamà la [[II República espanyola|II República]] i l'evolució dels fets creà un ambient poc propici per a la professió, vinculada a l'art religiós. Conseqüentment es tancaren la majoria d'estos tallers. Josep Barat hagué de buscar-se un nou mig de vida i entrà a treballar en una fàbrica de cartó. En esta época, tan singular i complexa, naix en Barat l'afició pels bous, es relacionarà en el món taurí i viurà aventures i penalitats.
La situació laboral i social que es vixqué en aquella época fon de total desconcert i, en el cas de Barat, gràcies a familiars i amistats anà sobrevivint com a pintor de murals. Al produir-se la sublevació militar i esclatar la [[Guerra Civil espanyola|guerra civil]], dins d'aquella confusió, treballà en el sindicat de classe com a pintor mural.
S'organisaren columnes de milicians i, enmig de l'ambient de revolució, es va allistar com a voluntari en una d'aquelles columnes. Derrotat l'eixercit republicà, fon empresonat en el camp de concentració de [[Castuera]] ([[Badajoz]]); gràcies a uns avals favorables pogué tornar lliure a [[Valéncia]].
Una vegada acabada la guerra, en vintisset anys, patí una época d'adversitats i tristor. Recobrà la felicitat al declarar-se a la que seria sa muller i, en renovades ilusions, tingué la sòrt de mamprendre l'activitat laboral en el taller d'imagineria religiosa de l'excelent mestre [[Joan Castellano Bay]]. Quan acabava la jornada laboral, i donades les penúries de l'época, es dedicà a fer [[falles]], fent la primera per al carrer General Moscardó de Burjassot. Cada vegada s'integrà més en este món i en este treball, coneixent i relacionat-se en els millors artistes fallers del moment.