Javier Nart
| Javier Nart Peñalver | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Javier Nart entre Orlando Suárez y Juan Carlos Girauta | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Advocat, polític i escritor. | ||
| Naiximent: | 19 d'agost de 1947 | ||
| Lloc de naiximent: | Laredo, Cantàbria, Espanya | ||
Javier Nart Peñalver (Laredo, Cantàbria, 19 d'agost de 1947), és un advocat, polític i escritor, antic corresponsal de guerra i escritor espanyol. Des de l'any 2014 fins a l'any 2024 fon diputat en el Parlament Europeu dins del grup Renovar Europa.
BiografiaEditar
Encara que naixqué en la localitat càntabra de Laredo, des de chiquet residí en Bilbao. Es traslladà a Barcelona en 1965. Son pare fon notari.
Trayectòria periodísticaEditar
La seua trayectòria professional passa en primer lloc per la seua etapa com a corresponsal de guerra, entre els anys 1977 i 1984, en les zones més conflictives del planeta: Nicaragua, Yemen, Zimbabue, Líban, Palestina, Camboya, Laos, Iran, Iraq i Chad, entre unes atres.
Javier Nart ha entrevistat i conegut a persones que varen participar en la majoria dels conflictes mundials importants entre 1977 i 1992. També va cobrir la Revolució nicaragüenca que dugué al derrocament del dictador Anastasio Somoza en l'any 1979 pel Front Sandiniste de Lliberació Nacional. Segons explica, anà de guerra en guerra i prengué fotografies que varen ajudar a la comprensió internacional d'estos conflictes. Desenrollà una relació particularment forta en els palestins i les forces de resistència de Fatah. Segons Nart, mereixen una vida millor que la que tenen actualment baix l'ocupació israelita, encara que no té reparacions en criticar ad alguns dels líders de Fatah.
Com a fotógraf, algunes de les fotografies de Nart varen aparéixer en els principals periòdics com Newsweek. En una entrevista en Pablo Iglesias expon la seua opinió sobre l'ètica en el periodisme de guerra. Recorda la commoció que li va produir vore publicada la fotografia d'una mare en el seu fill mort en els seus braços. No se li va escapar el detall de que, en la fotografia, la mare arrepretava en una de les seues mans un billet de dèu dólars. En la seua desesperació, eixa mare hauria acceptat posar davant la cambra a canvi de diners. Que algú puga mercadejar aixina en la barbàrie i en el sofriment de les víctimes li sembla una obscenitat. Parla de la barbàrie de la guerra, que quan les imàgens es mostren al públic, poden fer que perguen el respal a una guerra que abans els agradava, com la guerra de Vietnam. Està molt preocupat pels drons a control remot que fan que les baixes greus semblen un videojoc. Deshumanisa els sofriments reals de la guerra.
Posteriorment es convertix en promotor i relator de la Comissió de Juristes espanyols en els territoris ocupats en Palestina, i assumix el càrrec d'assessor en temes de política internacional en la Presidència del Govern i en el Ministeri d'Assunts Exteriors entre els anys 1984 i 1988.
Present en televisió en Espanya des de finals dels anys 80, ha participat en espais de debat i tertúlia en distintes cadenes de televisió. Es va iniciar en esta modalitat de periodisme televisat en el programa de TVE "Tribunal popular" (1989-1991), en el que semanalment se simulava un juí contra una causa d'especial actualitat, i en el que Javier Nart assumia el paper de fiscal front a Ricardo Fernández Deu que eixercia com a advocat defensor.
