Canvis

En [[1917]] firma en el Teatre Real de Madrit i el mateix any Enrico Caruso el contracta per a la seua companyia, visitant [[Buenos Aires]], [[Montevideo]], [[Sao Paulo]], entre atres poblacions. Durant este viage naix en Barcelona la seua primera filla, Carmen.  

En [[1917]] firma en el Teatre Real de Madrit i el mateix any Enrico Caruso el contracta per a la seua companyia, visitant [[Buenos Aires]], [[Montevideo]], [[Sao Paulo]], entre atres poblacions. Durant este viage naix en Barcelona la seua primera filla, Carmen.  

En l'any [[1918]] cantà ''Carmen''​ en el Real, en [[María Gay]] i [[Mattia Battistini]]. En [[1919]] retornà al regi coliseu per a cantar l'infreqüent òpera [[Gaetano Donizetti|donizettiana]] ''Maria di Rohan''. El mateix any viajà a [[Itàlia]] i allí es va allojar en la célebre pensió -per al món de la lírica- de Gina Bonini, situada front al Duomo, prop de [[la Scala]] de [[Milà]]. Cantà en [[Nàpols]] i en [[Roma]]; en esta última ciutat es va guanyar l'afecte de la exsoprà [[Emma Carelli]] i esta, com a gerent del [[Teatre Costanzi]], ajudà a Cortis en els seus primers anys transalpins. Allí cantà des del seu habitual ''Tosca'' fins a l'infreqüent ''Anima allegra'' de [[Franco Vittadini|Vittadini]].

En l'any [[1918]] cantà ''Carmen''​ en el Real, en [[María Gay]] i [[Mattia Battistini]]. En [[1919]] retornà al regi coliseu, per a cantar l'infreqüent òpera [[Gaetano Donizetti|donizettiana]] ''Maria di Rohan''. El mateix any viajà a [[Itàlia]], a Milà, i allí s'allojà en la célebre pensió -per al món de la lírica- de Gina Bonini, situada front al Duomo, prop del teatre [[la Scala]] de [[Milà]], a on acodien els nous cantants degut als contactes que tenia l'ama. Cortis cantarà en [[Nàpols]], [[Salerno]], [[Bari]] i, finalment, en el Costanzi de [[Roma]], en esta última ciutat es va guanyar l'afecte de la exsoprà [[Emma Carelli]] i esta, l'ajudarà en la seua estada en Itàlia, com a gerent del [[Teatre Costanzi]], ajudà a Cortis en els seus primers anys transalpins, a on firmà un contracte de tres anys. Allí cantà des del seu habitual ''Tosca'' fins a l'infreqüent ''Anima allegra'' de [[Franco Vittadini|Vittadini]].

 

En [[1919]] es trasllada a Itàlia. Aplega a Milà i s'instala en la Pensió de Gina Bonini, al costat del teatre de la Scala, a on acodien els nous cantants degut als contactes que tenia l'ama. Cortis cantarà en Nàpols, Salerno, Bari i, finalment, en el Costanzi de Roma, a on firmà un contracte de tres anys. La gerent, l'exsoprano Emma Carelli, li prendrà afecte i l'ajudarà en la seua estada en Itàlia.

   

   

En [[1921]] cantà en el Teatre Real d'Estocolm; prop, en el Grand Hotel a on s'hostajava, en el seu honor onejà la [[bandera d'Espanya]].

En [[1921]] cantà en el Teatre Real d'Estocolm; prop, en el Grand Hotel a on s'hostajava, en el seu honor onejà la [[bandera d'Espanya]].

El “crack” del 29 i la consegüent [[Gran Depressió]], la [[guerra civil espanyola]] i la [[Segona Guerra Mundial]] varen ser factors que, units a una salut precària, li varen impedir desenrollar una carrera encara major. Encara aixina, no afectà al principi massa a la seua carrera, continuant les actuacions en els millors escenaris; ademés dels ya nomenats, cap mencionar Santiago de Chile, Verona, Torí, Montecarlo o el Covent Garden de Londres.  

El “crack” del 29 i la consegüent [[Gran Depressió]], la [[guerra civil espanyola]] i la [[Segona Guerra Mundial]] varen ser factors que, units a una salut precària, li varen impedir desenrollar una carrera encara major. Encara aixina, no afectà al principi massa a la seua carrera, continuant les actuacions en els millors escenaris; ademés dels ya nomenats, cap mencionar Santiago de Chile, Verona, Torí, Montecarlo o el Covent Garden de Londres.  

    

    

Estava domiciliat en Milà pero, per precaució davant dels rumors de guerra entre Itàlia i Etiopia, decidix tornar a Espanya. Fon fugir del fòc i caure en les brases. En principi pensava instalar-se en la ciutat de Valéncia, pero la tensa situació política del moment li aconsellà retirar-se a Dénia.

Estava domiciliat en [[Milà]] pero, per precaució davant dels rumors de guerra entre [[Itàlia]] i [[Etiopia]], decidix tornar a [[Espanya]]. Fon fugir del fòc i caure en les brases. En principi pensava instalar-se en la ciutat de Valéncia, pero la tensa situació política del moment li aconsellà retirar-se a Dénia.

   

   

Durant la Guerra Civil cantarà en el Liceu de Barcelona, en el Principal de Valéncia o en el Calderón de Madrit, entre uns atres llocs. A l'acabar la guerra hagué d’obrir una escola de cant en el Cap i Casal ya que li havien requisat la seua fortuna. Marginat per la [[Franquisme|Dictadura]] degut a la seua llealtat republicana, la beguda fon el refugi que trobà per soportar este trist panorama.  

Durant la Guerra Civil cantarà en el Liceu de Barcelona, en el Principal de Valéncia o en el Calderón de Madrit, entre uns atres llocs. A l'acabar la guerra hagué d’obrir una escola de cant en el Cap i Casal ya que li havien requisat la seua fortuna. Marginat per la [[Franquisme|Dictadura]] degut a la seua llealtat republicana, la beguda fon el refugi que trobà per soportar este trist panorama.