154 209
edicions
Canvis
sense resum d'edició
== Descripció morfològica ==
== Descripció morfològica ==
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: gran, palmada i lobulada, dividida generalment en 3 a 5 lòbuls en vores dentades; alternes i aspres al tacte, de color vert fosc pel feix i més clar pel revers.
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: gran, palmada i lobulada, dividida generalment en 3 a 5 lòbuls en vores dentades; alternes i aspres al tacte, de color [[vert]] fosc pel feix i més clar pel revers.
* [[Flor|Flor]]: inflorescències unisexuals molt reduïdes, ocultes dins del receptàcul carnós que forma la [[figa]]; la polinisació natural es fa per [[Blastophaga psenes]], una [[avispa]] especialisada.
* [[Flor|Flor]]: inflorescències unisexuals molt reduïdes, ocultes dins del receptàcul carnós que forma la [[figa]]; la polinisació natural es fa per [[Blastophaga psenes]], una [[avispa]] especialisada.
* [[Fruit|Fruit]]: en realitat un [[siconi]], és a dir, un receptàcul carnós que conté dins les flors i que madura en un fruit comestible, dolç i de color variable (morat, vert, negre o groc). Pot donar una o dos collites anuals (bacores i figues).
* [[Fruit|Fruit]]: en realitat un [[siconi]], és dir, un receptàcul carnós que conté dins les flors i que madura en un fruit comestible, dolç i de color variable ([[morat]], vert, [[negre]] o [[groc]]). Pot donar una o dos collites anuals ([[Bacora|bacores]] i figues).
* [[Tronc|Tronc]]: de port irregular, sovint retorça't, d’escorça llisa i grisenca en eixemplars joves, que s'escata en els vells. Branques fràgils i làtex blanc que supura en trencar-les.
* [[Tronc|Tronc]]: de port irregular, a sovint retorça't, d'escorça llisa i grisenca en eixemplars joves, que s'escata en els vells. Branques fràgils i làtex blanc que supura en trencar-les.
== Hàbitat ==
== Hàbitat ==
Espècie molt tolerant a la sequera, es troba des de la costa fins a zones de muntanya baixa. Habita terrenys rocosos, marges, horts antics i bancals abandonats. Cultivat tradicionalment a tota [[Valéncia]], tant per producció com per consum domèstic. Preferix sòls calcaris ben drenats i exposicions assolejades.
Espècie molt tolerant a la sequera, es troba des de la costa fins a zones de montanya baixa. Habita terrenys rocosos, margens, horts antics i bancals abandonats. Cultivat tradicionalment en tota [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], tant per producció com per consum domèstic. Preferix sòls calcaris ben drenats i exposicions assolejades.
== Taxonomia ==
== Taxonomia ==
''Ficus carica'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en 1753. Pertany al gran gènero ''Ficus'', que inclou espècies tropicals i subtropicals, moltes d’elles en relacions simbiòtiques complexes en insectes polinisadors.
''Ficus carica'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en l'any [[1753]]. Pertany al gran gènero [[Ficus]], que inclou espècies tropicals i subtropicals, moltes d'elles en relacions simbiòtiques complexes en insectes polinisadors.
== Etimologia ==
== Etimologia ==
* '''Ficus''': nom llatí clàssic per a designar la figuera.
* '''Ficus''': nom [[llatí]] clàssic per a designar la figuera
* '''carica''': fa referència a la regió de Cària (Caria), antiga zona d’[[Àsia Menor]] d’on se suposa que prové la varietat cultivada.
* '''carica''': fa referència a la regió de Cària (Caria), antiga zona d'[[Àsia Menor]] d'a on se suposa que prové la varietat cultivada
== Classes ==
== Classes ==
Ficus carica es subdividix en diverses classes segons el seu comportament reproductiu i el número de collites que dona a l'any. Tradicionalment se distinguixen dos grups generals:
* La primera és la '''comú''', que fa una sola collita de figues a finals d’estiu o inici del autumne.
* La primera és la '''comú''', que fa una sola collita de figues a finals d'[[estiu]] o inici del [[autumne]].
* La segona és la '''breval''', que fa dos collites: una primera de [[bacores]] (normalment en [[juny]]) i una segona de figues ([[agost]]–[[setembre]]). També se denominen bíferes.
* La segona és la '''breval''', que fa dos collites: una primera de [[bacores]] (normalment en [[juny]]) i una segona de figues ([[agost]]–[[setembre]]). També se denominen bíferes.
- Cabrafiga (caprificus)
- Cabrafiga (caprificus)
Són figueres silvestres no partenocàrpiques,polinisades de forma natural per mig de l’[[avespa de la figa]] (*Blastophaga psenes*). Un procés conegut com [[caprificació]].
Són figueres silvestres no partenocàrpiques,polinisades de forma natural per mig de l'[[avespa de la figa]] (''Blastophaga psenes''). Un procés conegut com [[caprificació]].
*'''Eixemples de varietats:'''
*'''Eixemples de varietats:'''
- Autofèrtils bíferes
- Autofèrtils bíferes
Donen dos collites anuals: bacores a principi d’estiu i figues a final. També són partenocàrpiques i no requerixen caprificació.
Donen dos collites anuals: bacores a principi d'estiu i figues a final. També són partenocàrpiques i no requerixen caprificació.
*'''Eixemples de varietats:'''
*'''Eixemples de varietats:'''
== Dits valencians ==
== Dits valencians ==
* Per Sant Joan bacores, verdes o madures, pero segures.
* Per Sant Joan bacores, verdes o madures, pero segures
== Vore també ==
== Vore també ==
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Ficus carica}}
{{Commonscat|Ficus carica}}
{{Wikispecies|Ficus_carica}}
{{Wikispecies|Ficus_carica}}
{{DGLV|Figuera}}
{{DGLV|Figuera}}