32 541
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «El '''municipalisme''' consistix en una ideologia política que té com a objectiu proporcionar una major autonomia als municipis, tenint en conte en particular…»
El '''municipalisme''' consistix en una ideologia política que té com a objectiu proporcionar una major autonomia als municipis, tenint en conte en particular l'organisació i les prerrogatives de les ciutats i pobles, a través d'una descentralisació de l'administració pública.
El municipalisme és una corrent política que defén la primacia dels municipis i el poder local front a les institucions més centralisades, com l'Estat. S'enfoca en la participació ciutadana a nivell local, la democràcia directa i l'autonomia municipal com a via per a la transformació social i la redefinició de la democràcia i la ciutadania.
Històricament s'ha associat a diverses corrents, com l'[[anarquisme]], el [[federalisme]] i el [[marxisme]] autònom. Els partidaris d'esta llínea de pensament solen emfatisar l'importància de la ciutat com a núcleu vital de les persones, puix és l'espai en el que viuen, treballen i es desenrollen personal i professionalment. Defensors d'este moviment en [[Iberoamèrica]], en països com [[Brasil]], veuen el municipalisme com l'espill en el que desenrollar la seua idea de ciutat i com a espectre de lo que és el món real, mentres que la federació seria una institució abstracta i alienada del recapte de servicis governamentals.
== Orige ==
Té els seus orígens en tradicions polítiques com la republicana, anarquista, federalista i anarco-sindicalista. Encara que, com a enfocament, ha segut adoptat per agrupacions polítiques tan diverses com catòlics, protestants, lliberals i marxistes, sorgí en [[Europa]] com un moviment que es va desenrollar en els partits socialistes. En l'any [[1881]], el [[Partit Socialiste Francés]] guanyà el control de [[Commentry]], una comuna francesa. En les eleccions municipals posteriors, el número de municipis que controlaven aumentà a 70 en [[1892]], i despuix a més de 100 en [[1896]]. Mentrestant, en [[Itàlia]], els canvis en les lleis electorals varen permetre al [[Partit Socialiste Italià]] obtindre el seu primer municipi, [[Imola]], baix la direcció d'[[Andrea Costa]].
== Principis clau ==
* Poder local: Considera el municipi com l'espai fonamental per a l'acció política i la lluita pels drets ciutadans.
* Democràcia participativa: Promou la participació directa dels ciutadans en la presa de decisions, a sovint a través d'institucions veïnals i assambleàries.
* Autonomia: Busca una major autonomia dels municipis respecte al poder central, incloent una major gestió de recursos i competències.
* Solidaritat i cooperació: Es basa en principis de solidaritat, cooperació i capital social local per a abordar problemes comuns.
* Confluència i rets: Un "método municipaliste" es basa en la confluència de diverses forces polítiques i socials en l'àmbit local i la construcció de rets de ciutats per a abordar desafius que transcendixen lo local, com l'especulació transnacional.
== Objectius i desafius ==
* Objectius: Busca construir ciutats i pobles més sostenibles, verts, saludables, igualitaris i socials.
* Desafius: Un dels majors desafius és cóm respondre a problemes transnacionals que transcendixen les fronteres locals, com l'especulació del mercat immobiliari o les amenaces de les multinacionals. Per a superar-los, s'advoca per una resposta en ret i un "internacionalisme" que vaja més allà de les estructures burocràtiques tradicionals.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Municipalismo Municipalisme en Wikipedia]
El municipalisme és una corrent política que defén la primacia dels municipis i el poder local front a les institucions més centralisades, com l'Estat. S'enfoca en la participació ciutadana a nivell local, la democràcia directa i l'autonomia municipal com a via per a la transformació social i la redefinició de la democràcia i la ciutadania.
Històricament s'ha associat a diverses corrents, com l'[[anarquisme]], el [[federalisme]] i el [[marxisme]] autònom. Els partidaris d'esta llínea de pensament solen emfatisar l'importància de la ciutat com a núcleu vital de les persones, puix és l'espai en el que viuen, treballen i es desenrollen personal i professionalment. Defensors d'este moviment en [[Iberoamèrica]], en països com [[Brasil]], veuen el municipalisme com l'espill en el que desenrollar la seua idea de ciutat i com a espectre de lo que és el món real, mentres que la federació seria una institució abstracta i alienada del recapte de servicis governamentals.
== Orige ==
Té els seus orígens en tradicions polítiques com la republicana, anarquista, federalista i anarco-sindicalista. Encara que, com a enfocament, ha segut adoptat per agrupacions polítiques tan diverses com catòlics, protestants, lliberals i marxistes, sorgí en [[Europa]] com un moviment que es va desenrollar en els partits socialistes. En l'any [[1881]], el [[Partit Socialiste Francés]] guanyà el control de [[Commentry]], una comuna francesa. En les eleccions municipals posteriors, el número de municipis que controlaven aumentà a 70 en [[1892]], i despuix a més de 100 en [[1896]]. Mentrestant, en [[Itàlia]], els canvis en les lleis electorals varen permetre al [[Partit Socialiste Italià]] obtindre el seu primer municipi, [[Imola]], baix la direcció d'[[Andrea Costa]].
== Principis clau ==
* Poder local: Considera el municipi com l'espai fonamental per a l'acció política i la lluita pels drets ciutadans.
* Democràcia participativa: Promou la participació directa dels ciutadans en la presa de decisions, a sovint a través d'institucions veïnals i assambleàries.
* Autonomia: Busca una major autonomia dels municipis respecte al poder central, incloent una major gestió de recursos i competències.
* Solidaritat i cooperació: Es basa en principis de solidaritat, cooperació i capital social local per a abordar problemes comuns.
* Confluència i rets: Un "método municipaliste" es basa en la confluència de diverses forces polítiques i socials en l'àmbit local i la construcció de rets de ciutats per a abordar desafius que transcendixen lo local, com l'especulació transnacional.
== Objectius i desafius ==
* Objectius: Busca construir ciutats i pobles més sostenibles, verts, saludables, igualitaris i socials.
* Desafius: Un dels majors desafius és cóm respondre a problemes transnacionals que transcendixen les fronteres locals, com l'especulació del mercat immobiliari o les amenaces de les multinacionals. Per a superar-los, s'advoca per una resposta en ret i un "internacionalisme" que vaja més allà de les estructures burocràtiques tradicionals.
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Municipalismo Municipalisme en Wikipedia]