Canvis

== Ilustració i ciència primerenca ==

== Ilustració i ciència primerenca ==

Durant el sigle XVIII, l'Ilustració va deixar una chafada en el territori valencià gràcies a pensadors com Antonio José Cavanilles, botànic i naturaliste naixcut en Valéncia. Entre 1791 i 1793, va recopilar detallada informació sobre la geografia, flora i població del Regne de Valéncia en la seua obra Observacions sobre l'Història Natural del Regne de Valéncia, que va destacar per la seua precisió inclús en events contemporàneus com la [[Gota freda de 2024 en Espanya|DANA recent]]. Aixina mateix, a lo manco des de finals del sigle XVII, novella científiques físiques i matemàtiques valencianes varen adoptar métodos d'observació, experimentació i argumentació; destaquen figures com Baltasar d'Iñigo, Juan Bautista Corachán i Tomás Vicente Tosca.

Durant el [[sigle XVIII]], l'Ilustració va deixar una chafada en el territori valencià gràcies a pensadors com [[Antonio José Cavanilles]], botànic i naturaliste naixcut en [[Valéncia]]. Entre els anys  [[1791]] i [[1793]], va recopilar detallada informació sobre la geografia, flora i població del [[Regne de Valéncia]] en la seua obra ''Observacions sobre l'Història Natural del Regne de Valéncia'', que va destacar per la seua precisió inclús en events contemporàneus com la [[Gota freda de 2024 en Espanya|DANA recent]]. Aixina mateix, a lo manco des de finals del [[sigle XVII]], novella científiques físiques i matemàtiques valencianes varen adoptar métodos d'observació, experimentació i argumentació; destaquen figures com [[Baltasar d'Iñigo]], [[Juan Bautista Corachán]] i [[Tomàs Vicent Tosca]].

== Época acadèmica i institucionalisació ==

== Época acadèmica i institucionalisació ==

En l'Universitat de Valéncia varen sorgir pioners com José Gascó Oliag (1879–1947), catedràtic de química que va impulsar tant la docència com l'investigació en química tècnica i inorgànica, aixina com la pirotècnia.

En l'[[Universitat de Valéncia]] varen sorgir pioners com [[José Gascó Oliag]] ([[1879]]–[[1947]]), catedràtic de química que va impulsar tant la docència com l'investigació en química tècnica i inorgànica, aixina com la [[pirotècnia]].

En 1985 es va crear l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, sorgit de l'impuls acadèmic per a sistematisar l'estudi històric-científic, bibliomètric i documental. Este institut va evolucionar fins a convertir-se, en 2018, en l'Institut Interuniversitari López Piñero, conformat per vàries universitats valencianes.

En l'any [[1985]] es va crear l'[[Museu d'Història de la Medicina|Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero]], sorgit de l'impuls acadèmic per a sistematisar l'estudi històric-científic, bibliomètric i documental. Este institut va evolucionar fins a convertir-se, en 2018, en l'Institut Interuniversitari López Piñero, conformat per vàries universitats valencianes.

== Divulgació i museus de ciència ==

== Divulgació i museus de ciència ==

Des de 2019, la Casa de la Ciència del CSIC en Valéncia, ubicada en la plaça de la Verge, promou activitats de divulgació científica com a exposicions, conferències i jornades en investigadors del propi CSIC.

Des de [[2019]], la Casa de la Ciència del CSIC en Valéncia, ubicada en la [[plaça de la Verge]], promou activitats de divulgació científica com a exposicions, conferències i jornades en investigadors del propi CSIC.

Ademés, la regió conta en múltiples museus dedicats a la ciència i tecnologia, com el Museu del Calcer (Elda), el Museu de la Mar (Santa Pola) o el Planetari de Castelló — inaugurat en 1991 com el primer del seu tipo en la comunitat — que oferix des de tallers a observacions astronòmiques.

