| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| | {{Biografia| | | {{Biografia| |
| | | nom = Hedwig Eva Maria Kiesler | | | nom = Hedwig Eva Maria Kiesler |
| − | | image = | + | | image = [[File:Hedy Lamarr in The Heavenly Body 1944.jpg|250px]] |
| − | | peu = | + | | peu = Hedy Lamarr en l'any [[1944]] |
| | | nacionalitat = [[Àustria|Austríaca]] | | | nacionalitat = [[Àustria|Austríaca]] |
| | | ocupació = Actriu i inventora. | | | ocupació = Actriu i inventora. |
| Llínea 10: |
Llínea 10: |
| | | lloc_mort = [[Casselberry]], [[Florida]], [[Estats Units]] | | | lloc_mort = [[Casselberry]], [[Florida]], [[Estats Units]] |
| | }} | | }} |
| − | '''Hedwig Eva Maria Kiesler''', coneguda artísticament com '''Hedy Lamarr''' ([[Viena]], [[Àustria]], [[9 de novembre]] de [[1914]] - [[Casselberry]], [[Florida]], [[Estats Units]], [[19 de giner]] de [[2000]]), fon una actriu de cine i inventora austríaca. Inventà la primera versió de l'[[espectre eixamplat]] que permetria les [[comunicacions inalàmbriques]] de llargues distàncies. | + | '''Hedwig Eva Maria Kiesler''', coneguda artísticament com '''Hedy Lamarr''' ([[Viena]], [[Àustria]], [[9 de novembre]] de [[1914]] - † [[Casselberry]], [[Florida]], [[Estats Units]], [[19 de giner]] de [[2000]]), fon una actriu de cine i inventora austríaca. Inventà la primera versió de l'[[espectre eixamplat]] que permetria les [[comunicacions inalàmbriques]] de llargues distàncies. |
| | | | |
| | Despuix d'una breu carrera cinematogràfica en [[Checoslovàquia]], inclosa la película ''Èxtasis'' ([[1933]]), fugí del seu marit, un ric fabricant austríac de municions, i es traslladà en secret a [[París]]. Viajà a [[Londres]], a on conegué a [[Louis B. Mayer]], cap de l'estudi [[Metro-Goldwyn-Mayer]], qui li va oferir un contracte de cine en [[Hollywood]]. Aixina, es va convertir en una estrela de cine en la seua actuació en ''Alger'' ([[1938]]). Les seues películes en MGM inclouen ''Lady of the Tropics'' ([[1939]]), ''Boom Town'' ([[1940]]), ''H.M. Pulham, Esq.'' ([[1941]]) i ''White Cargo'' ([[1942]]). El seu major èxit fon com a Dalila en ''Sansón i Dalila'' ([[1949]]), dirigida per [[Cecil B. DeMille]]. També actuà en televisió abans del llançament de la seua película final, ''The Female Animal'' ([[1958]]). Fon honrada en una estrela en la [[Passeig de la Fama]] de Hollywood en l'any [[1960]]. | | Despuix d'una breu carrera cinematogràfica en [[Checoslovàquia]], inclosa la película ''Èxtasis'' ([[1933]]), fugí del seu marit, un ric fabricant austríac de municions, i es traslladà en secret a [[París]]. Viajà a [[Londres]], a on conegué a [[Louis B. Mayer]], cap de l'estudi [[Metro-Goldwyn-Mayer]], qui li va oferir un contracte de cine en [[Hollywood]]. Aixina, es va convertir en una estrela de cine en la seua actuació en ''Alger'' ([[1938]]). Les seues películes en MGM inclouen ''Lady of the Tropics'' ([[1939]]), ''Boom Town'' ([[1940]]), ''H.M. Pulham, Esq.'' ([[1941]]) i ''White Cargo'' ([[1942]]). El seu major èxit fon com a Dalila en ''Sansón i Dalila'' ([[1949]]), dirigida per [[Cecil B. DeMille]]. També actuà en televisió abans del llançament de la seua película final, ''The Female Animal'' ([[1958]]). Fon honrada en una estrela en la [[Passeig de la Fama]] de Hollywood en l'any [[1960]]. |
