Canvis

== 1939-1945 ==

== 1939-1945 ==

L'1 de setembre de 1939, l'Alemània nazi va invadir Polònia. Dos dies despuix, el Regne Unit i França li varen declarar la guerra al país agressor, donant inici a la Segona Guerra Mundial en Europa. La planura polaca oferia una ventaja per al desplaçament dels blindats alemans, encara que els boscs i les carreteres mal construïdes eren problemes que feyen més ardu l'alvanç. El 8 de setembre, els alemans alcançaven Varsòvia, havent penetrat a través de les defenses polaques. Ells varen començar el sege de Varsòvia (8-28 setembre). El 17 de setembre, l'Unió Soviètica, seguint el protocol adicional secret del Pacte Ribbentrop-Mólotov firmat en l'Alemània nazi, va invadir Polònia des de l'est, convertint les defenses polaques en un caos per mig de l'obertura d'un segon front. La defensa polaca no aguantaria la lluita en dos fronts al mateix temps. Un dia més vesprada, tant el president polac com el comandant en cap varen fugir a Romania. L'1 d'octubre, despuix d'un més de sege de Varsòvia, les forces hostils varen entrar en la ciutat. Les últimes unitats polaques es varen rendir el 6 d'octubre. Polònia, no obstant, mai es va rendir oficialment als alemans. Algunes tropes polaques es varen anar a països veïns. Els eixèrcits germans i soviètics no es varen atacar entre sí, i es varen dividir Polònia, com havien acordat en el Protocol adicional secret del Pacte Ribbentrop-Mólotov.

L'[[1 de setembre]] de 1939, l'Alemània nazi va invadir Polònia. Dos dies despuix, el [[Regne Unit]] i [[França]] li varen declarar la guerra al país agressor, donant inici a la [[Segona Guerra Mundial]] en Europa. La planura polaca oferia una ventaja per al desplaçament dels blindats alemans, encara que els boscs i les carreteres mal construïdes eren problemes que feyen més ardu l'alvanç. El [[8 de setembre]], els alemans alcançaven [[Varsòvia]], havent penetrat a través de les defenses polaques. Ells varen començar el sege de Varsòvia (8-28 setembre). El [[17 de setembre]], l'Unió Soviètica, seguint el protocol adicional secret del Pacte Ribbentrop-Mólotov firmat en l'Alemània nazi, va invadir Polònia des de l'est, convertint les defenses polaques en un caos per mig de l'obertura d'un segon front. La defensa polaca no aguantaria la lluita en dos fronts al mateix temps. Un dia més tart, tant el president polac com el comandant en cap varen fugir a [[Romania]]. L'[[1 d'octubre]], despuix d'un més de sege de Varsòvia, les forces hostils varen entrar en la ciutat. Les últimes unitats polaques es varen rendir el [[6 d'octubre]]. Polònia, no obstant, mai es va rendir oficialment als alemans. Algunes tropes polaques es varen anar a països veïns. Els eixèrcits germans i soviètics no es varen atacar entre sí, i es varen dividir Polònia, com havien acordat en el Protocol adicional secret del Pacte Ribbentrop-Mólotov.

En la Polònia ocupada per Alemània, ràpidament la calitat de vida dels polacs, especialment dels judeus de Polònia, es va escomençar a deteriorar, ya que l'ideologia nazi els calificava com infrahumans. En la costat soviètic, la població també va ser humiliada, en este cas no per la seua raça, sino per la seua afiliació política. En l'anomenada massacre de Katyn, mils d'oficials polacs varen ser eixecutats en massa.

En la Polònia ocupada per Alemània, ràpidament la calitat de vida dels polacs, especialment dels judeus de Polònia, es va escomençar a deteriorar, ya que l'ideologia nazi els calificava com infrahumans. En la costat soviètic, la població també va ser humiliada, en este cas no per la seua raça, sino per la seua afiliació política. En l'anomenada massacre de Katyn, mils d'oficials polacs varen ser eixecutats en massa.

Com a conseqüència de la Campanya de Setembre, la Polònia ocupada va conseguir crear un poderós moviment de resistència i va contribuir en forces militars significatives a l'esforç aliat durant el restant de la Segona Guerra Mundial.

Com a conseqüència de la Campanya de Setembre, la Polònia ocupada va conseguir crear un poderós moviment de resistència i va contribuir en forces militars significatives a l'esforç aliat durant el restant de la Segona Guerra Mundial.

