| Llínea 659: |
Llínea 659: |
| | 2002.- [[Maravillas Aguiar Aguilar]], cátedratica de Estudios Árabes e Islámicos, vicedecana de la Facultad de Filología (2001-2003), vicedirectora del Instituto Universitario de Estudios Medievales y Renacentistas de la ULL (2011-2015) y vicerrectora de Tecnologías de la Información y Servicios Universitarios (2015-2017) / [[José A. González Marrero]], Profesor Titular de Filología Latina en Universidad de La Laguna, en ‘Posible correspondencia árabe de algunos términos del tratado del Sexagenarium’; “El estudio del proceso de traducción que tuvo lugar desde el árabe al latín pasando por el valenciano del tratado del Sexagenarium es muy sugestivo por el hecho en sí del esfuerzo de traducción desde una lengua de cultura como la árabe a una lengua vernácula, '''el valenciano de mediados del siglo XV''', y seguidamente a otra lengua de cultura, el latín, en su modalidad medieval.” | | 2002.- [[Maravillas Aguiar Aguilar]], cátedratica de Estudios Árabes e Islámicos, vicedecana de la Facultad de Filología (2001-2003), vicedirectora del Instituto Universitario de Estudios Medievales y Renacentistas de la ULL (2011-2015) y vicerrectora de Tecnologías de la Información y Servicios Universitarios (2015-2017) / [[José A. González Marrero]], Profesor Titular de Filología Latina en Universidad de La Laguna, en ‘Posible correspondencia árabe de algunos términos del tratado del Sexagenarium’; “El estudio del proceso de traducción que tuvo lugar desde el árabe al latín pasando por el valenciano del tratado del Sexagenarium es muy sugestivo por el hecho en sí del esfuerzo de traducción desde una lengua de cultura como la árabe a una lengua vernácula, '''el valenciano de mediados del siglo XV''', y seguidamente a otra lengua de cultura, el latín, en su modalidad medieval.” |
| | | | |
| − | [[2003]].- [[Josep Maria Guinot]], filòlec. La llengua es del poble i no de les universitats, ni dels filolecs. L'idioma valencià es patrimoni del poble valencià des de fa mes de 600 anys i en ell escrigueren els autors del primer sigle d'or d'una llengua romanica espanyola. En Josep Mª Guinot (Revista Renou, nº 45, març 2003). Editada per l'Associació Cultural Cardona Vives de Castelló. | + | [[2003]].- [[Josep Maria Guinot]], filòlec. La llengua es del poble i no de les universitats, ni dels filolecs. L'idioma valencià es patrimoni del poble valencià des de fa mes de 600 anys i en ell escrigueren els autors del primer sigle d'or d'una llengua romanica espanyola. En Josep Mª Guinot (''[[Revista Renou]]'', nº 45, març 2003). Editada per l'Associació Cultural Cardona Vives de Castelló. |
| | + | |
| | + | [[2003]].- [[Josep Maria Guinot]], filòlec. Nostra llengua te per distintiu especial la dolçor i suavitat en sa fonetica, i la vivea, moviment, gracia i energia en expressio. En Josep Mª Guinot (''[[Revista Renou]]'', nº 45, març 2003). Editada per l'Associació Cultural Cardona Vives de Castelló. |
| | + | |
| | + | [[2003]].- [[Josep Maria Guinot]], filòlec. Els valencians volem una llengua valenciana sense mixtificacions alienes. Prou de valencià 'normalitzat' que lo unic que està amagant es l'absorcio de la nostra llengua.|En Josep Mª Guinot (''[[Revista Renou]]'', nº 45, març 2003). Editada per l'Associació Cultural Cardona Vives de Castelló. |
| | + | |
| | + | [[2003]].- [[Josep Maria Guinot]], filòlec. Ningu podra en la Llengua Valenciana, heretà dels nostres pares i respalada pel poble, contra l'idea d'alguns de substituir-la per una llengua estranya com instrument de l'imperialisme catala que vol convertir a Valencia en vagó de coa dels ilussoris 'països catalans'. En Josep Mª Guinot (''[[Revista Renou]]'', nº 45, març 2003). Editada per l'Associació Cultural Cardona Vives de Castelló. |
| | + | |
| | + | [[2003]].- [[Josep Maria Guinot]], filòlec. Volen passar per Llengua Valenciana la que fabriquen sobre normes estranyes a la propia Llengua Valenciana. Eixe dialecte fabricat, no deixe de ser un dialecte inventat sobre normes barcelonines. En Josep Mª Guinot (''[[Revista Renou]]'', nº 45, març 2003). Editada per l'Associació Cultural Cardona Vives de Castelló. |
| | | | |
| | [[2003]].- [[Juan Gil Fernández]], catedrático de Filología Latina de la Universidad de Sevilla, en 'Formas y tendencias del humanismo valenciano quinientista'; Liber Elegantiarum de Joan Esteve, una colección de '''frases latinas con sus equivalencias valencianas"''' | | [[2003]].- [[Juan Gil Fernández]], catedrático de Filología Latina de la Universidad de Sevilla, en 'Formas y tendencias del humanismo valenciano quinientista'; Liber Elegantiarum de Joan Esteve, una colección de '''frases latinas con sus equivalencias valencianas"''' |