Canvis

L''''història militar de la Comunitat Valenciana''' comprén un ampli periodo que va des de l'Antiguetat fins a l'actualitat, marcada per la seua posició estratègica en el llitoral mediterràneu i el seu paper com a enllaç entre la Península Ibèrica i atres regions d'Europa i Àfrica. A lo llarc dels sigles, este territori ha segut escenari de conquistes, defenses costeres, conflictes bèlics i desplegaments militars que han molejat el seu desenroll polític, econòmic i social. Des de l'organisació de milícies medievals fins a la seua rellevància en la Guerra de l'Independència, la Guerra Civil Espanyola i les operacions modernes, la Comunitat Valenciana ha eixercitat un paper destacat en l'història militar d'Espanya. El seu llegat es conserva en fortificacions, museus, archius i unitats militars que seguixen operant en la regió.

L''''història militar de la Comunitat Valenciana''' comprén un ampli periodo que va des de l'[[Edat Antiga en la Comunitat Valenciana|Antiguetat]] fins a l'actualitat, marcada per la seua posició estratègica en el llitoral mediterràneu i el seu paper com a enllaç entre la [[Península Ibèrica]] i atres regions d'[[Europa]] i [[Àfrica]]. A lo llarc dels sigles, este territori ha segut escenari de conquistes, defenses costeres, conflictes bèlics i desplegaments militars que han molejat el seu desenroll polític, econòmic i social. Des de l'organisació de milícies medievals fins a la seua rellevància en la [[Guerra de l'Independència]], la [[Guerra Civil Espanyola]] i les operacions modernes, la Comunitat Valenciana ha eixercitat un paper destacat en l'història militar d'Espanya. El seu llegat es conserva en fortificacions, museus, archius i unitats militars que seguixen operant en la regió.

== Orígens i Edat Mija ==

== Orígens i Edat Mija ==

Des de la formació del Regne de Valéncia despuix de la conquista per Jaime I (sigles XIII–XIV), es varen organisar milícies urbanes per a la defensa regional. Pedro I “el Gran” va reforçar la colaboració activa de la població en el seu defensa, mentres que Alfonso III va establir excepcions al servici militar obligatori, llimitant el seu alcanç segons els furs locals.

Des de la formació del Regne de Valéncia despuix de la conquista per [[Jaume I]] (sigles XIII–XIV), es varen organisar milícies urbanes per a la defensa regional. Pedro I “el Gran” va reforçar la colaboració activa de la població en el seu defensa, mentres que Alfonso III va establir excepcions al servici militar obligatori, llimitant el seu alcanç segons els furs locals.

En 1365, Pere el Ceremoniòs va fundar el Centenar de la Ploma, una milícia urbana de cent ballesters encarregada de protegir l'estandart real de Valéncia, en presència activa fins a 1707.

En 1365, Pere el Cerimoniós va fundar el [[Centenar de la Ploma]], una milícia urbana de cent ballesters encarregada de protegir l'estandart real de Valéncia, en presència activa fins a 1707.

== Guerra de l'Independència (1808–1814) ==

== Guerra de l'Independència (1808–1814) ==