83 752
edicions
Canvis
mLlínea 48:
Llínea 48: − +
Text reemplaça - 'la im' a 'l'im'
A partir del [[sigle XVIII]] comencen a ser importants els moviments abolicionistes de l'esclavitut. Dos raons fonamentals existixen per ad això: el sorgiment d'un nou orde filosòfic i polític a partir de les idees de l'[[Ilustració]], que tenen el seu punt culminant en la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]] de [[1789]] en la [[Revolució Francesa]], i el sorgiment d'un nou orde econòmic a partir de la [[Revolució Industrial]] que s'iniciarà en [[Anglaterra]], que va fer que el sistema esclaviste fora manco convenient que el sistema de treball remunerat. De fet hi ha una correlació directa entre industrialisació i abolicionisme.
A partir del [[sigle XVIII]] comencen a ser importants els moviments abolicionistes de l'esclavitut. Dos raons fonamentals existixen per ad això: el sorgiment d'un nou orde filosòfic i polític a partir de les idees de l'[[Ilustració]], que tenen el seu punt culminant en la [[Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà]] de [[1789]] en la [[Revolució Francesa]], i el sorgiment d'un nou orde econòmic a partir de la [[Revolució Industrial]] que s'iniciarà en [[Anglaterra]], que va fer que el sistema esclaviste fora manco convenient que el sistema de treball remunerat. De fet hi ha una correlació directa entre industrialisació i abolicionisme.
El moviment abolicioniste en el [[Regne Unit]] comença a ser desenrollat pels [[quàquer]]s i molt especialment per l'actuació de [[Thomas Clarkson]] qui en 7 anys va recórrer 35.000 milles a cavall per a donar a conéixer els horrors de l'esclavisme. El fet que en 1831 es produïra en [[Jamaica]] la revolta més important en territori Britànic protagonisada per 20.000 esclaus lliberats que cremaren més de 100 plantacions, va convéncer el govern britànic de la impossibilitat de mantindre el règim.<ref>http://www.nodo50.org/redrentabasica/textos/index.php?x=602 "200 anys de l'abolició de l'esclavitut en Gran Bretanya: Rebels i radicals, darrere de l'abolició"</ref>
El moviment abolicioniste en el [[Regne Unit]] comença a ser desenrollat pels [[quàquer]]s i molt especialment per l'actuació de [[Thomas Clarkson]] qui en 7 anys va recórrer 35.000 milles a cavall per a donar a conéixer els horrors de l'esclavisme. El fet que en 1831 es produïra en [[Jamaica]] la revolta més important en territori Britànic protagonisada per 20.000 esclaus lliberats que cremaren més de 100 plantacions, va convéncer el govern britànic de l'impossibilitat de mantindre el règim.<ref>http://www.nodo50.org/redrentabasica/textos/index.php?x=602 "200 anys de l'abolició de l'esclavitut en Gran Bretanya: Rebels i radicals, darrere de l'abolició"</ref>
La [[Convenció sobre l'Esclavitut]], promoguda per la [[Societat de nacions]] i firmada el [[25 de setembre]] de [[1926]], entra en vigor des del [[9 de març]] de [[1927]]. Acaba oficialment en l'esclavitut i crea un mecanisme internacional per a perseguir als que la practiquen. Les [[nacions Unides]], com a hereua de la [[Societat de nacions]], assumix els compromisos de la Convenció.
La [[Convenció sobre l'Esclavitut]], promoguda per la [[Societat de nacions]] i firmada el [[25 de setembre]] de [[1926]], entra en vigor des del [[9 de març]] de [[1927]]. Acaba oficialment en l'esclavitut i crea un mecanisme internacional per a perseguir als que la practiquen. Les [[nacions Unides]], com a hereua de la [[Societat de nacions]], assumix els compromisos de la Convenció.