Tractat de Cazola
El Tractat de Cazola fon subscrit el 20 de març de l'any 1179 per Alfons II d'Aragó i Alfons VIII de Castella, en el lloc que alguns investigadors situen en la calçada de Medinaceli a Ariza, en el nomenat Corral de Cacala en Sòria.
Antecedents[editar | editar còdic]
Els mutus interessos expansionistes de castellans i aragonesos en el sigle XII varen obligar a la firma d'una série de tractats en els que varen quedar delimitades les respectives àrees d'influència en les futures conquistes, evitant d'esta manera i en antelació suficient els possibles conflictes que per este motiu pogueren produir-se entre abdós monarquies. Sobre esta base es varen realisar varis tractats:
- 1140 (Tractat de Carrión).
- 1151 (Tractat de Tudilén).
- 1157 (Tractat de Lleida).
- 1174 i 1177 (Tractat de Conca).
El tractat[editar | editar còdic]
Este nou acort va supondre l'acceptació per part del monarca aragonés d'una llimitació dels seus drets territorials de conquista. A canvi va obtindre l'anulació de les clàusules de vassallage per les que els anteriors acorts li havien deixat en una posició de subordinació front a Castella.
A la Corona d'Aragó se li reconeixien drets de conquista sobre Valéncia i el regne sancer de Valéncia en tots els seus territoris. Aixina mateix se li concedien Xàtiva i Biar en tots els seus térmens i tot el regne de Dénia fins a la vila de Calp. Per la seua banda Castella tindria el dret a afegir-se el regne de Múrcia. Es va traçar puix una llínea imaginària que, des del sur de Biar, a l'altura aproximada del riu Castalia, passant per la serra de la Carrasqueta i la d'Aitana, anava a recórrer el curs fluvial de l'Algar desembocant en Altea, al sur de Calp. En això quedaven per a Aragó els actuals partits de Calp, Pego, Callosa d'En Sarrià i tot el regne de Dénia cap al nort, i per a Castella Xixona, Vila Joyosa, Villena, Sax, Novelda, Asp, Elig, Oriola, Alacant, Múrcia, Cartagena, entre uns atres.
Una part del tractat que no quedà delimitada per topònims i per tant imprecisa, fon la zona oest. En el document es menciona que a la Corona d'Aragó li corresponia "el regne sancer de Valéncia en tots els seus territoris, habitats i deshabitats que li pertany o deuria pertànyer-li", pero no se sap a ciència certa fins a on aplegaven eixos territoris. Hi ha investigadors que sugerixen el riu Cabriel com a llímit fronteriç per l'oest; no obstant, uns atres duen el llímit fins a la Serra de Mira, coincidint en els actuals llímits provincials entre Conca i Valéncia.
En posterioritat abdós parts incomplirien lo pactat, lo que provocà la firma del tractat d'Almizra en l'any 1244.
Tractats relacionats[editar | editar còdic]
En l'any 1229 Jaume I i el destituït rei de la Taifa de Valéncia Zayd Abu Zayd varen firmar el Conveni de Calatayut. Un pacte de vassallage i repartiment de la Taifa de Valéncia.