31 955
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Kenneth Martin Follett''', conegut popularment com '''Ken Follett''' (Cardiff, Gales, Regne Unit, 5 de juny de 1949), és un escritor bri…»
'''Kenneth Martin Follett''', conegut popularment com '''Ken Follett''' ([[Cardiff]], [[Gales]], [[Regne Unit]], [[5 de juny]] de [[1949]]), és un escritor britànic de noveles de suspens i històriques.
== Biografia ==
=== Infància i joventut ===
Els seus pares són Martin i Veenie (Lavinia). Deprengué a llegir als quatre anys d'edat, un any abans d'entrar al colege. Els seus pares, cristians devots pertanyents a la secta puritana Germans de Plymouth, li varen prohibir anar al cine i vore la televisió, i això el dugué a desenrollar un primerenc interés per la llectura i, en sèt anys, es feu soci de la biblioteca pública de Cardiff, la qual cosa li va permetre llegir un gran número de llibres. Als dèu anys la seua família se'n anà a viure a [[Londres]] i ell seguí llegint sense parar gràcies a la biblioteca del barri, pero fon un estudiant molt normal fins que aplegà a l'adolescència.
De les seues primeres llectures recorda que li agradaven els llibres de [[Enid Mary Blyton]] i, ya en dotze anys, el descobriment de les noveles d'[[Ian Fleming]] sobre [[James Bond]] es va convertir en un moment d'inflexió en la seua vida.
=== Joventut i madurea ===
En l'any [[1967]] ingressà en la University College of London, a on estudià [[Filosofia]] i es va implicar en moviments d'esquerres. Es va casar en la seua primera esposa, Mary, en [[1968]].
Despuix de la seua graduació, en la primavera d'hivern de [[1970]], es matriculà en un curs de periodisme de tres mesos i conseguí treball com a reporter en el ''[[South Wales Echo]]'' de Cardiff. Despuix de tres anys en Cardiff, va tornar a Londres com a reporter per al ''[[Evening Standard]]''.
=== Noveliste ===
Escomençà a pensar en dedicar-se a escriure noveles quan va vore que un companyer del periòdic que havia escrit un thriller, havia rebut una bestreta de 200 lliures, la cantitat que li feya falta a Follett per a reparar el seu automòvil. Deixà el periodisme d'edició i es convertí, al final dels anys [[1970]], en subdirector de gestió de Llibres Everest. Escomençà a escriure relats, al principi com a afició, per les vesprades i les fins de semana. En [[1974]] publicà el seu primer llibre, una novela d'espies. L'èxit li va vindre en la publicació, en [[1978]], de ''L'illa de les tormentes'', que li feu internacionalment famós i en la que guanyà el premi Edgar. En l'any [[1989]] escrigué ''Els pilars de la Terra'' en la que narra la construcció d'una catedral gòtica en el [[sigle XII]]. Esta novela es va mantindre en els primers llocs de vendes en [[Europa]] durant més de 10 anys. Les seues següents noveles han tingut gran èxit i ha rebut diversos premis per elles. Algunes han segut adaptades al cine o a séries de televisió.
Ha escrit més de 30 noveles, algunes noveles de Ken Follett s'han adaptat al cine i la televisió.
=== Política ===
S'involucrà a finals dels anys 70 en les activitats del [[Partit Laboriste]]. En [[1982]], en el curs de les seues activitats polítiques, va conéixer a Barbara Hubbard (posteriorment, Barbara Follett), una militant del Partit Laboriste, en la que es va casar en [[1984]]. Barbara fon elegida membre del Parlament en [[1997]], representant a [[Stevenage]], i fon reelegida en [[2001]]. El propi Follett permaneix com un prominent partidari dels Laborisme i recaptador de fondos.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ken_Follett Ken Follett en Wikipedia]
== Biografia ==
=== Infància i joventut ===
Els seus pares són Martin i Veenie (Lavinia). Deprengué a llegir als quatre anys d'edat, un any abans d'entrar al colege. Els seus pares, cristians devots pertanyents a la secta puritana Germans de Plymouth, li varen prohibir anar al cine i vore la televisió, i això el dugué a desenrollar un primerenc interés per la llectura i, en sèt anys, es feu soci de la biblioteca pública de Cardiff, la qual cosa li va permetre llegir un gran número de llibres. Als dèu anys la seua família se'n anà a viure a [[Londres]] i ell seguí llegint sense parar gràcies a la biblioteca del barri, pero fon un estudiant molt normal fins que aplegà a l'adolescència.
De les seues primeres llectures recorda que li agradaven els llibres de [[Enid Mary Blyton]] i, ya en dotze anys, el descobriment de les noveles d'[[Ian Fleming]] sobre [[James Bond]] es va convertir en un moment d'inflexió en la seua vida.
=== Joventut i madurea ===
En l'any [[1967]] ingressà en la University College of London, a on estudià [[Filosofia]] i es va implicar en moviments d'esquerres. Es va casar en la seua primera esposa, Mary, en [[1968]].
Despuix de la seua graduació, en la primavera d'hivern de [[1970]], es matriculà en un curs de periodisme de tres mesos i conseguí treball com a reporter en el ''[[South Wales Echo]]'' de Cardiff. Despuix de tres anys en Cardiff, va tornar a Londres com a reporter per al ''[[Evening Standard]]''.
=== Noveliste ===
Escomençà a pensar en dedicar-se a escriure noveles quan va vore que un companyer del periòdic que havia escrit un thriller, havia rebut una bestreta de 200 lliures, la cantitat que li feya falta a Follett per a reparar el seu automòvil. Deixà el periodisme d'edició i es convertí, al final dels anys [[1970]], en subdirector de gestió de Llibres Everest. Escomençà a escriure relats, al principi com a afició, per les vesprades i les fins de semana. En [[1974]] publicà el seu primer llibre, una novela d'espies. L'èxit li va vindre en la publicació, en [[1978]], de ''L'illa de les tormentes'', que li feu internacionalment famós i en la que guanyà el premi Edgar. En l'any [[1989]] escrigué ''Els pilars de la Terra'' en la que narra la construcció d'una catedral gòtica en el [[sigle XII]]. Esta novela es va mantindre en els primers llocs de vendes en [[Europa]] durant més de 10 anys. Les seues següents noveles han tingut gran èxit i ha rebut diversos premis per elles. Algunes han segut adaptades al cine o a séries de televisió.
Ha escrit més de 30 noveles, algunes noveles de Ken Follett s'han adaptat al cine i la televisió.
=== Política ===
S'involucrà a finals dels anys 70 en les activitats del [[Partit Laboriste]]. En [[1982]], en el curs de les seues activitats polítiques, va conéixer a Barbara Hubbard (posteriorment, Barbara Follett), una militant del Partit Laboriste, en la que es va casar en [[1984]]. Barbara fon elegida membre del Parlament en [[1997]], representant a [[Stevenage]], i fon reelegida en [[2001]]. El propi Follett permaneix com un prominent partidari dels Laborisme i recaptador de fondos.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Ken_Follett Ken Follett en Wikipedia]