Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
3 bytes afegits ,  21:05 10 jun 2013
m
Text reemplaça - 'així' a 'aixina'
Llínea 52: Llínea 52:  
El Rei [[Joan I d'Aragó]] llunt de procurar que se llevara la Carta de Gràcia en que el Rei [[Pere II d'Aragó|Pere II]] havia venut a Pere de Centelles el mer imperi i la Jurisdicció suprema del Lloc d'Alfarp, se va convindre en Eymerique de Centelles, i per haver afegit este tres mil sous Barceloneses al preu que havia pagat Pedro Centelles, li la traspassà, otorgant per a este efecte la corresponent escritura en Saragossa a [[8 d'abril]] de [[1391]].
 
El Rei [[Joan I d'Aragó]] llunt de procurar que se llevara la Carta de Gràcia en que el Rei [[Pere II d'Aragó|Pere II]] havia venut a Pere de Centelles el mer imperi i la Jurisdicció suprema del Lloc d'Alfarp, se va convindre en Eymerique de Centelles, i per haver afegit este tres mil sous Barceloneses al preu que havia pagat Pedro Centelles, li la traspassà, otorgant per a este efecte la corresponent escritura en Saragossa a [[8 d'abril]] de [[1391]].
   −
Posteriorment [[Joan I d'Aragó]] no s'arrepintí en el temps de la nova venda a Carta de Gràcia del mer imperi i jurisdicció suprema d'Alfarp, otorgada a favor de Eymerique de Centelles, abans be, passats dos anys, li afegí la consistència i seguritat que li faltaven. Així ho atesta el Privilegi que otorgà en este motiu, el qual esta en el foli 204 pàgina 1 del Llibre 34 de jurisdiccions de certs barons, guardat en l'Archiu de la Baylia General de Valéncia. Consta en ell que trobant-se el Rei Joan I en Valéncia el dia [[14 de març]] de [[1393]] atenent-se als servicis de Eymerique de Centelles, feu perpetues les Cartes de Gràcia, en que, així, Pere Centelles (successor de Eymerique) havia comprat el mer imperi i la jurisdicció suprema del seu lloc d'Alfarp.
+
Posteriorment [[Joan I d'Aragó]] no s'arrepintí en el temps de la nova venda a Carta de Gràcia del mer imperi i jurisdicció suprema d'Alfarp, otorgada a favor de Eymerique de Centelles, abans be, passats dos anys, li afegí la consistència i seguritat que li faltaven. Així ho atesta el Privilegi que otorgà en este motiu, el qual esta en el foli 204 pàgina 1 del Llibre 34 de jurisdiccions de certs barons, guardat en l'Archiu de la Baylia General de Valéncia. Consta en ell que trobant-se el Rei Joan I en Valéncia el dia [[14 de març]] de [[1393]] atenent-se als servicis de Eymerique de Centelles, feu perpetues les Cartes de Gràcia, en que, aixina, Pere Centelles (successor de Eymerique) havia comprat el mer imperi i la jurisdicció suprema del seu lloc d'Alfarp.
    
En l'any [[1438]] consta que era senyor d'Alfarp el mateix que ho era d'Alèdua i Llombay. Encara que Eimeric Centelles aplegà a ser Senyor de Llombay, Aledua, Alfarp i Catadau, abans de la mitat del [[segle XV]], no se coneix ningun document que expresse esta reunió fins l'any [[1451]]. Segons escritura judicial de venda otorgada davant el Tribunal de la Governació el dia [[21 de maig]] de [[1451]] i a instància de Berenguer de Cardona procurador del noble Moceen Guillem Ramón Centelles, se veneren a este pel preu de trenta mil i siscents florins la vila de Llombay i els llocs d'Aledua, Alfarp i [[Catadau]], nomenats la Foya de Torralbes, com bens del noble  Eimeric de Centelles.  
 
En l'any [[1438]] consta que era senyor d'Alfarp el mateix que ho era d'Alèdua i Llombay. Encara que Eimeric Centelles aplegà a ser Senyor de Llombay, Aledua, Alfarp i Catadau, abans de la mitat del [[segle XV]], no se coneix ningun document que expresse esta reunió fins l'any [[1451]]. Segons escritura judicial de venda otorgada davant el Tribunal de la Governació el dia [[21 de maig]] de [[1451]] i a instància de Berenguer de Cardona procurador del noble Moceen Guillem Ramón Centelles, se veneren a este pel preu de trenta mil i siscents florins la vila de Llombay i els llocs d'Aledua, Alfarp i [[Catadau]], nomenats la Foya de Torralbes, com bens del noble  Eimeric de Centelles.  
Llínea 107: Llínea 107:  
Els cultius de seca estan dedicats a [[garrofa|garroferes]], [[oliva|oliveres]], [[armelers]] i [[raïm|cep]]; és important la superfície cultivada en [[raïm]] [[moscatell]], per al consum directe i l'elaboració de [[mistela]]. En el regadiu se cultiva [[blat]], [[dacsa]], [[fava|faves]], [[cigró|cigrons]], [[creïlla|creïlles]], [[meló|melons]], [[taronja|taronges]] i [[melocotó|melocotons]]. El rec s'efectua en [[aigua|aigües]] de les sequies d'Alfarp i Aledua d'Alginet, i en aigües procedents de pous. La construcció del pantà de Forata beneficià molt als recs.  
 
Els cultius de seca estan dedicats a [[garrofa|garroferes]], [[oliva|oliveres]], [[armelers]] i [[raïm|cep]]; és important la superfície cultivada en [[raïm]] [[moscatell]], per al consum directe i l'elaboració de [[mistela]]. En el regadiu se cultiva [[blat]], [[dacsa]], [[fava|faves]], [[cigró|cigrons]], [[creïlla|creïlles]], [[meló|melons]], [[taronja|taronges]] i [[melocotó|melocotons]]. El rec s'efectua en [[aigua|aigües]] de les sequies d'Alfarp i Aledua d'Alginet, i en aigües procedents de pous. La construcció del pantà de Forata beneficià molt als recs.  
   −
La [[ganaderia]] és un factor important en l'economia del terme; destaca el ganado [[vaca|vacu]] destinat a la producció lletera, així com l'[[ovella|oví]] i el [[porc|porcí]].
+
La [[ganaderia]] és un factor important en l'economia del terme; destaca el ganado [[vaca|vacu]] destinat a la producció lletera, aixina com l'[[ovella|oví]] i el [[porc|porcí]].
    
== Monuments ==
 
== Monuments ==
Llínea 150: Llínea 150:     
=== Jaciments arqueològics ===
 
=== Jaciments arqueològics ===
Se troben jaciments arqueològics pertanyents a diferents époques històriques, així pues trobem restos de poblats de l'edat del bronze als parages naturals de "Ascopalls", en el "Puntal", i en la "Mallá", i restos romans en "el bany", la plaça nova, on aparegueren dos columnes de marbre, i la torre migeval del castell on existixen varies lapides en inscripcions [[llatí|llatines]].
+
Se troben jaciments arqueològics pertanyents a diferents époques històriques, aixina pues trobem restos de poblats de l'edat del bronze als parages naturals de "Ascopalls", en el "Puntal", i en la "Mallá", i restos romans en "el bany", la plaça nova, on aparegueren dos columnes de marbre, i la torre migeval del castell on existixen varies lapides en inscripcions [[llatí|llatines]].
    
== Personages Ilustres ==
 
== Personages Ilustres ==

Menú de navegació