Canvis

== Història ==

== Història ==

El castell d'orige islàmic nomenat ''Qurbáyra'', fon nomenat per primera volta per [[Ibn al-Jatib]] en [[1229]] que senyalava que la fortificació depenia d'[[Alzira]]. Formava part d'un entramat defensiu valencià que llimitava en l'oest en la d'Alzira i a l'est en [[Cullera]]. Permaneixeria baix poder musulmà fins a [[1248]], data en que és conquistada per [[Jaume I]].

El castell d'orige islàmic nomenat ''Qurbáyra'', fon nomenat per primera volta per [[Ibn al-Jatib]] en l'any [[1229]] que senyalava que la fortificació depenia d'[[Alzira]]. Formava part d'un entramat defensiu valencià que llimitava en l'oest en la d'Alzira i a l'est en [[Cullera]]. Permaneixeria baix poder musulmà fins a [[1248]], data en que és conquistada per [[Jaume I]].

El Castell va jugar un important paper durant la [[Guerra de les Germanies]], a on en juny de [[1521]] tingué lloc el sege i ocupació dels agermanats comandats pel racional Joan Caro, aplegats des d'Alzira, contra els guàrdies del rei [[Carles I]] que ho ocupaven. Despuix de prendre la fortalea, quedà molt danyada, els agermanats el varen abandonar en finalisar el més de juny davant la proximitat de les tropes realistes del virrei [[Diego Hurtado de Mendoza]], comte de Mélito enviat pel rei Carles I. El sege el va destruir per complet sense que posteriorment els intents de reconstrucció de [[1580]] i [[1597]] es dugueren finalment a terme, per lo que quedà abandonat. En l'any [[1640]] el rei [[Felip IV]] concedí autorisació als veïns de Corbera per a que ampraren materials de les ruïnes del castell en la construcció del carrer de Sant Vicent Màrtir de la mateixa població, en lo que el seu estat quedà arruïnat definitivament.

El Castell va jugar un important paper durant la [[Guerra de les Germanies]], a on en juny de [[1521]] tingué lloc el sege i ocupació dels agermanats comandats pel racional Joan Caro, aplegats des d'Alzira, contra els guàrdies del rei [[Carles I]] que ho ocupaven. Despuix de prendre la fortalea, quedà molt danyada, els agermanats el varen abandonar en finalisar el més de juny davant la proximitat de les tropes realistes del virrei [[Diego Hurtado de Mendoza]], comte de Mélito enviat pel rei Carles I. El sege el va destruir per complet sense que posteriorment els intents de reconstrucció de [[1580]] i [[1597]] es dugueren finalment a terme, per lo que quedà abandonat. En l'any [[1640]] el rei [[Felip IV]] concedí autorisació als veïns de Corbera per a que ampraren materials de les ruïnes del castell en la construcció del carrer de Sant Vicent Màrtir de la mateixa població, en lo que el seu estat quedà arruïnat definitivament.