Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1 byte afegit ,  11:56 28 maig 2013
m
Llínea 3: Llínea 3:  
La naturalea visual de la geometria fa inicialment més accessible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'[[algebra]] o de número. Sens embarc, la llengua geometrica també s'utilisa en els contexts que ixen llunt de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.
 
La naturalea visual de la geometria fa inicialment més accessible que les atres parts de matemàtiques, com la teoria de l'[[algebra]] o de número. Sens embarc, la llengua geometrica també s'utilisa en els contexts que ixen llunt de la seua procedencia tradicional, com la geometria euclidiana, per eixemple, i especialment en geometria algebraica.
   −
== Historia ==
+
== Història ==
 
Els principis registrats de la geometria es poden remontar a l'antiga [[Mesopotamia]], [[Egipte]], i a la Vall de l'Indu al voltant de l'any [[3000 a.C.]]. La geometria temprana era una colecció de principis empíric fent referencies a llongituts, anguls, arees, i als volums, que foren desenrollats per a cobrir una certa necessitat practica en examinar la construcció, l'astronomia, i diverses arts. Els texts més antics en geometria són el papir egipci de Rhind i papir de [[Moscou]], les taulets d'argila babiloniques, i el Shulba Sutras hindu, mentres que el treball Mozi, del chinenc Zhang Heng, i dels nou capituls en l'art matemàtic, corregit per Liu Hui.
 
Els principis registrats de la geometria es poden remontar a l'antiga [[Mesopotamia]], [[Egipte]], i a la Vall de l'Indu al voltant de l'any [[3000 a.C.]]. La geometria temprana era una colecció de principis empíric fent referencies a llongituts, anguls, arees, i als volums, que foren desenrollats per a cobrir una certa necessitat practica en examinar la construcció, l'astronomia, i diverses arts. Els texts més antics en geometria són el papir egipci de Rhind i papir de [[Moscou]], les taulets d'argila babiloniques, i el Shulba Sutras hindu, mentres que el treball Mozi, del chinenc Zhang Heng, i dels nou capituls en l'art matemàtic, corregit per Liu Hui.
  
110 425

edicions

Menú de navegació