31 894
edicions
Canvis
→Cites
''Es una pena que la actual RAE trabaje al servicio de la mentira y de la manipulación. Pero más pena que tengamos que sufragar con los impuestos de todos los valencianos a la AVL, cuando hasta nuestro presidente Camps, sabe que es el auténtico Caballo de Troya de la lengua valenciana y la sustenta.''|''Las tribulaciones de la RAE'' (''[[Las Provincias]]'', 17.11.2006) per [[Joan Ignaci Culla]]}}
''Es una pena que la actual RAE trabaje al servicio de la mentira y de la manipulación. Pero más pena que tengamos que sufragar con los impuestos de todos los valencianos a la AVL, cuando hasta nuestro presidente Camps, sabe que es el auténtico Caballo de Troya de la lengua valenciana y la sustenta.''|''Las tribulaciones de la RAE'' (''[[Las Provincias]]'', 17.11.2006) per [[Joan Ignaci Culla]]}}
* El filòlec, historiador i escritor valencià, [[Lleopolt Peñarroja]], diu lo següent sobre la AVL:
* El filòlec, historiador i escritor valencià, [[Leopolt Peñarroja]], diu lo següent sobre la AVL:
{{Cita|Hi ha fets i fites clau en este trayecte. El Dictamen del Consell Valencià de Cultura de 13 de juliol de 1998, mare de tots els darrers mals del valencianisme, soterrava la capacitat normativa de la RACV; acceptava ab claritat meridiana l'unitat del catala; vorejava l'autentica normativisacio valenciana de l'ultim quart de sigle; reduia al no res la verdadera llengua valenciana historica i creava una nova entitat liquidadora del valencià: l'AVLl. Ab este dictamen dictat, el poble valencià perdia tota garantia futura de preservacio de la seua llengua i es trencava, en part per l'incoherencia de les seues entitats més senyeres, inclosa la RACV, lo que quedava del valencianisme cultural.
{{Cita|Hi ha fets i fites clau en este trayecte. El Dictamen del Consell Valencià de Cultura de 13 de juliol de 1998, mare de tots els darrers mals del valencianisme, soterrava la capacitat normativa de la RACV; acceptava ab claritat meridiana l'unitat del catala; vorejava l'autentica normativisacio valenciana de l'ultim quart de sigle; reduia al no res la verdadera llengua valenciana historica i creava una nova entitat liquidadora del valencià: l'AVLl. Ab este dictamen dictat, el poble valencià perdia tota garantia futura de preservacio de la seua llengua i es trencava, en part per l'incoherencia de les seues entitats més senyeres, inclosa la RACV, lo que quedava del valencianisme cultural.