Estanislau Alberola
| Estanislau Alberola Serra | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritor, poeta i dramaturc | ||
| Naiximent: | 25 de setembre de 1861 | ||
| Lloc de naiximent: | Quatretonda, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 26 de giner de 1933 | ||
| Lloc de defunció: | Quatretonda, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Estanislau Alberola Serra (Quatretonda, 25 de setembre de 1861 - † 26 de giner de 1933), fon un escritor, poeta i dramaturc valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Estanislau Alberola naixqué en la població valenciana de Quatretonda, un bell poblet del districte d'Albaida, en la comarca de La Vall d'Albaida el 25 de setembre de l'any 1861. El seus pares eren uns llauradors acomodats, volgueren que es dedicara, com ells, al cultiu de la seua facenda. Diu Alberola en una entrevista: "A penes apuntava el dia, el meu bon pare em despertava: 'Chiquet', a 'trevallar'. En seguideta, al front de les mules de llaurança, s'encaminava al mont a cuidar les vinyes. Res menys que cent mil ceps tenia que podar a soletes -digué-. I d'esta manera tan primitiva i bucòlica transcorria sa vida. Als dihuit anys me casí i als vintidós quedava viudo. Estiguí en lo poble fins als trentadós i als vintihuit deprenguí a llegir i escriure".
Quatretonda[editar | editar còdic]
Conforme diu Estanislau en l'entrevista que li feu, el 29 d'octubre de 1932, el periodiste Enrique Malboysson per a la revista gràfica madrilenya La Estampa:
Constantí Llombart[editar | editar còdic]
Estanislau conegué al gran poeta valencià Constantí Llombart, diu: "Llombart havia segut enquadernador, i al treballar d'este ofici anava en freqüència al meu poble, en el que tenia un gran amic, també poeta excelent, del mestre D. Andrés Codoñer, natural de Massanassa. Per a demostrar que yo tinc raó, pot vosté dir que els llibres del faristol de l'iglésia de Quatretonda els encuadernà Llombart".
Poeta[editar | editar còdic]
Com Estanislau volia ser poeta feu tot lo possible per amistar-se en Constantí Llombart, fixà la seua residència en la ciutat de Valéncia i es feu soci de la societat valenciana Lo Rat Penat i acodí a les tertúlies lliteràries a on assistien Teodoro Llorente, Sanmartín i Aguirre, Aguirre Matiol, Espien Bellveser, Palanca i Roca, Palanca i Hueso, Cabrelles, etc... En eixes tertúlies es parlava de tot, d'art, de poesia, de política o de religió, entre atres. Encara que les opinions eren encontrades i en lo que tots coincidien era en "exaltar la terreta". Aquelles reunions es verificaven en el carrer Pelayo, en un pis chicotet que adquirí en els seus aforros Constantí Llombart i que llegà en morir a un atre poeta, al seu fidel discípul Ramón Cabrelles.
El gran escritor valencià, Vicent Blasco Ibáñez, volgué ser poeta i solia acodir alguna volta a les tertúlies i llegi versos pero le faltaven les rimes, Llombart li digué: "Mira, Blasquet. Tu seràs un maravillós noveliste; pero et falta afició pa ser poeta".
Viage a Madrit[editar | editar còdic]
Acodí a Madrit a la casa de Francisco Rodríguez Marín per a mostrar-li el seu llibre Mil y un cantares. Rodríguez Marín complia la seua promesa d'escriure el pròlec, i s'edità l'obra Mil y un cantares, que alcançà un resonant èxit; tant, que es quedà l'Estat en l'edició per a escoles i biblioteques. Més tart, i en vista del gran èxit obtingut, publicà un atre llibre, que titulava: Mil y un cantares más, al que també li posà el pròlec Rodríguez Marín.
Teatre[editar | editar còdic]
Despuix Alberola es dedicà a escriure per al teatre. La primera obra que estrenà, en l'antiga Princesa, fon la sarsuela en música del mestre Tomás, La pau del poble, que alcançà, tant en Valéncia com en Catalunya, grandíssima popularitat. Alberola estrenà trenta comèdies dramàtiques, escrites totes en Llengua Valenciana, i la seua predilecta és Terres secanes.
Refraner[editar | editar còdic]
També escrigué un llibre de refranys valencians del qual digué que estava satisfet, Refraner valencià, a on es recopilen tots els refrans, pero cap d'ells traduït del castellà.