32 044
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 9:
Llínea 9: − + − Compaginà la seua creació lliterària tant en castellà com en català. En l'any [[1992]] rebé el Premi de les Lletres Valencianes i en [[2003]] el Premi de la Crítica en català.+ − (Secció per completar)+ − + + + + + + + + + + +
→Trayectòria lliterària
El seu primer poemari fon en castellà, ''Canción olvidada'' ([[1947]]).
El seu primer poemari fon en castellà, ''Canción olvidada'' ([[1947]]).
En la década de [[1950]] conegué a un grup d'escritors, entre els que estava el poeta [[Alejandro Gaos]] i [[Ricardo Orozco]], director d'una revista, ''El sobre literario'', en la que publicà algun poema. Despuix de conéixer als germans Vicent i [[Xavier Casp]] en un acte celebrat en [[Lo Rat Penat]], Xavier animà a escriure el seu primer llibre en valencià: ''Altra veu'' ([[1952]]), que ell mateix publicà en la colecció L'Espiga de l'[[Editorial Torre]]. En l'any [[1956]] aparegué ''Ratlles a l'aire'', rebé el premi Ciutat de Barcelona. En l'any [[1976]] també guanyà el premi Ausiàs March de l'Ajuntament de Gandia per l'obra ''Vidre ferit de sang'' (1977).
En la década dels [[1950|cinquanta]] conegué a un grup d'escritors, entre els que estava el poeta [[Alejandro Gaos]] i [[Ricardo Orozco]], director d'una revista, ''El sobre literario'', en la que publicà algun poema. Despuix de conéixer als germans Vicent i [[Xavier Casp]] en un acte celebrat en [[Lo Rat Penat]], Xavier animà a escriure el seu primer llibre en valencià: ''Altra veu'' ([[1952]]), que ell mateix publicà en la colecció L'Espiga de l'[[Editorial Torre]]. En l'any [[1956]] aparegué ''Ratlles a l'aire'', que rebé el premi Ciutat de Barcelona. En eixos anys coneix a [[Manuel Sanchis Guarner]] i a dos companyers de generació, [[Joan Fuster]] i [[Vicent Andrés Estellés]], tots ells pancatalanistes reconeguts.
En la década dels anys [[1960|Xixanta]] escriu narrativa publicant ''La intenció'' ([[1958]]), dins del ''Recull de contes valencians'' preparat per Joan Fuster. A l'any següent guanyà el Premi Valéncia per la seua novela ''El río que viene crecido'' ([[1960]]) sobre les riuades en la ciutat de Valéncia de [[1949]] i [[1957]].
En l'any [[1967]] publica ''La dona forta'', la seua primera novela en valencià, fon guardonada en el Premi Joan Senent en l'any [[1965]].
Fallí el 16 de març de 2011 en la ciutat de Valéncia.
Despuix de l'edició del seu llibre titulat ''Vidre ferit de sang'' ([[1977]]) i el poc de resò obtingut, encara que guanyà el premi Ausiàs March de l'Ajuntament de Gandia, no publicaria cap llibre durant uns tretze anys.
A partir de la reedició de ''La dona forta'' ([[1990]]) i la concessió del Premi de les Lletres Valencianes de [[1992]], aparegué el seu poemari ''Després de soterrada la tendresa'' ([[1993]]). Més tart, escrigué ''Elegies de pedra trencadissa'' ([[1997]]) i l'última obra seua ''Bressoleig a l'insomni de la ira'' ([[2003]]).
Compaginà la seua creació lliterària tant en castellà com en català. En l'any [[2003]] rebé el Premi de la Crítica en català.
Ademés, Maria Beneyto ha rebut uns atres premis, com: Premi Internacional de la Dona Treballadora de les Corts Valencianes ([[2000]]), Premi Lluís Guarner ([[2009]]) o el Premi Isabel de Villena ([[2008]]).
Fallí el 16 de març de 2011 en la ciutat de Valéncia.
L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) la nomenà ''Escriptora (sic) de l'any 2025''.
== Notes ==
== Notes ==