Canvis

6 bytes afegits ,  4 novembre
sense resum d'edició
Llínea 14: Llínea 14:  
Despuix d'una breu carrera cinematogràfica en [[Checoslovàquia]], inclosa la película ''Èxtasis'' ([[1933]]), fugí del seu marit, un ric fabricant austríac de municions, i es traslladà en secret a [[París]]. Viajà a [[Londres]], a on conegué a [[Louis B. Mayer]], cap de l'estudi [[Metro-Goldwyn-Mayer]], qui li va oferir un contracte de cine en [[Hollywood]]. Aixina, es va convertir en una estrela de cine en la seua actuació en ''Alger'' ([[1938]]). Les seues películes en MGM inclouen ''Lady of the Tropics'' ([[1939]]), ''Boom Town'' ([[1940]]), ''H.M. Pulham, Esq.'' ([[1941]]) i ''White Cargo'' ([[1942]]). El seu major èxit fon com a Dalila en ''Sansón i Dalila'' ([[1949]]), dirigida per [[Cecil B. DeMille]]. També actuà en televisió abans del llançament de la seua película final, ''The Female Animal'' ([[1958]]). Fon honrada en una estrela en la [[Passeig de la Fama]] de Hollywood en l'any [[1960]].
 
Despuix d'una breu carrera cinematogràfica en [[Checoslovàquia]], inclosa la película ''Èxtasis'' ([[1933]]), fugí del seu marit, un ric fabricant austríac de municions, i es traslladà en secret a [[París]]. Viajà a [[Londres]], a on conegué a [[Louis B. Mayer]], cap de l'estudi [[Metro-Goldwyn-Mayer]], qui li va oferir un contracte de cine en [[Hollywood]]. Aixina, es va convertir en una estrela de cine en la seua actuació en ''Alger'' ([[1938]]). Les seues películes en MGM inclouen ''Lady of the Tropics'' ([[1939]]), ''Boom Town'' ([[1940]]), ''H.M. Pulham, Esq.'' ([[1941]]) i ''White Cargo'' ([[1942]]). El seu major èxit fon com a Dalila en ''Sansón i Dalila'' ([[1949]]), dirigida per [[Cecil B. DeMille]]. També actuà en televisió abans del llançament de la seua película final, ''The Female Animal'' ([[1958]]). Fon honrada en una estrela en la [[Passeig de la Fama]] de Hollywood en l'any [[1960]].
   −
Al començament de la [[Segona Guerra Mundial]], inventà, desenrollà i patentà un sistema de guia per ràdio per a [[torpedo|torpedos]] [[aliats]] que utilisava l'espectre eixamplat i la tecnologia de bot de freqüència per a véncer l'amenaça d'interferències per part de les [[Potències de l'Eix]]. Encara que l'Armada dels Estats Units no adoptà la tecnologia fins a la década de [[1960]], els principis del seu treball es varen unir a la tecnologia [[Bluetooth]] i són similars als métodos utilisats en les versions heretades de [[Wi-Fi]]. Este treball la dugué a la seua incorporació a la National Inventors Hall of Fame en [[2014]]. Des de fa uns anys l'invent del bot de freqüència s'ha associat a Hedy Lamarr pero l'història és més complexa.
+
Al començament de la [[Segona Guerra Mundial]], inventà, desenrollà i patentà un sistema de guia per ràdio per a [[torpedo|torpedos]] [[aliats]] que utilisava l'espectre eixamplat i la tecnologia de bot de freqüència per a véncer l'amenaça d'interferències per part de les [[Potències de l'Eix]]. Encara que l'Armada dels Estats Units no adoptà la tecnologia fins a la [[década de 1960]], els principis del seu treball es varen unir a la tecnologia [[Bluetooth]] i són similars als métodos utilisats en les versions heretades de [[Wi-Fi]]. Este treball la dugué a la seua incorporació a la National Inventors Hall of Fame en l'any [[2014]]. Des de fa uns anys l'invent del bot de freqüència s'ha associat a Hedy Lamarr pero l'història és més complexa.
    
Se sabia que Lamarr freqüentment es referia a sí mateixa en tercera persona.
 
Se sabia que Lamarr freqüentment es referia a sí mateixa en tercera persona.
68 715

edicions