6408
edicions
Canvis
sense resum d'edició
}}</ref>
}}</ref>
[[Image:Languages of Spain.svg|thumb|<center>Llengües d'Espanya</center>|300px|right]]
== Organisació territorial ==
Espanya és una [[nació espanyola|nació]] organisada territorialment en dèsset [[comunitat autònoma|comunitats autònomes]] i dos [[ciutat autònoma|ciutats autònomes]]. El Títul VIII de la [[constitució espanyola de 1978|constitució]] establix l'organisació territorial de l'Estat en [[municipis d'Espanya|municipis]], [[províncies d'Espanya|províncies]] i comunitats autònomes, estes en competències per gestionar els seus propis interessos en un ampli nivell d'autonomia, poders llegislatius, presupostaris, administratius i eixecutius en les competències exclusives que l'Estat els garantisa a través de la Constitució i de cada [[Estatut d'autonomia]]. Encara que [[Navarra]] no es va constituir pròpiament en Comunitat Autònoma, sent una [[Comunitat Foral]], i no havent desenrollat un Estatut d'Autonomia, sino articulant un [[millorament]] dels seus [[Dret foral (Espanya)|furs tradicionals]], és considerada comunitat autònoma en caràcter general, segons la interpretació del Tribunal Constitucional.
Cada comunitat autònoma està formada per una o diverses [[províncies d'Espanya|províncies]], fent un total de cinquanta.
Des de [[2003]] s'ha adoptat la [[Nomenclatura de les Unitats Territorials Estadístiques]], o unitats NUTS, de tres nivells, en finalitats merament estadístics basats en les normatives europees i fixats pel [[Eurostat]]. Les cinquanta províncies espanyoles i les dos ciutats autònomes es troben classificades en els nivells NUTS-3; les dèsset comunitats autònomes es troben classificades en els nivells NUTS-2; i per als nivells NUTS-1 s'han creat els [[NUTS:ES|grups de comunitats autònomes]].
=== Reclamacions territorials i territoris en disputa ===
Espanya reclama històricament la retrocessió de la colònia (actualment [[Territori Britànic d'Ultramar]]) de [[Gibraltar]], si be s'ha mostrat últimament favorable a formules de sobirania compartida. La reclamació va començar des del moment en qué tropes anglo-holandeses van prendre la plaça en nom del [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] ([[1704]]), passant posteriorment a mans britàniques per mig del [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]). La reivindicació, que va incloure operacions militars, va anar particularment intensa durant el [[segle XVIII]], es va debilitar durant el [[Segle XIX|XIX]] i la primera mitat del [[Segle XX|XX]] i va ser portada pel govern franquista a la [[Organisació de les Nacions Unides]] durant la década de [[Anys 1960|1960]]. Allí, enquadrada en els processos desconsoladors, Espanya va obtindre el respal a la seua postura en reconéixer les resolucions a este efecte (2231 i 2353) que el procés descolonisador havia de respectar el dret a la integritat territorial d'Espanya i que els interessos, i no els desijos dels gibraltarencs, havien de ser respectats (Vejau ''[[Història de Gibraltar]]''). Espanya no reconeix, no obstant això, la sobirania britànica sobre l'istme que unix el continent en el penyal.
D'atra banda, [[Portugal]] no reconeix la sobirania espanyola sobre la comarca d'[[Olivenza (Badajoz)|Olivenza]], que inclou els municipis de Olivenza i [[Táliga]] (si ben no reclama activament la seua sobirania), cedida per Portugal a Espanya per mig del [[tractat de Badajoz (1801)|tractat de Badajoz]] ([[1801]]). Les resolucions del [[Congrés de Viena]] són interpretades de forma divergent per tots dos països. Mentres que Portugal estima que aquelles obligaven a Espanya a retornar Olivenza, Espanya opina que es tracta d'una simple declaració de bons desijos, sense capacitat resolutiva, raó per la qual Olivenza va seguir unida a Espanya. Finalment, Espanya no reconeix les pretensions de sobirania de Portugal sobre les [[illes Salvages]].
També la sobirania sobre el deshabitat [[Illa Perejil|illot de Perejil]] es troba disputada amb el Marroc. Encara que desallojada després del [[incident de la illa Perejil]] ([[2002]]), per acord entre tots dos països no es troba assentada allí cap força militar o policial, sense que cap de les parts hagi renunciat a les seves pretensions de sobirania. D'atra banda, [[el Marroc]] reclama informalment la cessió dels territoris de [[Ceuta]] i [[Melilla]], així com les denominades [[places de sobirania]] en el continent africà. Alguns moviments [[irredentisme|irredentistes]] al Marroc, com el partit [[Istiqlal]], reclamen la inclusió en el denominat "[[Gran el Marroc]]" de les [[illes Canàries]].
=== Independentisme ===
{{VT|Regionalisme i nacionalisme a Espanya}}
A Espanya existixen diversos moviments polítics de signe [[Independentisme|independentista]], lligats als denominats [[nacionalisme perifèric|nacionalismes perifèrics]], com per eixemple el [[nacionalisme català|català]], el [[nacionalisme gallec|gallec]] o el [[nacionalisme vasc|vasc]], que reclamen la segregació d'Espanya dels territoris en els quals són actius. Estes moviments es donen principalment en [[Catalunya]], [[Galícia]], [[Navarra]] i el [[País Vasc]], on existixen partits explícitament independentistes com [[Esquerra Republicana de Catalunya]], [[Unió do Povo Galego|Unió del Poble Gallego]], [[Aralar]] o [[Bildu]]. D'atra banda, partits de cort [[Nacionalisme|nacionalista]] com [[Convergència i Va unir|Convergència i Unió]], el [[Bloque Nacionalista Galego]] i el [[Partit Nacionalista Vasc]] oscilen entre postures [[Autonomisme regional|autonomistes]] i obertament [[Independentisme|independentistes]].ç
[[Image:060218_ManiSomunaNacio24.jpg|thumb|200px|Manifestació del independentisme català en [[febrer]] de [[2006]], [[Barcelona]].]]
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==