154 176
edicions
Canvis
sense resum d'edició
En la [[década de 1970]] es consolidaria com a artiste, participant novament en la Bienal de Venècia de [[1976]] i protagonisant una gran mostra en el [[Palau de Velázquez]] en el [[Parc del Retir]] de [[Madrit]] en [[1979]].
En la [[década de 1970]] es consolidaria com a artiste, participant novament en la Bienal de Venècia de [[1976]] i protagonisant una gran mostra en el [[Palau de Velázquez]] en el [[Parc del Retir]] de [[Madrit]] en [[1979]].
En l'any [[1980]] experimentà en l'[[aram]] i el [[marbre]]. El mateix any rebé el Premi d'Honor Jaume I i en [[1981]] el Premi Nacional d'Arts Plàstiques. A mitan d'esta década, rebé la proposta de realisar una exposició en un palau d'estil barroc alemà situat en Bruhl, dissenyat per [[François de Cuvilliés]] i en el que es troba una escala obra de l'arquitecte [[Balthasar Neumann]] i frescs de [[Giambattista Tiepolo]]. L'objecte de la mateixa era el de commemorar els 700 anys d'existència de la localitat. Es celebrà una exposició batejada com ''Im Dialog mit dem Barock'', i en ella portà a terme una interpretació pròpia de les formes barroques, imitant al ya citat Neumann, pero també ad atres artistes que pronte es varen convertir en referents per ad ell, com [[Gian Lorenzo Bernini]] o [[Francesco Borromini]], creant una intencionada escenografia capaç d'unir dos temps.
En l'any [[1980]] experimentà en l'[[aram]] i el [[marbre]]. El mateix any rebé el Premi d'Honor Jaume I i en l'any [[1981]] el Premi Nacional d'Arts Plàstiques. A mitan d'esta década, rebé la proposta de realisar una exposició en un palau d'estil barroc alemà situat en Bruhl, dissenyat per [[François de Cuvilliés]] i en el que es troba una escala obra de l'arquitecte [[Balthasar Neumann]] i frescs de [[Giambattista Tiepolo]]. L'objecte de la mateixa era el de commemorar els 700 anys d'existència de la localitat. Es celebrà una exposició batejada com ''Im Dialog mit dem Barock'', i en ella portà a terme una interpretació pròpia de les formes barroques, imitant al ya citat Neumann, pero també ad atres artistes que pronte es varen convertir en referents per ad ell, com [[Gian Lorenzo Bernini]] o [[Francesco Borromini]], creant una intencionada escenografia capaç d'unir dos temps.
Al començament de [[1990]], i despuix d'un viage a [[Egipte]] que per ad ell resultà revelador, decidí potenciar l'us de la pedra en les seues creacions, donades les propietats de durabilitat d'este material. En [[1991]] la [[Diputació de Valéncia]] li va concedir el Premi Alfons Roig d'Arts Plàstiques. Quatre anys despuix, seria convidat novament per a participar en la Bienal de Venècia, en este cas donant lloc a un duet junt en l'artiste [[Eduardo Arroyo]] que tingué lloc en el Pabelló d'Espanya.
Al començament de [[1990]], i despuix d'un viage a [[Egipte]] que per ad ell resultà revelador, decidí potenciar l'us de la [[pedra]] en les seues creacions, donades les propietats de durabilitat d'este material. En [[1991]] la [[Diputació de Valéncia]] li va concedir el Premi Alfons Roig d'Arts Plàstiques. Quatre anys despuix, seria convidat novament per a participar en la Bienal de Venècia, en este cas donant lloc a un duet junt en l'artiste [[Eduardo Arroyo]] que tingué lloc en el Pabelló d'Espanya.
El 17 de febrer de [[2016]], a títul pòstum, l'[[Universitat de Valéncia]] li entregà la Medalla d'honor. En el més de novembre d'eixe mateix any, la [[Generalitat Valenciana]] feu lo propi concedint-li el premi Julio González en el [[IVAM]].
El [[17 de febrer]] de [[2016]], a títul pòstum, l'[[Universitat de Valéncia]] li entregà la Medalla d'honor. En el més de [[novembre]] d'eixe mateix any, la [[Generalitat Valenciana]] feu lo propi concedint-li el premi Julio González en el [[IVAM]].
En l'any [[2018]] es celebrà en el centre cultural de la Fundació Bancaixa, en la ciutat de Valéncia, una retrospectiva de la seua obra que reuní 89 obres. Esta rebé el títul de ''Laboratori de formes escultòriques'' i fon comissariada pel crític [[Tomás Llorens Serra]].
En l'any [[2018]] es celebrà en el centre cultural de la Fundació Bancaixa, en la ciutat de Valéncia, una retrospectiva de la seua obra que reuní 89 obres. Esta rebé el títul de ''Laboratori de formes escultòriques'' i fon comissariada pel crític [[Tomás Llorens Serra]].