Posteriorment va presentar el programa divulgatiu "La Llei del Jurat" (1994) també en TVE i va participar en l'espai de debat "Moros i cristians" (1997-2001) de Telecinco, en "Al descobert" (2001), d'Antena 3 o en la tertúlia política del programa de María Teresa Campos en Telecinco "Dia a dia" (2000-2004). Atres espais en els que ha participat són: "Audiència Pública" (2000), "Cròniques marcianes" o "Panorama d'actualitat". En ràdio participà en la tertúlia de "Protagonistes" de Luis del Olmo des dels anys noranta. Ha tingut també aparicions televisives en el debat de Telemadrid, "Madrit Opina" (2007-2010), en "El gat a l'aigua" de Intereconomía TV, a on fon contertuli des de l'any 2008, i també el programa d'Antena 3 "Espill públic" des de 2010 en abdós casos fins a la seua elecció com a europarlamentari. Participà també en un programa del canal de televisió Cuatro com a tertulià, concretament en "Tot és Mentira", dirigit per Risto Mejide.
Trayectòria políticaEditar
PSP i PSOEEditar
Arrelat ideològicament en el socialisme democràtic, durant la Transició fon secretari general del Partit Socialiste Popular català (PSPC), branca del Partit Socialista Popular. Despuix de l'incorporació del Partit Socialiste Popular al PSOE es va afiliar ad este partit, abandonant-ho a principis de la década de 1990 per rebuig als escàndals que varen afectar al Govern socialiste de l'época.
Des de fa anys és cònsul honorari de la República del Chad en Espanya, país del que va rebre condecoració. Esta condició li va permetre eixercitar un paper decisiu en la lliberació dels tripulants detinguts en eixe país pel cas de l'ONG francesa L'Arca de Zoé en novembre de 2007.
Ciutadans-Partit de la CiutadaniaEditar
En les eleccions autonòmiques de Catalunya de 2012 tancava llista per la circumscripció de Barcelona del partit [[Ciutadans-Partit de la Ciutadania]]. El 22 de febrer de 2014 fon elegit en primàries per a encapçalar la candidatura de Ciutadans a les eleccions europees d'eixe any. En conseguir este partit dos escans, Javier Nart és des de llavors eurodiputat. Ha eixercit com un dels vicepresidents del Grup de l'Aliança dels Lliberals i Demòcrates per Europa (ALDE) en la llegislatura 2014-2019 del Parlament Europeu. Renovà el seu escan en el Parlament Europeu en les eleccions europees de maig de 2019, a les que va concórrer com a número 5 de la llista de C's. El 24 de juny de 2019 va presentar la seua dimissió com a membre de l'eixecutiva de Citadans, despuix de la votació en la que la direcció es va reafirmar en el vet a la negociació en el PSOE.
En setembre de 2019 anuncià a través d'un comunicat que deixava de mantindre la seua condició d'afiliat en C's, encara que mantindria l'escan de diputat en el Parlament Europeu, «defenent el programa de C's» en el que la formació es va presentar a les eleccions europees de 2019.
Explicà que abandonava el partit pel "absolut desacort en establir una aliança única subjectiva (en el PP) i objectiva (en Vox)".
Nart encapçalà la missió d'observació de l'Unió Europea durant les eleccions generals de Ghana de 2020.
Es presentà a les eleccions al Parlament Europeu de 2024 per la llista de Ciutadans com a independent no obtenint escan.
ObraEditar
- Viaje al otro Brasil: del Mato Grosso a la Amazonia y al nordeste Atlántico (2002).
- ¡Sálvese quien pueda! Mis historias e histerias de guerra (2003).
- Guerrilleros. El pueblo español en armas contra Napoleón, 1808-1814 (2007).
- Viaje al Mekong. Cabalgando el dragón por Tailandia, Laos, Camboya y Vietnam (2007).
- Viaje al desierto: de Kano a El Cairo (2007).
- Nunca la nada fue tanto (2016).
ReferènciesEditar
- El País, ed. (6 de marzo de 2023). «‘Tribunal popular’, el programa de juicios que condenó a los culebrones y al machismo y aprobó la legalización de las drogas»
- Javier Nart European Parliament
- «Javiert Nart abandona Ciudadanos pero continúa como eurodiputado en la delegación del partido». EuropaPress
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Javier Nart.