En general els neurotransmissors clàssics se sintetisen en els [[axó|axons]] de les [[neurones]] presinàptiques (les que emeten la senyal), a on s'acumulen en vesícules que són lliberades cap a l'espai sinàptic i provoquen un canvi en la membrana de la cèlula postsinàptica (la que rep la senyal), canvi que acostuma a ser del potencial de membrana. Existixen, pero, moltíssimes transmissions que escapen a estes característiques clàssiques, pel que la classificació està sent somesa a revisió. | En general els neurotransmissors clàssics se sintetisen en els [[axó|axons]] de les [[neurones]] presinàptiques (les que emeten la senyal), a on s'acumulen en vesícules que són lliberades cap a l'espai sinàptic i provoquen un canvi en la membrana de la cèlula postsinàptica (la que rep la senyal), canvi que acostuma a ser del potencial de membrana. Existixen, pero, moltíssimes transmissions que escapen a estes característiques clàssiques, pel que la classificació està sent somesa a revisió. |