| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | '''Antoni de Bofarull y Brocà''' ([[Reus]], [[3 de novembre]] de [[1821]] - [[Barcelona]], [[12 de febrer]] de [[1892]]) fon un [[historiador]], [[arqueòlec]], [[filòlec]], [[noveliste]], [[poeta]] i [[dramaturc]] [[Catalunya|català]], autor d'algunes obres transcendentals per al desenroll del [[pancatalanisme|nacionalisme català]]. | + | {{Biografia| |
| | + | | nom = Antoni de Bofarull i Brocà |
| | + | | image = [[Archiu:Antoni de Bofarull i de Brocà.jpg|250px|Antonio de Bofarull i Brocà]] |
| | + | | peu = |
| | + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] |
| | + | | ocupació = Historiador, arqueòlec, filòlec i escritor. |
| | + | | data_naix = [[3 de novembre]] de [[1821]] |
| | + | | lloc_naix = [[Reus]], [[Tarragona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] |
| | + | | data_mort = [[12 de febrer]] de [[1892]] |
| | + | | lloc_mort = [[Barcelona]], [[Catalunya]], [[Espanya]] |
| | + | }} |
| | + | '''Antoni de Bofarull i Brocà''' ([[Reus]], [[3 de novembre]] de [[1821]] - † [[Barcelona]], [[12 de febrer]] de [[1892]]) fon un [[historiador]], [[arqueòlec]], [[filòlec]], escritor, [[noveliste]], [[poeta]] i [[dramaturc]] [[Catalunya|català]], autor d'algunes obres transcendentals per al desenroll del [[pancatalanisme|nacionalisme català]]. |
| | | | |
| | == Biografia == | | == Biografia == |
| | | | |
| − | Nebot de [[Pròsper de Bofarull i Mascaró]], estudià lleis en Barcelona. Fon [[archiver]] i director de l' [[Archiu de la Corona d'Aragó]] de [[1852]] a [[1868]]. | + | Nebot de [[Próspero de Bofarull y Mascaró|Próspero de Bofarull]], estudià lleis en Barcelona. Fon [[archiver]] i director de l' [[Archiu de la Corona d'Aragó]] de [[1852]] a [[1868]]. |
| | | | |
| − | Era conegut entre els intelectuals de sa època pel chovinisme i la fantasia de molts dels seus escrits sobre [[Catalunya]]. En este sentit, destaquen ''"Hazañas y recuerdos de los catalanes ó colección de leyendas"'' (Barcelona, 1846), i sa ''"Historia crítica (civil i eclesiàstica) de Cataluña"'' (Barcelona, 1876-1878), 9 toms en uit volúmens, en resposta a la ''"Historia de Cataluña"'' (1868) de [[Víctor Balaguer]]. Fon l'inventor de l'expressió "Confederació Catalano-Aragonesa" en referència a lo que sempre s'havia conegut com "[[Corona d'Aragó]]". | + | Era conegut entre els intelectuals de sa época pel [[chovinisme]] i la fantasia de molts dels seus escrits sobre [[Catalunya]]. En este sentit, destaquen ''"Hazañas y recuerdos de los catalanes ó colección de leyendas"'' (Barcelona, [[1846]]), i sa ''"Historia crítica (civil i eclesiàstica) de Cataluña"'' (Barcelona, [[1876]]-[[1878]]), 9 toms en uit volúmens, en resposta a la ''"Historia de Cataluña"'' ([[1868]]) de [[Víctor Balaguer]]. Fon l'inventor de l'expressió "Confederació Catalano-Aragonesa" en referència a lo que sempre s'havia conegut com "[[Corona d'Aragó]]". |
| | | | |
| − | El seu [[catalanisme]] exacerbat, li feu tindre una interminable polèmica pública en M. Velasco (a través d'articuls en prensa) ''"sobre la mayor o menor propiedad del título que respectivamente llevan los dos Generales e Históricos de Barcelona y Valencia"''. | + | El seu [[catalanisme]] exacerbat, li feu tindre una interminable polèmica pública en M. Velasco (a través d'artículs en prensa) ''"sobre la mayor o menor propiedad del título que respectivamente llevan los dos'' [archius] ''Generales e Históricos de Barcelona y Valencia"''. |
| | | | |
| | + | == Cites == |
| | + | |
| | + | {{Cita|''El mismo [[Ramón Menéndez Pidal|Menéndez Pidal]] en su libro ''Obras completas'', 1966, escribe: '... y llaman Confederación Catalano Aragonesa a lo que siempre se llamó Reino de Aragón...'. Referente a esta Confederación Catalano Aragonesa, que histórica y científicamente hay que rechazar, ya que fue una frase acuñada por [[Antonio de Bofarull i Brocà|D. Antonio Bofarull y de Brocá]] en 1869, dice [[Felip Mateu i Llopis|Mateu y Llopis]]: '... el título hizo fortuna y muchos fueron cayendo -fuimos cayendo en nuesta juventud- en la utilización de este concepto erróneo, pues los documentos no hablan de tal confederación, ni de federaciones previas precisas para que hubiera ésta'.''|''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), per [[Francisco Lliso i Genovés]].}} |
| | + | |
| | + | {{Cita|''Los Bofarull, artífices de la apropiación de 1852 y de inventarse lo de la Confederación catalano-aragonesa y la Gran Cataluña, también falsearon el contenido del Llibre del Repartiment de Valencia y, además, parieron arbitrariamente el catalán que los colaboracionistas obligan a estudiar a los valencianos actualmente; pues el valenciano està prohibido por la Generalidad del PP.''|'Los hijos de la Gran Cataluña en el Archivo de la Corona de Aragón y el Panteón Real de Sijena', per [[Ricart Garcia Moya]] (2013)}} |
| | | | |
| | == Bibliografia == | | == Bibliografia == |
| | | | |
| − | *Bofarull, Antonio / Velasco, M. ''"Cuestión de archivos"'', Ed. ''La Opinión'', Valéncia, 1864. 21 cm Pags 91 Ref 11.8101 | + | * Bofarull, Antonio / Velasco, M. ''"Cuestión de archivos"'', Ed. ''La Opinión'', Valéncia, 1864. 21 cm Pags 91 Ref 11.8101 |
| − | *Bofarull, Antonio, ''"La Confederación Catalano-Aragonesa, realizada en el periodo más notable del gobierno soberano del conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV"'', Casa Editorial de D. Luis Tasso, Barcelona, 1872. | + | * Bofarull, Antonio, ''"La Confederación Catalano-Aragonesa, realizada en el periodo más notable del gobierno soberano del conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV"'', Casa Editorial de D. Luis Tasso, Barcelona, 1872. |
| | + | |
| | + | == Enllaços externs == |
| | + | {{Commonscat|Antoni de Bofarull i de Brocà}} |
| | + | |
| | + | |
| | + | [[Categoria:Biografies]] |
| | + | [[Categoria:Escritors catalans]] |
| | + | [[Categoria:Archivers catalans]] |
| | + | [[Categoria:Nacionalisme català]] |
| | + | [[Categoria:Catalanisme]] |