José María Vallterra i Febrer

José María Vallterra i Febrer
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Militar i polític
Naiximent:	25 de febrer de 1799
Lloc de naiximent:	Càlig, província de Castello, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	5 de març de 1878
Lloc de defunció:	Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

José María Vallterra i Febrer (Càlig, 25 de febrer de 1799 - † Valéncia, 5 de març de 1878) fon un hacendat, militar i polític valencià, fill de Joaquim Vallterra Agulló i Francesca Antònia Febrer Mesia.

Biografia

Tenia propietats importants en Benassal, la La Torre d'En Besora, Càlig i Santa Magdalena de Polpís, aixina com en la comarca de Xàtiva, en l'any 1834 va ser Capità de Granaders de la Milícia Urbana de Valéncia i va participar en la revolta de 1835.

En l'any 1836 fon escollit diputat de la Diputació de Valéncia i en l'any 1837 alcalde segon de Valéncia baix el liderage de Francisco Carbonell Magí. Fon elegit diputat a les Corts espanyoles per Castelló de la Plana en 1838-1839 i per Valéncia en l'any 1844-1850. Això li va permetre aumentar considerablement el seu patrimoni. Apartat durant la regència de Baldomero Espartero, dirigirà el Partit Moderat en Valéncia i el seu amic i ministre de governació Manuel Bertrán de Lis y Ribes el va nomenar senador vitalici en 1852.

En l'any 1848 fon membre de la Junta d'Agricultura de la província de Valéncia. El seu soport als sectors més reaccionaris del Partit Moderat varen provocar el seu ostracisme durant la vicalvarada (1854). Aixina mateix el retorn dels moderats en l'any 1856 el va portar a ser alcalde de Valéncia en soport dels sectors neocatòlics i en 1857 es va traslladar a Madrit quan fon nomenat novament senador vitalici. Quan en l'any 1858 la major part del Partit Moderat, dirigit per Luis Mayans y Enríquez de Navarra i José Campo Pérez va donar soport a Leopoldo O'Donnell, ell i Carbonell es varen negar, de manera que es va apropar al sector neocatòlic d'Antoni Aparici i Guijarro. Despuix de la revolució de 1868 va perdre el seu escan en el Senat.

Vore també

• Alcalde de Valéncia

Referències

• Burdiel, Isabel. PDF Análisis prosopografico y revolución liberal. Los parlamentarios valencianos (1834-1854)
• Paul Preston, Ismael Saz, De la revolución liberal a la democracia parlamentaria: Valencia (1808-1975), p. 95-98

Bibliografia

• Díez Arnal, J. Los Alcaldes de Valencia
• Martínez Roda, Federico (1998). Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975). Fundación Univ. San Pablo
• Paniagua Fuentes, Javier; Piqueras, J.A. . Diccionario Biográfico de Políticos Valencianos, 1810- 2005. Valéncia: Institut Alfons el Magnànim, 2005, p.336. ISBN 9788495484802