1334
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 11:
Llínea 11: − + − En les seues ventages, movilitat, velocitat i penetracio, posà la cavalleria possibilitat d'ampliar les oportunitats del poder tactic.+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + +
→Historia
== Historia ==
== Historia ==
La cavalleria era, ademes de l'infanteria , la mes important, a voltes fins i tot la mes fort branca de l'eixercite durant l'antiguetat, l'[[Edat mija]] i el [[Renaiximent]]. En les [[Creuades]], eixerci un paper important.
La cavalleria sempre fon una arma decisiva en les tactiques de batalla i les seues evolucions podien decidir una batalla o una guerra; perseguir a un enemic derrotat donant-li el colp de gracia, reconeiximent del terreny evitant emboscades del contrari i espiar les posicions de l'enemic buscant punts debils.
Cavalleria hague molta i de diferents caracteristiques a la llarc de nostre temps, potser les mes recordades son per eixemple la cavalleria [[hitita]] i l'egipciaca, en els diversos enfrontaments que sostingueren en els sigles XIII i XII a. de C.; clar que aço era diferent, ya que la cavalleria al fus, tal com la coneixem hui en dia, no era la d'un ginet montat en el seu cavall, sino la d'un ginet o dos montats en un carro tirat per dos o tres cavalls.
Tambe podem retrotraure-mos al sigle XVII a. de C., ya que els hicses invadiren [[Egipte]], derrocant al farao del seu tro he instaurant un regim d'ocupacio que no acabà fins l'expulsio dels hicses d'[[Egipte]] en 1550 a. de C.; no obstant, aci poc se pot contar, ya que les fonts degudes a que ocorreu fa moltissim temps no son clares.
Mes tart els assirians tambe demostraren el seu poder belic en els carros de guerra, aplicant tactiques desapiadades sobre la poblacio enemic i sembrant el terror en dita poblacio, SOJUZGÓ molts pobles en l'area mesopotamica a on regne.
Temps despres la cavalleria d'[[Aleixandre Magne]], (qui contribucio a la destruccio de l'[[imperi persa]] fon determinant) seria un eixemple anys mes tart, de trobar-mos una cavalleria que no era un mer acompanyament de l'infanteria, sino una arma que podria resumir-se en lo que digue el seu pare [[Filip]] en essencia, “l'infanteria aguanta i la cavalleria pegada”.
[[Pirro]], rei d'[[Epiro]], fon un governant inteligent i que en les seues enfrontaments en els romans tambe va descobrir les virtuts que entranyaven la cavalleria i que tambe sabe adaptar a el seu eixercit emulant a [[Aleixandre Magne]], al qual ell admirava molt.
Mes tart tenim atre eixemple de sap fer en l'excelent cavalleria cartaginesa d'[[Anibal]], la qual fon una esquema basica en l'endentat de l'eixercit cartagines durant la seua guerra contra Roma en la segona guerra Punica (i que la seua posterior absencia numerica fon decisiva en la seua derrota en [[Zama]] en el 202 a. de C.).
Tesino, Trebia, Trasimeno i sobre tot [[Cannas]], demostraren com una cavalleria be dirigida podia assestar un colp mortal a el seu enemic i aci Anibal, ¡s'eixi!, demostrant el seu talent ante els romans.
Tambe referint-se a [[Roma]] i a la seua continu evolucionar en el temps, (la mateixa que fon regina de l'infanteria i que prestà poca atencio a la cavalleria) tingue que prestar mes atencio a la cavalleria; ya que l'infanteria declinà en el temps i la cavalleria enemic, evolucionà de tal manera, que els eixercit romà començaren a ser derrotat en batalla.
Anibal ya donà l'avis de lo que podia fer una cavalleria audaç i inteligentment dirigida, pero en la batalla de Carroes en l'any 53 a. de C., l'infanteria romana fon derrotada a mans dels parts en Orient, sent estos ultims totalment forces de cavalleria. 44.000 Romans, (dels quals 4.000 eren ginets) foren agranats per la cavalleria part, formada per 10.000 ginets, 25.000 morts o ferits i 10.000 presoners foren les baixes romanes.
[[Categoria: Unitats militars]]
[[Categoria: Unitats militars]]