Canvis

En l'any [[1836]] fon escollit diputat de la [[Diputació de Valéncia]] i en l'any [[1837]] alcalde segon de Valéncia baix el liderage de Francisco Carbonell Magí. Fon elegit diputat a les Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] en [[1838]]-[[1839]] i per Valéncia en l'any [[1844]]-[[1850]]. Això li va permetre aumentar considerablement el seu patrimoni. Apartat durant la regència de [[Baldomero Espartero]], dirigirà el Partit Moderat en Valéncia i el seu amic i ministre de governació Manuel Bertrán de Lis y Ribes el va nomenar senador vitalici en [[1852]].  

En l'any [[1836]] fon escollit diputat de la [[Diputació de Valéncia]] i en l'any [[1837]] alcalde segon de Valéncia baix el liderage de Francisco Carbonell Magí. Fon elegit diputat a les Corts espanyoles per [[Castelló de la Plana]] en [[1838]]-[[1839]] i per Valéncia en l'any [[1844]]-[[1850]]. Això li va permetre aumentar considerablement el seu patrimoni. Apartat durant la regència de [[Baldomero Espartero]], dirigirà el Partit Moderat en Valéncia i el seu amic i ministre de governació Manuel Bertrán de Lis y Ribes el va nomenar senador vitalici en [[1852]].  

En l'any [[1848]] fon membre de la Junta d'Agricultura de la [[província de Valéncia]]. El seu suport als sectors més reaccionaris del Partit Moderat varen provocar el seu ostracisme durant la vicalvarada ([[1854]]). Aixina mateix el retorn dels moderats enl 'any [[1856]] el va portar a ser [[alcalde de Valéncia]] en soport dels sectors neocatòlics i en [[1857]] es va traslladar a [[Madrit]] quan fon nomenat novament senador vitalici. Quan en l'any [[1858]] la major part del Partit Moderat, dirigit per Luis Mayans y Enríquez de Navarra i [[José Campo Pérez]] va donar soport a Leopoldo O'Donnell, ell i Carbonell es varen negar, de manera que es va apropar al sector neocatòlic d'Antoni Aparici i Guijarro. Despuix de la revolució de [[1868]] va perdre el seu escan en el Senat.

En l'any [[1848]] fon membre de la Junta d'Agricultura de la [[província de Valéncia]]. El seu soport als sectors més reaccionaris del Partit Moderat varen provocar el seu ostracisme durant la vicalvarada ([[1854]]). Aixina mateix el retorn dels moderats en l'any [[1856]] el va portar a ser [[alcalde de Valéncia]] en soport dels sectors neocatòlics i en [[1857]] es va traslladar a [[Madrit]] quan fon nomenat novament senador vitalici. Quan en l'any [[1858]] la major part del Partit Moderat, dirigit per Luis Mayans y Enríquez de Navarra i [[José Campo Pérez]] va donar soport a Leopoldo O'Donnell, ell i Carbonell es varen negar, de manera que es va apropar al sector neocatòlic d'Antoni Aparici i Guijarro. Despuix de la revolució de [[1868]] va perdre el seu escan en el Senat.

== Vore també ==

== Vore també ==