| | | | |
| − | Al començament de la [[Segona Guerra Mundial]], inventà, desenrollà i patentà un sistema de guia per ràdio per a [[torpedo|torpedos]] [[aliats]] que utilisava l'espectre eixamplat i la tecnologia de bot de freqüència per a véncer l'amenaça d'interferències per part de les [[Potències de l'Eix]]. Encara que l'Armada dels Estats Units no adoptà la tecnologia fins a la década de [[1960]], els principis del seu treball es varen unir a la tecnologia [[Bluetooth]] i són similars als métodos utilisats en les versions heretades de [[Wi-Fi]]. Este treball la dugué a la seua incorporació a la National Inventors Hall of Fame en [[2014]]. Des de fa uns anys l'invent del bot de freqüència s'ha associat a Hedy Lamarr pero l'història és més complexa. | + | Al començament de la [[Segona Guerra Mundial]], inventà, desenrollà i patentà un sistema de guia per ràdio per a [[torpedo|torpedos]] [[aliats]] que utilisava l'espectre eixamplat i la tecnologia de bot de freqüència per a véncer l'amenaça d'interferències per part de les [[Potències de l'Eix]]. Encara que l'Armada dels Estats Units no adoptà la tecnologia fins a la [[década de 1960]], els principis del seu treball es varen unir a la tecnologia [[Bluetooth]] i són similars als métodos utilisats en les versions heretades de [[Wi-Fi]]. Este treball la dugué a la seua incorporació a la National Inventors Hall of Fame en l'any [[2014]]. Des de fa uns anys l'invent del bot de freqüència s'ha associat a Hedy Lamarr pero l'història és més complexa. |
| | | | |
| | Se sabia que Lamarr freqüentment es referia a sí mateixa en tercera persona. | | Se sabia que Lamarr freqüentment es referia a sí mateixa en tercera persona. |
| | + | |
| | + | == Vore també == |
| | + | |
| | + | * [[Wi-Fi]] |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | * [http://ipmall.info/hosted_resources/nic/nic_LamarrNYT.pdf «Hedy Lamarr Inventor». The New York Times. 1 de octubre de 1941] |
| | + | * Lipton, Richard J.; Regan, Kenneth W. (2013). «Hedy Lamarr: The Role of Amateurs». People, Problems, and Proofs. Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg. pp. 255-258. ISBN 978-3-642-41421-3. OCLC 868924661. doi:10.1007/978-3-642-41422-0_49 |
| | + | * [https://www.elespanol.com/el-cultural/blogs/entreclasicos/20240206/vivien-leigh-hedy-lamarr-gene-tierney-esplendor-hollywood-clasico/830536946_12.html «Vivien Leigh, Hedy Lamarr y Gene Tierney: el esplendor del Hollywood clásico». El Español. 6 de febrero de 2024] |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Extásis y yo Hedy Lamarr, Prólogo, filmografía y bibliografía de Diego Moldes, epílogo de Guillermo Balmori, Notorious Ediciones, Madrid, marzo de 2017. ISBN 978-84-15606-4-44 |
| | + | * Körte, P. (2000): Hedy Lamarr: die stumme Sirene. Múnich: Belleville |
| | + | * Rhodes, R. (2012): Hedy’s folly: the life and breakthrough inventions of Hedy Lamarr. Nueva York: Doubleday |
| | + | * Young, C. (1979): The films of Hedy Lamarr. Secaucus: Citadel Press |
| | | | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | + | {{Commonscat|Hedy Lamarr}} |
| | | | |
| | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Hedy_Lamarr Hedy Lamarr en Wikipedia] | | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Hedy_Lamarr Hedy Lamarr en Wikipedia] |