Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
sense resum d'edició
Llínea 16: Llínea 16:  
Estanislau Alberola naixqué en la població valenciana de [[Quatretonda]], un bell poblet del districte d'[[Albaida (Valéncia)|Albaida]], en la comarca de [[La Vall d'Albaida]] el [[25 de setembre]] de l'any [[1861]]. El seus pares eren uns llauradors acomodats, volgueren que es dedicara, com ells, al cultiu de la seua facenda. Diu Alberola en una entrevista: "A penes apuntava el dia, el meu bon pare em despertava: 'Chiquet', a 'trevallar'. En seguideta, al front de les [[Mula (Animal)|mules]] de llaurança, s'encaminava al mont a cuidar les [[Vinya|vinyes]]. Res menys que cent mil ceps tenia que podar a soletes -digué-. I d'esta manera tan primitiva i bucòlica transcorria sa vida. Als dihuit anys me casí i als vintidós quedava viudo. Estiguí en lo poble fins als trentadós i als vintihuit deprenguí a llegir i escriure".
 
Estanislau Alberola naixqué en la població valenciana de [[Quatretonda]], un bell poblet del districte d'[[Albaida (Valéncia)|Albaida]], en la comarca de [[La Vall d'Albaida]] el [[25 de setembre]] de l'any [[1861]]. El seus pares eren uns llauradors acomodats, volgueren que es dedicara, com ells, al cultiu de la seua facenda. Diu Alberola en una entrevista: "A penes apuntava el dia, el meu bon pare em despertava: 'Chiquet', a 'trevallar'. En seguideta, al front de les [[Mula (Animal)|mules]] de llaurança, s'encaminava al mont a cuidar les [[Vinya|vinyes]]. Res menys que cent mil ceps tenia que podar a soletes -digué-. I d'esta manera tan primitiva i bucòlica transcorria sa vida. Als dihuit anys me casí i als vintidós quedava viudo. Estiguí en lo poble fins als trentadós i als vintihuit deprenguí a llegir i escriure".
   −
== Quatretonda ==
+
=== Quatretonda ===
    
Conforme diu Estanislau en l'entrevista que li feu, el [[29 d'octubre]] de [[1932]], el periodiste Enrique Malboysson per a la revista gràfica madrilenya ''La Estampa'':
 
Conforme diu Estanislau en l'entrevista que li feu, el [[29 d'octubre]] de [[1932]], el periodiste Enrique Malboysson per a la revista gràfica madrilenya ''La Estampa'':
Llínea 22: Llínea 22:  
{{Cita|Estic orgullós de ser valencià -diu el vell poeta- i d'haver naixcut en Quatretonda. I ¿sap vosté per qué? Perque Quatretonda, eminentment agrícola i famós per la seua belles pedreres de jaspi, és un poble d'intelectuals. ¿Vosté creu -afig- que pot haver un atre en Espanya a on el dèu per cent dels seus veïns posseïxca títuls acadèmics? Puix açò ocorre en Quatretonda, a pesar de que la majoria dels meges, farmacèutics, mestres, etc... que d'allí han eixit conseguira la seua carrera a força de grans sacrificis, guanyant-li-la. ¿No és admirable? Per això, una de les majors emocions de ma vida la vaig experimentar quan els meus paisans rotularen l'antic carrer Major en el nom de "Poeta Estanislao Alberola". ¡Qué cumplidament pagaren l'amor que pel meu poble sent!}}
 
{{Cita|Estic orgullós de ser valencià -diu el vell poeta- i d'haver naixcut en Quatretonda. I ¿sap vosté per qué? Perque Quatretonda, eminentment agrícola i famós per la seua belles pedreres de jaspi, és un poble d'intelectuals. ¿Vosté creu -afig- que pot haver un atre en Espanya a on el dèu per cent dels seus veïns posseïxca títuls acadèmics? Puix açò ocorre en Quatretonda, a pesar de que la majoria dels meges, farmacèutics, mestres, etc... que d'allí han eixit conseguira la seua carrera a força de grans sacrificis, guanyant-li-la. ¿No és admirable? Per això, una de les majors emocions de ma vida la vaig experimentar quan els meus paisans rotularen l'antic carrer Major en el nom de "Poeta Estanislao Alberola". ¡Qué cumplidament pagaren l'amor que pel meu poble sent!}}
   −
== Constantí Llombart ==
+
=== Constantí Llombart ===
    
Estanislau conegué al gran poeta valencià [[Constantí Llombart]], diu: "Llombart havia segut enquadernador, i al treballar d'este ofici anava en freqüència al meu poble, en el que tenia un gran amic, també poeta excelent, del mestre D. Andrés Codoñer, natural de [[Massanassa]]. Per a demostrar que yo tinc raó, pot vosté dir que els llibres del faristol de l'iglésia de Quatretonda els encuadernà Llombart".  
 
Estanislau conegué al gran poeta valencià [[Constantí Llombart]], diu: "Llombart havia segut enquadernador, i al treballar d'este ofici anava en freqüència al meu poble, en el que tenia un gran amic, també poeta excelent, del mestre D. Andrés Codoñer, natural de [[Massanassa]]. Per a demostrar que yo tinc raó, pot vosté dir que els llibres del faristol de l'iglésia de Quatretonda els encuadernà Llombart".  
   −
== Poeta ==
+
=== Poeta ===
    
Com Estanislau volia ser poeta feu tot lo possible per amistar-se en Constantí Llombart, fixà la seua residència en la [[ciutat de Valéncia]] i es feu soci de la societat valenciana [[Lo Rat Penat]] i acodí a les tertúlies lliteràries a on assistien [[Teodoro Llorente]], Sanmartín i Aguirre, Aguirre Matiol, Espien Bellveser, Palanca i Roca, Palanca i Hueso, Cabrelles, etc... En eixes tertúlies es parlava de tot, d'art, de poesia, de política o de religió, entre atres. Encara que les opinions eren encontrades i en lo que tots coincidien era en "exaltar la terreta". Aquelles reunions es verificaven en el carrer Pelayo, en un pis chicotet que adquirí en els seus aforros Constantí Llombart i que llegà en morir a un atre poeta, al seu fidel discípul [[Ramón Cabrelles]].  
 
Com Estanislau volia ser poeta feu tot lo possible per amistar-se en Constantí Llombart, fixà la seua residència en la [[ciutat de Valéncia]] i es feu soci de la societat valenciana [[Lo Rat Penat]] i acodí a les tertúlies lliteràries a on assistien [[Teodoro Llorente]], Sanmartín i Aguirre, Aguirre Matiol, Espien Bellveser, Palanca i Roca, Palanca i Hueso, Cabrelles, etc... En eixes tertúlies es parlava de tot, d'art, de poesia, de política o de religió, entre atres. Encara que les opinions eren encontrades i en lo que tots coincidien era en "exaltar la terreta". Aquelles reunions es verificaven en el carrer Pelayo, en un pis chicotet que adquirí en els seus aforros Constantí Llombart i que llegà en morir a un atre poeta, al seu fidel discípul [[Ramón Cabrelles]].  
154 209

edicions

Menú de navegació