Canvis

== Biografia ==

== Biografia ==

Andreu Alfaro naixqué en la població valenciana de  Godella, en la comarca de [[L'Horta Nort]], en l'any 1929, en el sí d'una família de classe mija. Entre [[1933]] i [[1939]] inicià els seus estudis en el Colege Cossío, en el que s'estava portant a terme una iniciativa pedagògica impulsada pels seguidors de l'[[Institució Lliure d'Ensenyança]], i en posterioritat en l'Institut Escola de Segona Ensenyança, a on també se seguien els mateixos principis educatius. La forta càrrega humanística i l'educació rebuda li varen dur a entendre que la vida, la societat i la cultura eren una sola cosa.

Andreu Alfaro naixqué en la població valenciana de  Godella, en la comarca de [[L'Horta Nort]], en l'any 1929, en el sí d'una família de classe mija. Entre els anys [[1933]] i [[1939]] inicià els seus estudis en el Colege Cossío, en el que s'estava portant a terme una iniciativa pedagògica impulsada pels seguidors de l'[[Institució Lliure d'Ensenyança]], i en posterioritat en l'Institut Escola de Segona Ensenyança, a on també se seguien els mateixos principis educatius. La forta càrrega humanística i l'educació rebuda li varen dur a entendre que la vida, la societat i la cultura eren una sola cosa.

Durant la seua joventut buscà conectar en els círculs intelectuals valencians relacionats en les lletres i les arts. Conegué al pancatalaniste [[Joan Fuster]], en qui acabà mantenint una forta amistat, o en [[Vicente Aguilera Cerni]], qui li va introduir en les corrents artístiques del moment. Alfaro fon membre de l'entitat pancatalanista, [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV).

Durant la seua joventut buscà conectar en els círculs intelectuals valencians relacionats en les lletres i les arts. Conegué al pancatalaniste [[Joan Fuster]], en qui acabà mantenint una forta amistat, o en [[Vicente Aguilera Cerni]], qui li va introduir en les corrents artístiques del moment. Alfaro fon membre de l'entitat pancatalanista, [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV).

En l'any [[1958]], i junt en varis amics, es va desplaçar fins a [[Brusseles]], a on s'estava celebrant l'Exposició General, i a on va entrar en contacte en l'obra de [[Constantin Brâncuși]], la qual cosa fon determinant per a que decidira priorisar les seues creacions en el camp de l'[[escultura]].

En l'any [[1958]], i junt en varis amics, es va desplaçar fins a [[Brusseles]], a on s'estava celebrant l'Exposició General, i a on va entrar en contacte en l'obra de [[Constantin Brâncuși]], la qual cosa fon determinant per a que decidira priorisar les seues creacions en el camp de l'[[escultura]].

Relacionat en el [[Grup Parpalló]] ([[1957]]) i influït pels constructivistes, com Constantin Brâncuși, [[Antoine Pevsner]] i per [[Jorge Oteiza]]. Començà fent us de llandes i arams per a, poc a poc, anar profundisant en les possibles aplicacions i formes dels distints metals, fins al punt de dominar-los.

Relacionat en el [[Grup Parpalló]] ([[1957]]) i influït pels constructivistes, com Constantin Brâncuși, [[Antoine Pevsner]] i per [[Jorge Oteiza]]. Començà fent us de llandes i arams per a, poc a poc, anar profundisant en les possibles aplicacions i formes dels distints [[metal|metals]], fins al punt de dominar-los.

En la década de [[1960]] treballà en l'agència de publicitat anomenada Publipress junt en [[Vicent Ventura]], el fotógraf Paco Jarque, el periodiste J. J. Pérez Benlloch o el realisador Rafa Gassent, entre uns atres. Varen treballar per a numeroses companyies, convertint-se en una de les primeres agències en Valéncia i actuant com a pedagoc de la comunicació. També, i despuix de deixar de costat la publicitat, es va adinsar en el disseny gràfic, a on va seguir, en paraules del crític d'art Daniel Giralt-Miracle, els esquemes de l'Escola suïssa, duent fins a les últimes conseqüències el rigor de la [[Bauhaus]].

En la década de [[1960]] treballà en l'agència de publicitat anomenada Publipress junt en [[Vicent Ventura]], el fotógraf Paco Jarque, el periodiste J. J. Pérez Benlloch o el realisador Rafa Gassent, entre uns atres. Varen treballar per a numeroses companyies, convertint-se en una de les primeres agències en Valéncia i actuant com a pedagoc de la comunicació. També, i despuix de deixar de costat la publicitat, es va adinsar en el disseny gràfic, a on va seguir, en paraules del crític d'art Daniel Giralt-Miracle, els esquemes de l'Escola suïssa, duent fins a les últimes conseqüències el rigor de la [[Bauhaus]].