Canvis

Relacionat en el [[Grup Parpalló]] ([[1957]]) i influït pels constructivistes, com Constantin Brâncuși, [[Antoine Pevsner]] i per [[Jorge Oteiza]]. Començà fent us de llandes i arams per a, poc a poc, anar profundisant en les possibles aplicacions i formes dels distints [[metal|metals]], fins al punt de dominar-los.

Relacionat en el [[Grup Parpalló]] ([[1957]]) i influït pels constructivistes, com Constantin Brâncuși, [[Antoine Pevsner]] i per [[Jorge Oteiza]]. Començà fent us de llandes i arams per a, poc a poc, anar profundisant en les possibles aplicacions i formes dels distints [[metal|metals]], fins al punt de dominar-los.

En la década de [[1960]] treballà en l'agència de publicitat anomenada Publipress junt en [[Vicent Ventura]], el fotógraf Paco Jarque, el periodiste J. J. Pérez Benlloch o el realisador Rafa Gassent, entre uns atres. Varen treballar per a numeroses companyies, convertint-se en una de les primeres agències en Valéncia i actuant com a pedagoc de la comunicació. També, i despuix de deixar de costat la publicitat, es va adinsar en el disseny gràfic, a on va seguir, en paraules del crític d'art Daniel Giralt-Miracle, els esquemes de l'Escola suïssa, duent fins a les últimes conseqüències el rigor de la [[Bauhaus]].

En la [[década de 1960]] treballà en l'agència de publicitat anomenada Publipress junt en [[Vicent Ventura]], el fotógraf Paco Jarque, el periodiste J. J. Pérez Benlloch o el realisador Rafa Gassent, entre uns atres. Varen treballar per a numeroses companyies, convertint-se en una de les primeres agències en Valéncia i actuant com a pedagoc de la comunicació. També, i despuix de deixar de costat la publicitat, es va adinsar en el disseny gràfic, a on va seguir, en paraules del crític d'art Daniel Giralt-Miracle, els esquemes de l'Escola suïssa, duent fins a les últimes conseqüències el rigor de la [[Bauhaus]].

A finals de la década de 1960 va experimentar profusament en materials metàlics com l'[[acer]] i l'[[alumini]]. Les seues obres, expostes en la [[Bienal de Venècia]] de [[1966]] ''My Black Brother'', varen conseguir un resò internacional.

A finals de la década de 1960 va experimentar profusament en materials metàlics com l'[[acer]] i l'[[alumini]]. Les seues obres, expostes en la [[Bienal de Venècia]] de [[1966]] ''My Black Brother'', varen conseguir un resò internacional.

En la década de [[1970]] es consolidaria com a artiste, participant novament en la Bienal de Venècia de [[1976]] i protagonisant una gran mostra en el [[Palau de Velázquez]] en el [[Parc del Retir]] de [[Madrit]] en [[1979]].

En la [[década de 1970]] es consolidaria com a artiste, participant novament en la Bienal de Venècia de [[1976]] i protagonisant una gran mostra en el [[Palau de Velázquez]] en el [[Parc del Retir]] de [[Madrit]] en [[1979]].

En l'any [[1980]] experimentà en l'[[aram]] i el [[marbre]]. El mateix any rebé el Premi d'Honor Jaume I i en [[1981]] el Premi Nacional d'Arts Plàstiques. A mitan d'esta década, rebé la proposta de realisar una exposició en un palau d'estil barroc alemà situat en Bruhl, dissenyat per [[François de Cuvilliés]] i en el que es troba una escala obra de l'arquitecte [[Balthasar Neumann]] i frescs de [[Giambattista Tiepolo]]. L'objecte de la mateixa era el de commemorar els 700 anys d'existència de la localitat. Es celebrà una exposició batejada com ''Im Dialog mit dem Barock'', i en ella portà a terme una interpretació pròpia de les formes barroques, imitant al ya citat Neumann, pero també ad atres artistes que pronte es varen convertir en referents per ad ell, com [[Gian Lorenzo Bernini]] o [[Francesco Borromini]], creant una intencionada escenografia capaç d'unir dos temps.

En l'any [[1980]] experimentà en l'[[aram]] i el [[marbre]]. El mateix any rebé el Premi d'Honor Jaume I i en [[1981]] el Premi Nacional d'Arts Plàstiques. A mitan d'esta década, rebé la proposta de realisar una exposició en un palau d'estil barroc alemà situat en Bruhl, dissenyat per [[François de Cuvilliés]] i en el que es troba una escala obra de l'arquitecte [[Balthasar Neumann]] i frescs de [[Giambattista Tiepolo]]. L'objecte de la mateixa era el de commemorar els 700 anys d'existència de la localitat. Es celebrà una exposició batejada com ''Im Dialog mit dem Barock'', i en ella portà a terme una interpretació pròpia de les formes barroques, imitant al ya citat Neumann, pero també ad atres artistes que pronte es varen convertir en referents per ad ell, com [[Gian Lorenzo Bernini]] o [[Francesco Borromini]], creant una intencionada escenografia capaç d'unir dos temps.