1334
edicions
Canvis
Anar a la navegació
Anar a la busca
Llínea 17:
Llínea 17: − Llínea 26:
Llínea 25: − + + + + +
→Historia
Tambe podem retrotraure-mos al sigle XVII a. de C., ya que els hicses invadiren [[Egipte]], derrocant al farao del seu tro he instaurant un regim d'ocupacio que no acabà fins l'expulsio dels hicses d'[[Egipte]] en 1550 a. de C.; no obstant, aci poc se pot contar, ya que les fonts degudes a que ocorreu fa moltissim temps no son clares.
Tambe podem retrotraure-mos al sigle XVII a. de C., ya que els hicses invadiren [[Egipte]], derrocant al farao del seu tro he instaurant un regim d'ocupacio que no acabà fins l'expulsio dels hicses d'[[Egipte]] en 1550 a. de C.; no obstant, aci poc se pot contar, ya que les fonts degudes a que ocorreu fa moltissim temps no son clares.
Mes tart els assirians tambe demostraren el seu poder belic en els carros de guerra, aplicant tactiques desapiadades sobre la poblacio enemic i sembrant el terror en dita poblacio, SOJUZGÓ molts pobles en l'area mesopotamica a on regne.
Mes tart els assirians tambe demostraren el seu poder belic en els carros de guerra, aplicant tactiques desapiadades sobre la poblacio enemic i sembrant el terror en dita poblacio, SOJUZGÓ molts pobles en l'area mesopotamica a on regne.
Temps despres la cavalleria d'[[Aleixandre Magne]], (qui contribucio a la destruccio de l'[[imperi persa]] fon determinant) seria un eixemple anys mes tart, de trobar-mos una cavalleria que no era un mer acompanyament de l'infanteria, sino una arma que podria resumir-se en lo que digue el seu pare [[Filip]] en essencia, “l'infanteria aguanta i la cavalleria pegada”.
Temps despres la cavalleria d'[[Aleixandre Magne]], (qui contribucio a la destruccio de l'[[imperi persa]] fon determinant) seria un eixemple anys mes tart, de trobar-mos una cavalleria que no era un mer acompanyament de l'infanteria, sino una arma que podria resumir-se en lo que digue el seu pare [[Filip]] en essencia, “l'infanteria aguanta i la cavalleria pegada”.
Tesino, Trebia, Trasimeno i sobre tot [[Cannas]], demostraren com una cavalleria be dirigida podia assestar un colp mortal a el seu enemic i aci Anibal, ¡s'eixi!, demostrant el seu talent ante els romans.
Tesino, Trebia, Trasimeno i sobre tot [[Cannas]], demostraren com una cavalleria be dirigida podia assestar un colp mortal a el seu enemic i aci Anibal, ¡s'eixi!, demostrant el seu talent ante els romans.
Tambe referint-se a [[Roma]] i a la seua continu evolucionar en el temps, (la mateixa que fon regina de l'infanteria i que prestà poca atencio a la cavalleria) tingue que prestar mes atencio a la cavalleria; ya que l'infanteria declinà en el temps i la cavalleria enemic, evolucionà de tal manera, que els eixercit romà començaren a ser derrotat en batalla.
Tambe referint-se a [[Roma]] i a la seua continu evolucionar en el temps, (la mateixa que fon regina de l'infanteria i que prestà poca atencio a la cavalleria) tingue que prestar mes atencio a la cavalleria; ya que l'infanteria declinà en el temps i la cavalleria enemic, evolucionà de tal manera, que els eixercit romà començaren a ser derrotat en batalla.
Anibal ya donà l'avis de lo que podia fer una cavalleria audaç i inteligentment dirigida, pero en la batalla de Carroes en l'any 53 a. de C., l'infanteria romana fon derrotada a mans dels parts en Orient, sent estos ultims totalment forces de cavalleria. 44.000 Romans, (dels quals 4.000 eren ginets) foren agranats per la cavalleria part, formada per 10.000 ginets, 25.000 morts o ferits i 10.000 presoners foren les baixes romanes.
Anibal ya donà l'avis de lo que podia fer una cavalleria audaç i inteligentment dirigida, pero en la batalla de Carroes en l'any 53 a. de C., l'infanteria romana fon derrotada a mans dels parts en Orient, sent estos ultims totalment forces de cavalleria. 44.000 Romans, (dels quals 4.000 eren ginets) foren agranats per la cavalleria part, formada per 10.000 ginets, 25.000 morts o ferits i 10.000 presoners foren les baixes romanes.
La cavalleria goda en el [[sigle IV]], demostrà en la [[batalla d'Adrianopolis]] en l'any 378, que l'infanteria romana (encara sent d'elite i molt veterana) ya no podia fer front en garanties d'exit a un oponent en la batalla; al menys al 100%, ¡la perdua dels 2/3 de les seues tropes veteranes ho testimonien!. Les incursions dels barbars en les fronteres romanes estaven debilitant a l'eixercit romà ¡a ulls vists!.
La cavalleria barbara estava donant eixemple de que la seua evolucio, estava plantant cara a l'invencible eixercit romà; fins i tot estos ultims, estaven començant a llistar, ya en l'infanteria, ya en la cavalleria, reclutes de procedencia barbara, ya per a aprofitar-se de les seues virtuts, ya per a paliar l'escassea de reclutes de procedencia romana; ya que estos i ante la riquea de l'[[imperi romà]], se tornaven socoltres a l'hora d'allistar-se com [[legionaris]], qual esta vida era molt dura.
En el [[sigle VI]] l'[[imperi bizanti]] o [[imperi romà d'Orient]], ya havia depres que la cavalleria era una arma decisiva, i en les batalles, la seua presencia era vital, la qual formava l'eix principal de la batalla, deixant l'infanteria com arma de segon orde. De fet, l'eixercit bizanti contava entre les seues fileres en 1/3 de les seues tropes com cavalleria.