32 028
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Pàgina nova, en el contingut: «'''Javier Nart Peñalver''' (Laredo, Cantàbria, 19 d'agost de 1947), és un advocat, polític, antic corresponsal de guerra i escritor espanyol…»
'''Javier Nart Peñalver''' ([[Laredo]], [[Cantàbria]], [[19 d'agost]] de [[1947]]), és un advocat, polític, antic corresponsal de guerra i escritor espanyol. Des de [[2014]] fins a [[2024]] fon diputat en el [[Parlament Europeu]] dins del grup [[Renovar Europa]].
== Biografia ==
Encara que naixqué en la localitat càntabra de Laredo, des de chiquet residí en [[Bilbao]]. Es traslladà a [[Barcelona]] en [[1965]]. Son pare fon [[notari]].
=== Periodiste ===
La seua trayectòria professional passa en primer lloc per la seua etapa com a [[corresponsal de guerra]], entre [[1977]] i [[1984]], en les zones més conflictives del planeta: [[Nicaragua]], [[Yemen]], [[Zimbabue]], [[Líban]], [[Palestina]], [[Camboya]], [[Laos]], [[Iran]], [[Iraq]] i [[Chad]], entre unes atres.
Javier Nart ha entrevistat i conegut a persones que varen participar en la majoria dels conflictes mundials importants entre [[1977]] i [[1992]]. També va cobrir la [[Revolució nicaragüenca]] que dugué al derrocament del dictador [[Anastasio Somoza]] en [[1979]] pel [[Front Sandiniste de Lliberació Nacional]]. Segons explica, anà de guerra en guerra i prengué fotografies que varen ajudar a la comprensió internacional d'estos conflictes. Desenrollà una relació particularment forta en els palestins i les forces de resistència de [[Fatah]]. Segons Nart, mereixen una vida millor que la que tenen actualment baix l'ocupació israelita, encara que no té reparacions en criticar ad alguns dels líders de Fatah.
Com a fotógraf, algunes de les fotografies de Nart varen aparéixer en els principals periòdics com ''[[Newsweek]]''. En una entrevista en [[Pablo Iglesias]] expon la seua opinió sobre l'ètica en el periodisme de guerra. Recorda la commoció que li va produir vore publicada la fotografia d'una mare en el seu fill mort en els seus braços. No se li va escapar el detall de que, en la fotografia, la mare arrepretava en una de les seues mans un billet de dèu dólars. En la seua desesperació, eixa mare hauria acceptat posar davant la cambra a canvi de diners. Que algú puga mercadejar aixina en la barbàrie i en el sofriment de les víctimes li sembla una obscenitat. Parla de la barbàrie de la guerra, que quan les imàgens es mostren al públic, poden fer que perguen el respal a una guerra que abans els agradava, com la [[guerra de Vietnam]]. Està molt preocupat pels [[Dron|drons]] a control remot que fan que les baixes greus semblen un videojoc. Deshumanisa els sofriments reals de la guerra.
== Biografia ==
Encara que naixqué en la localitat càntabra de Laredo, des de chiquet residí en [[Bilbao]]. Es traslladà a [[Barcelona]] en [[1965]]. Son pare fon [[notari]].
=== Periodiste ===
La seua trayectòria professional passa en primer lloc per la seua etapa com a [[corresponsal de guerra]], entre [[1977]] i [[1984]], en les zones més conflictives del planeta: [[Nicaragua]], [[Yemen]], [[Zimbabue]], [[Líban]], [[Palestina]], [[Camboya]], [[Laos]], [[Iran]], [[Iraq]] i [[Chad]], entre unes atres.
Javier Nart ha entrevistat i conegut a persones que varen participar en la majoria dels conflictes mundials importants entre [[1977]] i [[1992]]. També va cobrir la [[Revolució nicaragüenca]] que dugué al derrocament del dictador [[Anastasio Somoza]] en [[1979]] pel [[Front Sandiniste de Lliberació Nacional]]. Segons explica, anà de guerra en guerra i prengué fotografies que varen ajudar a la comprensió internacional d'estos conflictes. Desenrollà una relació particularment forta en els palestins i les forces de resistència de [[Fatah]]. Segons Nart, mereixen una vida millor que la que tenen actualment baix l'ocupació israelita, encara que no té reparacions en criticar ad alguns dels líders de Fatah.
Com a fotógraf, algunes de les fotografies de Nart varen aparéixer en els principals periòdics com ''[[Newsweek]]''. En una entrevista en [[Pablo Iglesias]] expon la seua opinió sobre l'ètica en el periodisme de guerra. Recorda la commoció que li va produir vore publicada la fotografia d'una mare en el seu fill mort en els seus braços. No se li va escapar el detall de que, en la fotografia, la mare arrepretava en una de les seues mans un billet de dèu dólars. En la seua desesperació, eixa mare hauria acceptat posar davant la cambra a canvi de diners. Que algú puga mercadejar aixina en la barbàrie i en el sofriment de les víctimes li sembla una obscenitat. Parla de la barbàrie de la guerra, que quan les imàgens es mostren al públic, poden fer que perguen el respal a una guerra que abans els agradava, com la [[guerra de Vietnam]]. Està molt preocupat pels [[Dron|drons]] a control remot que fan que les baixes greus semblen un videojoc. Deshumanisa els sofriments reals de la guerra.