Ademés, la regió conta en múltiples museus dedicats a la ciència i tecnologia, com el [[Museu del Calcer]] (Elda), el [[Museu de la Mar]] (Santa Pola) o el [[Planetari de Castelló]] — inaugurat en [[1991]] com el primer del seu tipo en la comunitat — que oferix des de tallers a observacions astronòmiques.

== Transferència tecnològica i teixit innovador ==

== Transferència tecnològica i teixit innovador ==

Des dels anys setanta i huitanta, la Comunitat Valenciana va impulsar la creació d'instituts tecnològics com a part d'un model inspirat en Emilia-Romanya. Estos centres, integrats hui en la ret [[Redit]], han segut essencials per a modernisar sectors com el ceràmic o del calcer, alcançant millores en productivitat i competitivitat. Instituts com ITE o l'ITACA, vinculats a l'UPV, han jugat un paper destacat en sectors com l'energia, antenes, telecomunicacions i salut.

Des dels [[Anys 1970|anys setanta]] i [[Anys 1980|huitanta]], la Comunitat Valenciana va impulsar la creació d'instituts tecnològics com a part d'un model inspirat en Emilia-Romanya. Estos centres, integrats hui en la ret [[Redit]], han segut essencials per a modernisar sectors com el ceràmic o del calcer, alcançant millores en productivitat i competitivitat. Instituts com ITE o l'ITACA, vinculats a l'UPV, han jugat un paper destacat en sectors com l'energia, antenes, telecomunicacions i salut.

Per la seua banda, el Parc Científic de l'Universitat de Valéncia (PCUV) facilita la transferència de coneiximents a l'indústria, albergant empreses spin-off de biotecnologia i TIC dins d'un entorn acadèmic i empresarial.

Per la seua banda, el Parc Científic de l'Universitat de Valéncia (PCUV) facilita la transferència de coneiximents a l'indústria, albergant empreses spin-off de biotecnologia i TIC dins d'un entorn acadèmic i empresarial.

== Política i innovació contemporànea ==

== Política i innovació contemporànea ==

En 2017 va ser creada l'Agència Valenciana de l'Innovació (AVI), en l'objectiu de transformar el model productiu regional. Des de llavors ha movilisat més de 240 millons d'euros entre fondos públics i privats per a fomentar el sistema regional d'innovació.

En l'any [[2017]] va ser creada l'Agència Valenciana de l'Innovació (AVI), en l'objectiu de transformar el model productiu regional. Des de llavors ha movilisat més de 240 millons d'[[Euro|euros]] entre fondos públics i privats per a fomentar el sistema regional d'innovació.

A la seua volta, la digitalisació ha cobrat un pes creixent en l'economia: en 2023, representava el 18 % del PIB valencià (front al 21 % en la mija nacional), sent responsable del 34 % del creiximent econòmic regional entre 2011 i 2023. Encara que la comunitat encara mostra una baixa proporció d'ocupació i PIB en sectors TIC (2,9 % i 1,9 % respectivament), la digitalisació alvança de forma travessera.

A la seua volta, la digitalisació ha cobrat un pes creixent en l'economia: en [[2023]], representava el 18 % del PIB valencià (front al 21 % en la mija nacional), sent responsable del 34 % del creiximent econòmic regional entre [[2011]] i 2023. Encara que la comunitat encara mostra una baixa proporció d'ocupació i PIB en sectors TIC (2,9 % i 1,9 % respectivament), la digitalisació alvança de forma travessera.

Ademés, en Valéncia prospera un vibrant ecosistema mamprenedor: més d'1 500 startups, 16 acceleradores i 12 incubadores operen activament, impulsades per plataformes innovadores com Eutopía, que integra tecnologia educativa en necessitats especials.

Ademés, en Valéncia prospera un vibrant ecosistema mamprenedor: més d'1.500 startups, 16 acceleradores i 12 incubadores operen activament, impulsades per plataformes innovadores com Eutopía, que integra tecnologia educativa en necessitats especials.

{{Regne de Valéncia}}

{{Regne de Valéncia}}