32 085
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: − + + + + + + + + +
sense resum d'edició
Fill d'un sabater artesà emigrant d'[[Argèlia]], naixqué en un barco i fon empadronat en Dénia. Des de menut va cantar en cors. Escomençà cantant papers secundaris en el Liceu de Barcelona i el Teatre Real de Madrit, representant per eixemple, a Gastone en ''La traviata''. En [[1916]] cantà ''Tosca'' en el Teatre Espanyol de Barcelona, sent el primer dels seus contractes per a fer parts de primer tenor. En l'any 1916 es casà en la catalana Carmen Arnau.
Fill d'un sabater artesà emigrant d'[[Argèlia]], naixqué en un barco i fon empadronat en Dénia. Des de menut va cantar en cors. Escomençà cantant papers secundaris en el Liceu de Barcelona i el Teatre Real de Madrit, representant per eixemple, a Gastone en ''La traviata''. En [[1916]] cantà ''Tosca'' en el Teatre Espanyol de Barcelona, sent el primer dels seus contractes per a fer parts de primer tenor. En l'any 1916 es casà en la catalana Carmen Arnau.
(Secció per completar)
En l'any [[1918]] cantà ''Carmen'' en el Real, en [[María Gay]] i [[Mattia Battistini]]. En [[1919]] retornà al regi coliseu per a cantar l'infreqüent òpera [[Gaetano Donizetti|donizettiana]] ''Maria di Rohan''. El mateix any viajà a [[Itàlia]] i allí es va allojar en la célebre pensió -per al món de la lírica- de Gina Bonini, situada front al Duomo, prop de [[la Scala]] de [[Milà]]. Cantà en [[Nàpols]] i en [[Roma]]; en esta última ciutat es va guanyar l'afecte de la exsoprà [[Emma Carelli]] i esta, com a gerent del [[Teatre Costanzi]], ajudà a Cortis en els seus primers anys transalpins. Allí cantà des del seu habitual ''Tosca'' fins a l'infreqüent ''Anima allegra'' de [[Franco Vittadini|Vittadini]].
Fon transcendental la seua firma en l'any [[1924]] del contracte en la Civic Opera de [[Chicago]], a la que permaneixerà lligat fins a [[1932]], huit temporades consecutives. Es va interessar per ell el seu director d'orquesta [[Giorgio Polacco]] en conéixer el seu èxit en el Teatre Nacional de L'Havana, a on fon tret a muscles del recint pel paper de Cavaradossi. Arribà quan els tenors més importants de la Companyia eren el nortamericà [[Charles Hackett]] i, sobretot, l'italià [[Tito Schipa]]. Cortis comentarà que Hackett, com a tenor, no era capaç de descalçar-se les botes.
Mai va cantar en el [[Metropolitan Opera]] de [[Nova York]] pero fon estrela en [[San Francisco]] (1925-1926), [[La Scala]] (1930-1931) i [[Covent Garden]] (1931), a on cantà en [[Rosa Ponselle]] en ''Turandot'' i ''Fedora''; ademés en [[Los Ángeles]], [[Baltimore]], [[Boston]], [[Washington]], [[Pittsburgh]], [[Santiago de Chile]], [[Verona]], [[Torí]], [[Montecarlo]] i [[Bari]].
La [[Gran Depressió]], la [[guerra civil espanyola]] i la [[Segona Guerra Mundial]] varen ser factors que, units a una salut precària, li varen impedir desenrollar una carrera encara major. Les seues últimes actuacions foren en [[Saragossa]] en ''Tosca'' en [[1950]].
Fallí en la [[ciutat de Valéncia]], el 2 d'abril de 1952, a on havia fundat una escola de cant.
== Vore també ==
== Vore també ==