| | | lloc_mort = [[Alsergrund]], [[Àustria]] | | | lloc_mort = [[Alsergrund]], [[Àustria]] |
| − | '''Gustav Klimt''', conegut simplement com a '''Klimt''' ([[Baumgarten]], [[Àustria]], [[14 de juliol]] de [[1862]] - [[Alsergrund]], [[Àustria]], [[6 de febrer]] de [[1918]]), fon un pintor simboliste austríac, i un dels més prestigiosos representants del moviment moderniste de la [[secessió vienesa]]. Klimt pintà llenços i murals en un estil personal molt ornamentat, que també va manifestar a través d'objectes d'artesania, com els que es troben reunits en la Galeria de la secessió vienesa. Intelectualment afí a cert ideari romàntic, Klimt va trobar en el nuet femení una de les seues més recurrents fonts d'inspiració. Les seues obres estan dotades d'una intensa energia sensual, reflectida en especial claritat en els seus numerosos apunts i esbossos a llapis, en cert modo hereus de la tradició de dibuixos eròtics de [[Auguste Rodin|Rodin]] i [[Jean Auguste Dominique Ingres|Ingres]]. | + | '''Gustav Klimt''', conegut simplement com a '''Klimt''' ([[Baumgarten]], [[Àustria]], [[14 de juliol]] de [[1862]] - † [[Alsergrund]], [[Àustria]], [[6 de febrer]] de [[1918]]), fon un pintor simboliste austríac, i un dels més prestigiosos representants del moviment moderniste de la [[secessió vienesa]]. Klimt pintà llenços i murals en un estil personal molt ornamentat, que també va manifestar a través d'objectes d'artesania, com els que es troben reunits en la Galeria de la secessió vienesa. Intelectualment afí a cert ideari romàntic, Klimt va trobar en el nuet femení una de les seues més recurrents fonts d'inspiració. Les seues obres estan dotades d'una intensa energia sensual, reflectida en especial claritat en els seus numerosos apunts i esbossos a llapis, en cert modo hereus de la tradició de dibuixos eròtics de [[Auguste Rodin|Rodin]] i [[Jean Auguste Dominique Ingres|Ingres]]. |
| | Al principi de la seua carrera artística, fon un exitós pintor de decoració arquitectònica de manera convencional. En [[1897]], el seu estil madur va aparéixer, i va fundar la secessió vienesa, un grup de pintors que es rebelaven contra l'art acadèmic a favor d'un estil altament decoratiu similar al [[Art Nouveau]]. Quan va escomençar a desenrollar un estil més personal, la seua obra fon objecte de controvèrsia que va culminar quan els tres grans murals alegòrics que va realisar cap a [[1900]] per al sostre del Gran Saló de l'Universitat de Viena varen ser violentament criticats com a pornogràfics i rebujats. Posteriorment no va acceptar més encàrrecs públics, pero va alcançar un nou èxit en les pintures de la seua «fase dorada», moltes de les quals inclouen pa d'or. L'obra de Klimt fon una important influència per al seu companyer més jove, [[Egon Schiele]]. | | Al principi de la seua carrera artística, fon un exitós pintor de decoració arquitectònica de manera convencional. En [[1897]], el seu estil madur va aparéixer, i va fundar la secessió vienesa, un grup de pintors que es rebelaven contra l'art acadèmic a favor d'un estil altament decoratiu similar al [[Art Nouveau]]. Quan va escomençar a desenrollar un estil més personal, la seua obra fon objecte de controvèrsia que va culminar quan els tres grans murals alegòrics que va realisar cap a [[1900]] per al sostre del Gran Saló de l'Universitat de Viena varen ser violentament criticats com a pornogràfics i rebujats. Posteriorment no va acceptar més encàrrecs públics, pero va alcançar un nou èxit en les pintures de la seua «fase dorada», moltes de les quals inclouen pa d'or. L'obra de Klimt fon una important influència per al seu companyer més jove, [[Egon Schiele]]. |