| | Espanya és una [[nació espanyola|nació]] organisada territorialment en dèsset [[comunitat autònoma|comunitats autònomes]] i dos [[ciutat autònoma|ciutats autònomes]]. El Títul VIII de la [[constitució espanyola de 1978|constitució]] establix l'organisació territorial de l'Estat en [[municipis d'Espanya|municipis]], [[províncies d'Espanya|províncies]] i comunitats autònomes, estes en competències per gestionar els seus propis interessos en un ampli nivell d'autonomia, poders llegislatius, presupostaris, administratius i eixecutius en les competències exclusives que l'Estat els garantisa a través de la Constitució i de cada [[Estatut d'autonomia]]. Encara que [[Navarra]] no es va constituir pròpiament en Comunitat Autònoma, sent una [[Comunitat Foral]], i no havent desenrollat un Estatut d'Autonomia, sino articulant un [[millorament]] dels seus [[Dret foral (Espanya)|furs tradicionals]], és considerada comunitat autònoma en caràcter general, segons la interpretació del Tribunal Constitucional. | | Espanya és una [[nació espanyola|nació]] organisada territorialment en dèsset [[comunitat autònoma|comunitats autònomes]] i dos [[ciutat autònoma|ciutats autònomes]]. El Títul VIII de la [[constitució espanyola de 1978|constitució]] establix l'organisació territorial de l'Estat en [[municipis d'Espanya|municipis]], [[províncies d'Espanya|províncies]] i comunitats autònomes, estes en competències per gestionar els seus propis interessos en un ampli nivell d'autonomia, poders llegislatius, presupostaris, administratius i eixecutius en les competències exclusives que l'Estat els garantisa a través de la Constitució i de cada [[Estatut d'autonomia]]. Encara que [[Navarra]] no es va constituir pròpiament en Comunitat Autònoma, sent una [[Comunitat Foral]], i no havent desenrollat un Estatut d'Autonomia, sino articulant un [[millorament]] dels seus [[Dret foral (Espanya)|furs tradicionals]], és considerada comunitat autònoma en caràcter general, segons la interpretació del Tribunal Constitucional. |
| | Espanya reclama històricament la retrocessió de la colònia (actualment [[Territori Britànic d'Ultramar]]) de [[Gibraltar]], si be s'ha mostrat últimament favorable a formules de sobirania compartida. La reclamació va començar des del moment en qué tropes anglo-holandeses van prendre la plaça en nom del [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] ([[1704]]), passant posteriorment a mans britàniques per mig del [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]). La reivindicació, que va incloure operacions militars, va anar particularment intensa durant el [[segle XVIII]], es va debilitar durant el [[Segle XIX|XIX]] i la primera mitat del [[Segle XX|XX]] i va ser portada pel govern franquista a la [[Organisació de les Nacions Unides]] durant la década de [[Anys 1960|1960]]. Allí, enquadrada en els processos desconsoladors, Espanya va obtindre el respal a la seua postura en reconéixer les resolucions a este efecte (2231 i 2353) que el procés descolonisador havia de respectar el dret a la integritat territorial d'Espanya i que els interessos, i no els desijos dels gibraltarencs, havien de ser respectats (Vejau ''[[Història de Gibraltar]]''). Espanya no reconeix, no obstant això, la sobirania britànica sobre l'istme que unix el continent en el penyal. | | Espanya reclama històricament la retrocessió de la colònia (actualment [[Territori Britànic d'Ultramar]]) de [[Gibraltar]], si be s'ha mostrat últimament favorable a formules de sobirania compartida. La reclamació va començar des del moment en qué tropes anglo-holandeses van prendre la plaça en nom del [[Carlos VI del Sacre Imperi Romano Germànic|archiduc Carlos]] durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] ([[1704]]), passant posteriorment a mans britàniques per mig del [[Tractat d'Utrecht]] ([[1713]]). La reivindicació, que va incloure operacions militars, va anar particularment intensa durant el [[segle XVIII]], es va debilitar durant el [[Segle XIX|XIX]] i la primera mitat del [[Segle XX|XX]] i va ser portada pel govern franquista a la [[Organisació de les Nacions Unides]] durant la década de [[Anys 1960|1960]]. