155 439
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 5:
Llínea 5: − + − + Llínea 15:
Llínea 15: − +
sense resum d'edició
== Història ==
== Història ==
El castell d'orige islàmic nomenat ''Qurbáyra'', fon nomenat per primera volta per [[Ibn al-Jatib]] en l'any [[1229]] que senyalava que la fortificació depenia d'[[Alzira]]. Formava part d'un entramat defensiu valencià que llimitava en l'oest en la d'Alzira i a l'est en [[Cullera]]. Permaneixeria baix poder musulmà fins a [[1248]], data en que és conquistada per [[Jaume I]].
El castell d'orige islàmic nomenat ''Qurbáyra'', fon nomenat per primera volta per [[Ibn al-Jatib]] en l'any [[1229]] que senyalava que la fortificació depenia d'[[Alzira]]. Formava part d'un entramat defensiu valencià que llimitava en l'oest en la d'Alzira i a l'est en [[Cullera]]. Permaneixeria baix poder musulmà fins a l'any [[1248]], data en que és conquistada per [[Jaume I]].
El Castell va jugar un important paper durant la [[Guerra de les Germanies]], a on en juny de [[1521]] tingué lloc el sege i ocupació dels agermanats comandats pel racional Joan Caro, aplegats des d'Alzira, contra els guàrdies del rei [[Carles I]] que ho ocupaven. Despuix de prendre la fortalea, quedà molt danyada, els agermanats el varen abandonar en finalisar el més de juny davant la proximitat de les tropes realistes del virrei [[Diego Hurtado de Mendoza]], comte de Mélito enviat pel rei Carles I. El sege el va destruir per complet sense que posteriorment els intents de reconstrucció de [[1580]] i [[1597]] es dugueren finalment a terme, per lo que quedà abandonat. En l'any [[1640]] el rei [[Felip IV]] concedí autorisació als veïns de Corbera per a que ampraren materials de les ruïnes del castell en la construcció del carrer de Sant Vicent Màrtir de la mateixa població, en lo que el seu estat quedà arruïnat definitivament.
El Castell va jugar un important paper durant la [[Guerra de les Germanies]], a on en [[juny]] de [[1521]] tingué lloc el sege i ocupació dels agermanats comandats pel racional Joan Caro, aplegats des d'Alzira, contra els guàrdies del rei [[Carles I]] que ho ocupaven. Despuix de prendre la fortalea, quedà molt danyada, els agermanats el varen abandonar en finalisar el més de juny davant la proximitat de les tropes realistes del virrei [[Diego Hurtado de Mendoza]], comte de Mélito enviat pel rei [[Carles V d'Alemanya|Carles I]]. El sege el va destruir per complet sense que posteriorment els intents de reconstrucció de [[1580]] i [[1597]] es dugueren finalment a terme, per lo que quedà abandonat. En l'any [[1640]] el rei [[Felip IV]] concedí autorisació als veïns de Corbera per a que ampraren materials de les ruïnes del castell en la construcció del carrer de Sant Vicent Màrtir de la mateixa població, en lo que el seu estat quedà arruïnat definitivament.
== Descripció ==
== Descripció ==
Es tracta d'una fortalea allargada que es componia d'un anell exterior defensiu o albacara dispost en “cremallera”, els murs de la qual varen ser construïts en tapiador (encara es conserva en un dels seus murs una inscripció cúfica d'alabança a Alà) i més tart coronats per almenes d'época cristiana i un recint superior en el que es trobaven les dependències.
Es tracta d'una fortalea allargada que es componia d'un anell exterior defensiu o albacara dispost en “cremallera”, els murs de la qual varen ser construïts en tapiador (encara es conserva en un dels seus murs una inscripció cúfica d'alabança a Alà) i més tart coronats per almenes d'época cristiana i un recint superior en el que es trobaven les dependències.
Actualment es conserva en bon estat l'accés a la fortalea que s'efectua a través d'un arc i zona coberta en volta de canó, i la torre albarrana en una altura de 16 metros. De l'interior, a on han desaparegut casi per complet totes les seues estructures, es conserva l'aljub i un dels fronts de la torre de l'homenage, endevinant-se també el pati d'armes.
Actualment es conserva en bon estat l'accés a la fortalea que s'efectua a través d'un arc i zona coberta en volta de canó, i la torre albarrana en una altura de 16 metros. De l'interior, a on han desaparegut casi per complet totes les seues estructures, es conserva l'[[Aljup]] i un dels fronts de la torre de l'homenage, endevinant-se també el pati d'armes.
== Vore també ==
== Vore també ==