Canvis

Este nou acort va supondre l'acceptació per part del monarca aragonés d'una llimitació dels seus drets territorials de conquista. A canvi va obtindre l'anulació de les clàusules de vassallage per les que els anteriors acorts li havien deixat en una posició de subordinació front a [[Regne de Castella|Castella]].

Este nou acort va supondre l'acceptació per part del monarca aragonés d'una llimitació dels seus drets territorials de conquista. A canvi va obtindre l'anulació de les clàusules de vassallage per les que els anteriors acorts li havien deixat en una posició de subordinació front a [[Regne de Castella|Castella]].

A la [[Corona d'Aragó]] se li reconeixien drets de conquista sobre [[Valéncia]] i el [[Regne de Valéncia|regne sancer de Valéncia]] en tots els seus territoris. Aixina mateix se li concedien [[Xàtiva]] i [[Biar]] en tots els seus térmens i tot el [[regne de Dénia]] fins a la vila de [[Calp]]. Per la seua banda Castella tindria el dret a afegir-se el [[regne de Múrcia]]. Es va traçar puix una llínea imaginària que, des del sur de Biar, a l'altura aproximada del riu Castalia, passant per la [[serra de la Carrasqueta]] i la d'[[Serra d'Aitana|Aitana]], anava a recórrer el curs fluvial de l'[[Riu Algar|Algar]] desembocant en [[Altea]], al sur de Calp. En això quedaven per a [[Regne d'Aragó|Aragó]] els actuals partits de Calp, [[Pego]], [[Callosa d'Ensarrià]] i tot el regne de Dénia cap al nort, i per a Castella [[Xixona]], [[Vilajoyosa]], [[Villena]], [[Sax]], [[Novelda]], [[Asp]], [[Elig]], [[Oriola]], [[Alacant]], [[Múrcia]], [[Cartagena]], entre uns atres.

A la [[Corona d'Aragó]] se li reconeixien drets de conquista sobre [[Valéncia]] i el [[Regne de Valéncia|regne sancer de Valéncia]] en tots els seus territoris. Aixina mateix se li concedien [[Xàtiva]] i [[Biar]] en tots els seus térmens i tot el [[regne de Dénia]] fins a la vila de [[Calp]]. Per la seua banda Castella tindria el dret a afegir-se el [[regne de Múrcia]]. Es va traçar puix una llínea imaginària que, des del sur de Biar, a l'altura aproximada del riu Castalia, passant per la [[serra de la Carrasqueta]] i la d'[[Serra d'Aitana|Aitana]], anava a recórrer el curs fluvial de l'[[Riu Algar|Algar]] desembocant en [[Altea]], al sur de Calp. En això quedaven per a [[Regne d'Aragó|Aragó]] els actuals partits de Calp, [[Pego]], [[Callosa d'En Sarrià]] i tot el regne de Dénia cap al nort, i per a Castella [[Xixona]], [[Vilajoyosa]], [[Villena]], [[Sax]], [[Novelda]], [[Asp]], [[Elig]], [[Oriola]], [[Alacant]], [[Múrcia]], [[Cartagena]], entre uns atres.

Una part del tractat que no quedà delimitada per topònims i per tant imprecisa, fon la zona oest. En el document es menciona que a la [[Corona d'Aragó]] li corresponia "el regne sancer de Valéncia en tots els seus territoris, habitats i deshabitats que li pertany o deuria pertànyer-li", pero no se sap a ciència certa fins a on aplegaven eixos territoris. Hi ha investigadors que sugerixen el [[riu Cabriel]] com a llímit fronteriç per l'oest; no obstant, uns atres duen el llímit fins a la [[Serra de Mira]], coincidint en els actuals llímits provincials entre Conca i Valéncia.

Una part del tractat que no quedà delimitada per topònims i per tant imprecisa, fon la zona oest. En el document es menciona que a la [[Corona d'Aragó]] li corresponia "el regne sancer de Valéncia en tots els seus territoris, habitats i deshabitats que li pertany o deuria pertànyer-li", pero no se sap a ciència certa fins a on aplegaven eixos territoris. Hi ha investigadors que sugerixen el [[riu Cabriel]] com a llímit fronteriç per l'oest; no obstant, uns atres duen el llímit fins a la [[Serra de Mira]], coincidint en els actuals llímits provincials entre Conca i Valéncia.