39 536
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Convençut de que el seu destí era governar als espanyols, va ser dos voltes president del Consell de Ministres i va aplegar a la jefatura de l'Estat com regente durant la minoria d'edat d'[[Isabel II]]. A pesar de totes les seues contradiccions, va saber passar inadvertit els seus últims vintihuit anys. Va rebujar la Corona d'Espanya i va ser tractat com una llegenda des de molt jove.
Convençut de que el seu destí era governar als espanyols, va ser dos voltes president del Consell de Ministres i va aplegar a la jefatura de l'Estat com regente durant la minoria d'edat d'[[Isabel II]]. A pesar de totes les seues contradiccions, va saber passar inadvertit els seus últims vintihuit anys. Va rebujar la Corona d'Espanya i va ser tractat com una llegenda des de molt jove.
Va passar els últims anys de la seua vida en la seua llar, rodejat de l'afecte dels seus paisans, com a referent de molts dels polítics de l'época. La seua coneguda altaneria va donar pas a un home d'Estat, conseller per a tots i que va manifestar en quantes ocasions va poder, el seu desig de que les desavenències entre les distintes faccions polítiques no se solucionaren més per la via de les armes. La mort de la seua esposa Jacinta el va sumir en un profunt pesar i ya no va atendre més que al seu propi final.
El seu testament havia segut otorgat el [[15 de juny]] de [[1878]], a penes sis mesos abans de fallir i poc despuix de la mort de la seua esposa. Al no tindre fills, Espartero va nomenar hereua universal a la seua neboda Eladia Espartero Fernández i Blanco, per qui sentia gran predilecció. L'herència, constituïda per una gran fortuna, anava acompanyada de tots els títuls i honors.
Al restant de nebots i al personal de la seua casa els va donar manes i llegats, i al seu antic ajudant, el [[marqués]] de Murrieta, li va otorgar l'espasa en la que [[Bilbao]] el va obsequiar i l'estàtua que li va regalar la ciutat de [[Madrit]], ademés d'atres pertinences militars menors.
El funeral del general va ser sufragat per l'Estat i les seues despulles varen rebre el protocol per un capità general fallit en acte de servici, a pesar de dur molt temps retirat de la vida militar i política actives. El govern de [[Cánovas del Castillo]] va designar el major número possible de soldats per a que participara en la ceremònia. Poc despuix se li va erigir en Madrit una estàtua sufragada en fondos públics, que «representara a l'insigne Príncip de Vergara com pacificador d'Espanya, títul que condensa totes les seues altes dots, els actes de la seua gloriosa vida i explica el fervorós i perdurable reconeiximent de la pàtria».
== Bibliografia ==
== Bibliografia ==