En agost de 1944, va començar l'alçament en Varsòvia. L'alçament de Varsòvia va tindre lloc durant l'ocupació nazi de Varsòvia durant la Segona Guerra Mundial. Va ser planificat pel Armia Krajowa o Eixèrcit Territorial, que representava al govern constitucional en l'exili. Formava part de l'anomenada Operació Tempestat, l'objectiu de la qual era lliberar Polònia ans que ho fera l'Unió Soviètica. Les tropes polaques varen sostindre durant 63 dies el sege alemà, pero davant la falta de respal aliat, finalment varen ser superades per les molt millor equipades tropes alemanes. El final de la lluita es va saldar en 250.000 civils de Varsòvia morts, la majoria eixecutats, i més del 85 % dels edificis de la ciutat destruïts.

En [[agost]] de [[1944]], va començar l'alçament en Varsòvia. L'alçament de Varsòvia va tindre lloc durant l'ocupació nazi de Varsòvia durant la Segona Guerra Mundial. Va ser planificat pel Armia Krajowa o Eixèrcit Territorial, que representava al govern constitucional en l'exili. Formava part de l'anomenada Operació Tempestat, l'objectiu de la qual era lliberar Polònia ans que ho fera l'Unió Soviètica. Les tropes polaques varen sostindre durant 63 dies el sege alemà, pero davant la falta de respal aliat, finalment varen ser superades per les molt millor equipades tropes alemanes. El final de la lluita es va saldar en 250.000 civils de Varsòvia morts, la majoria eixecutats, i més del 85 % dels edificis de la ciutat destruïts.

Alemània va administrar el núcleu dels territoris polacs baix el seu control baix la forma del Govern General, sent anexats a Alemània les regions més occidentals. Les forces de l'Alemània nazi varen ser forçades a retirar-se per l'Eixèrcit Rojo i voluntaris polacs, creant-se en la posguerra la República Popular de Polònia, Estat socialiste estretament aliat en l'Unió Soviètica. Les seues fronteres, establides en la Conferència de Potsdam, varen sofrir un canvi dràstic, ya que la "Llínea Curzon A", establida en l'est, va despullar a Polònia de territoris que va recuperar en l'oest baix la "Llínea Oder-Neisse", a costa d'Alemània.

Alemània va administrar el núcleu dels territoris polacs baix el seu control baix la forma del Govern General, sent anexats a Alemània les regions més occidentals. Les forces de l'Alemània nazi varen ser forçades a retirar-se per l'Eixèrcit Rojo i voluntaris polacs, creant-se en la posguerra la República Popular de Polònia, Estat socialiste estretament aliat en l'Unió Soviètica. Les seues fronteres, establides en la Conferència de Potsdam, varen sofrir un canvi dràstic, ya que la "Llínea Curzon A", establida en l'est, va despullar a Polònia de territoris que va recuperar en l'oest baix la "Llínea Oder-Neisse", a costa d'Alemània.

== 1945 fins a l'actualitat ==

== 1945 fins a l'actualitat ==

A fins dels anys 1980, un moviment d'oposició al govern, encapçalat pel sindicat Solidarność i Lech Walesa i recolzat per les potències occidentals, va dur a l'instauració del multipartidisme i la tornada a l'economia de mercat com a sistema econòmic, donant lloc al modern Estat polac, que va canviar el seu nom oficial a República de Polònia. Polònia va ingressar en l'Unió Europea en 2004.

A fins dels [[anys 1980]], un moviment d'oposició al govern, encapçalat pel sindicat Solidarność i [[Lech Walesa]] i recolzat per les potències occidentals, va dur a l'instauració del multipartidisme i la tornada a l'economia de mercat com a sistema econòmic, donant lloc al modern Estat polac, que va canviar el seu nom oficial a República de Polònia. Polònia va ingressar en l'[[Unió Europea]] en [[2004]].

El 10 d'abril de 2010, un Túpolev TU-154 del 36.º Regiment d'Aviació Especial que duya al president de Polònia Lech Kaczyński i a numeroses personalitats polítiques importants d'eixe país es va estrelar durant la maniobra d'aterrisage en la base aérea de Smolensk, en Rússia, perint tots els passagers a bordo. El president Kaczyński viajava a la commemoració del 70.º aniversari de la massacre de Katyn.[14]​ L'aeronau transportava 89 passagers de la delegació polaca i a 8 membres de tripulació.[14]​[15]​

El [[10 d'abril]] de [[2010]], un Túpolev TU-154 del 36.º Regiment d'Aviació Especial que duya al president de Polònia Lech Kaczyński i a numeroses personalitats polítiques importants d'eixe país es va estrelar durant la maniobra d'aterrisage en la base aérea de Smolensk, en Rússia, perint tots els passagers a bordo. El president Kaczyński viajava a la commemoració del 70.º aniversari de la massacre de Katyn.​ L'aeronau transportava 89 passagers de la delegació polaca i a 8 membres de tripulació.​

{{Història d'Europa}}

{{Història d'Europa}}

[[Categoria:Història de Polònia]]

[[Categoria:Història de Polònia]]