32 085
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 14:
Llínea 14: − + + + + + + + + + + + + +
sense resum d'edició
== Biografia ==
== Biografia ==
Fill d'un sabater artesà emigrant d'[[Argèlia]], naixqué en un barco i fon empadronat en Dénia. Des de menut va cantar en cors. Escomençà cantant papers secundaris en el Liceu de Barcelona i el Teatre Real de Madrit, representant per eixemple, a Gastone en ''La traviata''. En [[1916]] cantà ''Tosca'' en el Teatre Espanyol de Barcelona, sent el primer dels seus contractes per a fer parts de primer tenor. En l'any 1916 es casà en la catalana Carmen Arnau.
Fill d'un sabater artesà emigrant d'[[Argèlia]], naixqué en un barco i fon empadronat en Dénia. Des de menut va cantar en cors.
=== Cortis i la Capella Isidoriana ===
En a penes onze anys, en [[1902]], el menut Antonio cantava junt a uns atres chiquets en el Teatre Real, on ya descollava. Eixe any es convoca un concurs per a cobrir una plaça de contralt en la capella Isidoriana. Es tenien que cantar dos cançons, una en clau de sol i una atra en fa i Antonio Cortis va conseguir la plaça.
Reforçà els seus estudis i apartà els jocs. Ell mateix digué que el solfeig li relaixava i que era feliç quan cantava i el públic li escoltava. Per llavors alcançava la majoria d'edat [[Alfons XIII]], rei d'Espanya. Eren moments difícils, Espanya estava immersa en una gran crisis social en una solució difícil. En eixe any 1902 es va declarar l'estat de guerra en [[Barcelona]] i [[Badajoz]], les folgues s'estenien per tot el país i es publicà el decret de suspensió de les Corts.
Pero gràcies a la tecnologia ya es podia sentir la veu d’[[Enrico Caruso]] fòra dels teatres, per mig del [[gramòfon]] i de l'[[impressió discogràfica]].
=== Trayectòria professional ===
Escomençà cantant papers secundaris en el Liceu de Barcelona i el Teatre Real de Madrit, representant per eixemple, a Gastone en ''La traviata''. En [[1916]] cantà ''Tosca'' en el Teatre Espanyol de Barcelona, sent el primer dels seus contractes per a fer parts de primer tenor. En l'any 1916 es casà en la catalana Carmen Arnau.
En l'any [[1918]] cantà ''Carmen'' en el Real, en [[María Gay]] i [[Mattia Battistini]]. En [[1919]] retornà al regi coliseu per a cantar l'infreqüent òpera [[Gaetano Donizetti|donizettiana]] ''Maria di Rohan''. El mateix any viajà a [[Itàlia]] i allí es va allojar en la célebre pensió -per al món de la lírica- de Gina Bonini, situada front al Duomo, prop de [[la Scala]] de [[Milà]]. Cantà en [[Nàpols]] i en [[Roma]]; en esta última ciutat es va guanyar l'afecte de la exsoprà [[Emma Carelli]] i esta, com a gerent del [[Teatre Costanzi]], ajudà a Cortis en els seus primers anys transalpins. Allí cantà des del seu habitual ''Tosca'' fins a l'infreqüent ''Anima allegra'' de [[Franco Vittadini|Vittadini]].
En l'any [[1918]] cantà ''Carmen'' en el Real, en [[María Gay]] i [[Mattia Battistini]]. En [[1919]] retornà al regi coliseu per a cantar l'infreqüent òpera [[Gaetano Donizetti|donizettiana]] ''Maria di Rohan''. El mateix any viajà a [[Itàlia]] i allí es va allojar en la célebre pensió -per al món de la lírica- de Gina Bonini, situada front al Duomo, prop de [[la Scala]] de [[Milà]]. Cantà en [[Nàpols]] i en [[Roma]]; en esta última ciutat es va guanyar l'afecte de la exsoprà [[Emma Carelli]] i esta, com a gerent del [[Teatre Costanzi]], ajudà a Cortis en els seus primers anys transalpins. Allí cantà des del seu habitual ''Tosca'' fins a l'infreqüent ''Anima allegra'' de [[Franco Vittadini|Vittadini]].