Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
292 bytes afegits ,  30 juny
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  +
{{Biografia|
 +
| nom = Gustav Klimt
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Àustria|Austríaca]]
 +
| ocupació = Pintor.
 +
| data_naix = [[14 de juliol]] de [[1862]]
 +
| lloc_naix = [[Baumgarten]], [[Àustria]]
 +
| data_mort = [[6 de febrer]] de [[1918]]
 +
| lloc_mort = [[Alsergrund]], [[Àustria]]
 +
}}
 
'''Gustav Klimt''', conegut simplement com a '''Klimt''' ([[Baumgarten]], [[Àustria]], [[14 de juliol]] de [[1862]] - [[Alsergrund]], [[Àustria]], [[6 de febrer]] de [[1918]]), fon un pintor simboliste austríac, i un dels més prestigiosos representants del moviment moderniste de la [[secessió vienesa]]. Klimt pintà llenços i murals en un estil personal molt ornamentat, que també va manifestar a través d'objectes d'artesania, com els que es troben reunits en la Galeria de la secessió vienesa. Intelectualment afí a cert ideari romàntic, Klimt va trobar en el nuet femení una de les seues més recurrents fonts d'inspiració. Les seues obres estan dotades d'una intensa energia sensual, reflectida en especial claritat en els seus numerosos apunts i esbossos a llapis, en cert modo hereus de la tradició de dibuixos eròtics de [[Auguste Rodin|Rodin]] i [[Jean Auguste Dominique Ingres|Ingres]].
 
'''Gustav Klimt''', conegut simplement com a '''Klimt''' ([[Baumgarten]], [[Àustria]], [[14 de juliol]] de [[1862]] - [[Alsergrund]], [[Àustria]], [[6 de febrer]] de [[1918]]), fon un pintor simboliste austríac, i un dels més prestigiosos representants del moviment moderniste de la [[secessió vienesa]]. Klimt pintà llenços i murals en un estil personal molt ornamentat, que també va manifestar a través d'objectes d'artesania, com els que es troben reunits en la Galeria de la secessió vienesa. Intelectualment afí a cert ideari romàntic, Klimt va trobar en el nuet femení una de les seues més recurrents fonts d'inspiració. Les seues obres estan dotades d'una intensa energia sensual, reflectida en especial claritat en els seus numerosos apunts i esbossos a llapis, en cert modo hereus de la tradició de dibuixos eròtics de [[Auguste Rodin|Rodin]] i [[Jean Auguste Dominique Ingres|Ingres]].
  
31 910

edicions

Menú de navegació