| Llínea 58: |
Llínea 58: |
| | {{AP|Història econòmica de la Comunitat Valenciana}} | | {{AP|Història econòmica de la Comunitat Valenciana}} |
| | === Edat Antiga === | | === Edat Antiga === |
| − | En l'Edat Antiga, el territori que hui constituïx la Comunitat Valenciana formava part d'un actiu corredor comercial mediterràneu. Les colónies fenicies i gregues varen establir enclavaments costers que varen fomentar l'intercanvi de metals, ceràmica, saladures i productes agrícoles. Posteriorment, la romanisació va impulsar una profunda transformació econòmica: es varen crear infraestructures com a calçades i ports, es va intensificar el cultiu de l'olivera, la vinya i el blat, i es va integrar la regió en les rets de comerç de l'Imperi. Ciutats com Valentia actuaven com a centres administratius i econòmics, conectats tant en Hispània com en el restant del Mediterràneu. | + | En l'[[Edat Antiga]], el territori que hui constituïx la Comunitat Valenciana formava part d'un actiu corredor comercial mediterràneu. Les colónies fenicies i gregues varen establir enclavaments costers que varen fomentar l'intercanvi de metals, ceràmica, saladures i productes agrícoles. Posteriorment, la romanisació va impulsar una profunda transformació econòmica: es varen crear infraestructures com a calçades i ports, es va intensificar el cultiu de l'[[olivera]], la [[vinya]] i el [[blat]], i es va integrar la regió en les rets de comerç de l'Imperi. Ciutats com Valentia actuaven com a centres administratius i econòmics, conectats tant en Hispània com en el restant del Mediterràneu. |
| | | | |
| | === Edat Mija i Edat Moderna === | | === Edat Mija i Edat Moderna === |
| − | Durant l'Edat Mija, l'economia valenciana se sustentava principalment en l'agricultura, en l'introducció de tècniques alvançades de rec pels musulmans que varen permetre el cultiu intensiu d'arròs, cítrics i productes hortícoles. L'activitat comercial es va desenrollar en les ciutats portuàries com Valéncia i Alacant, facilitada per l'exportació de seda, va vindre i oli, i per la participació en rutes mediterrànees. En l'Edat Moderna, el comerç i l'artesania varen alcançar un alt nivell, destacant la producció de textils i l'expansió de mercats locals i internacionals. | + | Durant l'[[Edat Mija]], l'economia valenciana se sustentava principalment en l'agricultura, en l'introducció de tècniques alvançades de rec pels musulmans que varen permetre el cultiu intensiu d'[[arròs]], cítrics i productes hortícoles. L'activitat comercial es va desenrollar en les ciutats portuàries com [[Valéncia]] i [[Alacant]], facilitada per l'exportació de [[seda]], [[Vi|vins]] i [[oli]], i per la participació en rutes mediterrànees. En l'Edat Moderna, el comerç i l'artesania varen alcançar un alt nivell, destacant la producció de textils i l'expansió de mercats locals i internacionals. |
| | | | |
| | === Sigle XIX: industrialisació incipient === | | === Sigle XIX: industrialisació incipient === |
| − | El sigle XIX va estar marcat per canvis polítics i socials que varen afectar l'economia valenciana. La desamortisació i la lliberalisació del comerç varen transformar la propietat de la terra i varen fomentar la modernisació agrícola. L'indústria textil i la producció de paper varen començar a consolidar-se, sobretot en els núcleus urbans de Valéncia, Alcoy i Ontinyent, iniciant un procés d'industrialisació que perduraria fins al sigle XX. | + | El [[sigle XIX]] va estar marcat per canvis polítics i socials que varen afectar l'economia valenciana. La desamortisació i la lliberalisació del comerç varen transformar la propietat de la terra i varen fomentar la modernisació agrícola. L'indústria textil i la producció de [[paper]] varen començar a consolidar-se, sobretot en els núcleus urbans de Valéncia, [[Alcoy]] i [[Ontinyent]], iniciant un procés d'industrialisació que perduraria fins al [[sigle XX]]. |
| | | | |
| | === Sigle XX: expansió industrial i turisme === | | === Sigle XX: expansió industrial i turisme === |
| − | Durant el sigle XX, l'economia valenciana es diversificà. L'indústria de la ceràmica, els productes químics i l'alimentació es va expandir, mentres que l'agricultura es va modernisar en l'us de fertilisants i noves tècniques de rec. A partir dels anys 60, el turisme es va convertir en un motor econòmic clau, especialment en la Costa Blanca i la Costa del Azahar, generant ocupació i promovent infraestructures modernes. | + | Durant el sigle XX, l'economia valenciana es diversificà. L'indústria de la ceràmica, els productes químics i l'alimentació es va expandir, mentres que l'agricultura es va modernisar en l'us de fertilisants i noves tècniques de rec. A partir dels [[Anys 1960|anys 60]], el turisme es va convertir en un motor econòmic clau, especialment en la Costa Blanca i la Costa del Azahar, generant ocupació i promovent infraestructures modernes. |
| | | | |
| | === Sigle XXI: economia globalisada i sectors estratègics === | | === Sigle XXI: economia globalisada i sectors estratègics === |
| − | En el sigle XXI, la Comunitat Valenciana ha consolidat un model econòmic basat en l'indústria, l'agricultura especialisada, els servicis i el turisme. La regió participa activament en l'economia global, en exportacions de cítrics, vins, mobles, calcer i ceràmica. Al mateix temps, enfronta desafius relacionats en la sostenibilitat, l'innovació tecnològica i la competitivitat en un mercat internacional. | + | En el [[sigle XXI]], la Comunitat Valenciana ha consolidat un model econòmic basat en l'indústria, l'agricultura especialisada, els servicis i el turisme. La regió participa activament en l'economia global, en exportacions de cítrics, vins, mobles, calcer i ceràmica. Al mateix temps, enfronta desafius relacionats en la sostenibilitat, l'innovació tecnològica i la competitivitat en un mercat internacional. |
| | | | |
| | == Indicadors econòmics == | | == Indicadors econòmics == |