| Llínea 2: |
Llínea 2: |
| | [[Image:Higo.jpg|thumb|right|<center>Figues</center>]] | | [[Image:Higo.jpg|thumb|right|<center>Figues</center>]] |
| | | | |
| − | La '''figuera''', es l’arbre que produïx el fruit de la [[figa]]. Es coneix botànicament com a '''Ficus carica'''. | + | La '''figuera''', és l’arbre que produïx el fruit de la [[figa]]. Es coneix botànicament com a '''Ficus carica'''. |
| | | | |
| | == Classes == | | == Classes == |
| | Es subdividix en dos classes, segons fructifiquen una o dos voltes a l’any: | | Es subdividix en dos classes, segons fructifiquen una o dos voltes a l’any: |
| − | *La primera es la '''“comuna”'''. | + | *La primera és la '''“comuna”'''. |
| | *La segona '''“breval”'''. | | *La segona '''“breval”'''. |
| | | | |
| − | Esta darrera, a mitant juny ya dona una primera collita de “flors” o “bacores”, molt apreciades per no tindre competència en els mercats, i ya més tart, a principi d’[[agost]] i fins a [[octubre]], junt a la figuera “comuna” nos regalen de manera abundosa les seues bondats. | + | Esta darrera, a mitant [[juny]] ya dona una primera collita de “flors” o “bacores”, molt apreciades per no tindre competència en els mercats, i ya més tart, a principi d’[[agost]] i fins a [[octubre]], junt a la figuera “comuna” nos regalen de manera abundosa les seues bondats. |
| | | | |
| | == Llegenda == | | == Llegenda == |
| Llínea 17: |
Llínea 17: |
| | Encara que és just reconéixer en el seu fruit una dolçor excepcional i, en efecte, la figa és un dels mossos més abellidors que ixen de la terra, no és un aliment tan nutritiu com puga aparentar: la polpa té un 80% d’[[aigua]] i només posseix un 12% de [[sucre]], per tant es d’ampla pobrea alimenticia. Una atra cosa és quan el consum es fa en sec, puix llavors el contingut en sucre es multiplica per quatre i, per contra, la proporció d’aigua es reduïx a menys de tres quartes parts. | | Encara que és just reconéixer en el seu fruit una dolçor excepcional i, en efecte, la figa és un dels mossos més abellidors que ixen de la terra, no és un aliment tan nutritiu com puga aparentar: la polpa té un 80% d’[[aigua]] i només posseix un 12% de [[sucre]], per tant es d’ampla pobrea alimenticia. Una atra cosa és quan el consum es fa en sec, puix llavors el contingut en sucre es multiplica per quatre i, per contra, la proporció d’aigua es reduïx a menys de tres quartes parts. |
| | | | |
| − | El fruit es presenta de diverses maneres i colors, segons l’espècie o varietat a que corresponga. Poden ser redons-allargats, o achatats, verdosos, blancs, morats o negres. En tot cas, les figues s’han de menjar suficientment madures, just quan en la seua pell apareixen els primers clavills generosos que faciliten l’eixida als brolls de sucre humit quan rebenta sa polpa interior. Les “napolitanes o negres” i les “sant de rossí” son les mes conegudes en [[Valéncia]]. | + | El fruit es presenta de diverses maneres i colors, segons l’espècie o varietat a que corresponga. Poden ser redons-allargats, o achatats, verdosos, blancs, morats o negres. En tot cas, les figues s’han de menjar suficientment madures, just quan en la seua pell apareixen els primers clavills generosos que faciliten l’eixida als brolls de sucre humit quan rebenta sa polpa interior. Les “napolitanes o negres” i les “sant de rossí” son les més conegudes en [[Valéncia]]. |
| | | | |
| | == En l'horta valenciana == | | == En l'horta valenciana == |