32 044
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 7:
Llínea 7: − + Llínea 19:
Llínea 19: − Compaginà la seua creació lliterària tant en castellà com en català. En l'any [[2003]] rebé el Premi de la Crítica en català.+ − −
→Trayectòria lliterària
== Trayectòria lliterària ==
== Trayectòria lliterària ==
El seu primer poemari fon en castellà, ''Canción olvidada'' ([[1947]]).
El seu primer poemari fon en castellà, ''Canción olvidada'' ([[1947]]). Compaginà la seua creació lliterària tant en castellà com en català.
En la década dels [[1950|cinquanta]] conegué a un grup d'escritors, entre els que estava el poeta [[Alejandro Gaos]] i [[Ricardo Orozco]], director d'una revista, ''El sobre literario'', en la que publicà algun poema. Despuix de conéixer als germans Vicent i [[Xavier Casp]] en un acte celebrat en [[Lo Rat Penat]], Xavier animà a escriure el seu primer llibre en valencià: ''Altra veu'' ([[1952]]), que ell mateix publicà en la colecció L'Espiga de l'[[Editorial Torre]]. En l'any [[1956]] aparegué ''Ratlles a l'aire'', que rebé el premi Ciutat de Barcelona. En eixos anys coneix a [[Manuel Sanchis Guarner]] i a dos companyers de generació, [[Joan Fuster]] i [[Vicent Andrés Estellés]], tots ells pancatalanistes reconeguts.
En la década dels [[1950|cinquanta]] conegué a un grup d'escritors, entre els que estava el poeta [[Alejandro Gaos]] i [[Ricardo Orozco]], director d'una revista, ''El sobre literario'', en la que publicà algun poema. Despuix de conéixer als germans Vicent i [[Xavier Casp]] en un acte celebrat en [[Lo Rat Penat]], Xavier animà a escriure el seu primer llibre en valencià: ''Altra veu'' ([[1952]]), que ell mateix publicà en la colecció L'Espiga de l'[[Editorial Torre]]. En l'any [[1956]] aparegué ''Ratlles a l'aire'', que rebé el premi Ciutat de Barcelona. En eixos anys coneix a [[Manuel Sanchis Guarner]] i a dos companyers de generació, [[Joan Fuster]] i [[Vicent Andrés Estellés]], tots ells pancatalanistes reconeguts.
A partir de la reedició de ''La dona forta'' ([[1990]]) i la concessió del Premi de les Lletres Valencianes de [[1992]], aparegué el seu poemari ''Després de soterrada la tendresa'' ([[1993]]). Més tart, escrigué ''Elegies de pedra trencadissa'' ([[1997]]) i l'última obra seua ''Bressoleig a l'insomni de la ira'' ([[2003]]).
A partir de la reedició de ''La dona forta'' ([[1990]]) i la concessió del Premi de les Lletres Valencianes de [[1992]], aparegué el seu poemari ''Després de soterrada la tendresa'' ([[1993]]). Més tart, escrigué ''Elegies de pedra trencadissa'' ([[1997]]) i l'última obra seua ''Bressoleig a l'insomni de la ira'' ([[2003]]).
Ademés, Maria Beneyto ha rebut molts atres premis, com: Premi Internacional de la Dona Treballadora de les Corts Valencianes ([[2000]]), Premi de la Crítica en Català ([[2003]]), Premi Lluís Guarner ([[2009]]) o el Premi Isabel de Villena ([[2008]]).
Ademés, Maria Beneyto ha rebut uns atres premis, com: Premi Internacional de la Dona Treballadora de les Corts Valencianes ([[2000]]), Premi Lluís Guarner ([[2009]]) o el Premi Isabel de Villena ([[2008]]).
Fallí el 16 de març de 2011 en la ciutat de Valéncia.
Fallí el 16 de març de 2011 en la ciutat de Valéncia.