39 536
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 11:
Llínea 11: + + + + + + + + +
sense resum d'edició
}}
}}
'''Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro''' ([[Granátula de Calatrava]], [[21 de febrer]] de [[1793]] - † [[Logronyo]], [[8 de giner]] de [[1879]]), conegut generalment com '''Baldomero Espartero''', fon un [[Militar|general]] [[Espanya|espanyol]] que va ostentar els títuls de [[Principat de Vergara|príncip de Vergara]], [[Ducat de la Victòria|duc de la Victòria]], [[Ducat de Morella|duc de Morella]], [[Comtat de Luchana|comte de Luchana]] i [[Vescomtat de Banderes|vescomte de Banderes]], tots ells en recompensa per la seua llabor en el camp de batalla, en especial en la [[Primera Guerra Carlista]], a on la seua direcció de l'Eixèrcit isabelí o [[cristí]] fon de vital importància per a la victòria final. Ademés, va eixercir el càrrec de [[virrei de Navarra]] ([[1836]]).
'''Joaquín Baldomero Fernández-Espartero Álvarez de Toro''' ([[Granátula de Calatrava]], [[21 de febrer]] de [[1793]] - † [[Logronyo]], [[8 de giner]] de [[1879]]), conegut generalment com '''Baldomero Espartero''', fon un [[Militar|general]] [[Espanya|espanyol]] que va ostentar els títuls de [[Principat de Vergara|príncip de Vergara]], [[Ducat de la Victòria|duc de la Victòria]], [[Ducat de Morella|duc de Morella]], [[Comtat de Luchana|comte de Luchana]] i [[Vescomtat de Banderes|vescomte de Banderes]], tots ells en recompensa per la seua llabor en el camp de batalla, en especial en la [[Primera Guerra Carlista]], a on la seua direcció de l'Eixèrcit isabelí o [[cristí]] fon de vital importància per a la victòria final. Ademés, va eixercir el càrrec de [[virrei de Navarra]] ([[1836]]).
== Biografia ==
El seu pare havia canalisat la seua formació per a un destí eclesiàstic, pero la [[guerra de l'Independència]] el va arrastrar des de molt jove al front de batalla, que no va abandonar fins a vinticinc anys despuix.
Combatent en tres dels quatre conflictes més importants d'[[Espanya]] en el sigle XIX, va ser soldat en la guerra contra l'invasió francesa, oficial durant la guerra d'independència del [[Perú]] i general en cap en la ya mencionada primera guerra carlista. Va viure en [[Càdis]] el naiximent del lliberalisme espanyol, senda que no abandonaria mai.
Home extremadament dur en el tracte, valorava la llealtat dels seus companyers d'armes —terme que no agradaven als demés generals— tant com l'eficàcia. Va combatre en primera llínea, va ser ferit en huit ocasions i el seu caràcter altiu i exigent el va dur a cometre excessos, en ocasions molt sanguinosos, en la disciplina militar.
Convençut de que el seu destí era governar als espanyols, va ser dos voltes president del Consell de Ministres i va aplegar a la jefatura de l'Estat com regente durant la minoria d'edat d'[[Isabel II]]. A pesar de totes les seues contradiccions, va saber passar inadvertit els seus últims vintihuit anys. Va rebujar la Corona d'Espanya i va ser tractat com una llegenda des de molt jove.
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==