Antonio de Bofarull i Brocà
Antoni de Bofarull i Brocà (Reus, 3 de novembre de 1821 - † Barcelona, 12 de febrer de 1892) fon un historiador, arqueòlec, filòlec, noveliste, poeta i dramaturc català, autor d'algunes obres transcendentals per al desenroll del nacionalisme català.
Biografia[editar | editar còdic]
Nebot de Próspero de Bofarull, estudià lleis en Barcelona. Fon archiver i director de l' Archiu de la Corona d'Aragó de 1852 a 1868.
Era conegut entre els intelectuals de sa época pel chovinisme i la fantasia de molts dels seus escrits sobre Catalunya. En este sentit, destaquen "Hazañas y recuerdos de los catalanes ó colección de leyendas" (Barcelona, 1846), i sa "Historia crítica (civil i eclesiàstica) de Cataluña" (Barcelona, 1876-1878), 9 toms en uit volúmens, en resposta a la "Historia de Cataluña" (1868) de Víctor Balaguer. Fon l'inventor de l'expressió "Confederació Catalano-Aragonesa" en referència a lo que sempre s'havia conegut com "Corona d'Aragó".
El seu catalanisme exacerbat, li feu tindre una interminable polèmica pública en M. Velasco (a través d'artículs en prensa) "sobre la mayor o menor propiedad del título que respectivamente llevan los dos [archius] Generales e Históricos de Barcelona y Valencia".
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Bofarull, Antonio / Velasco, M. "Cuestión de archivos", Ed. La Opinión, Valéncia, 1864. 21 cm Pags 91 Ref 11.8101
- Bofarull, Antonio, "La Confederación Catalano-Aragonesa, realizada en el periodo más notable del gobierno soberano del conde de Barcelona, Ramón Berenguer IV", Casa Editorial de D. Luis Tasso, Barcelona, 1872.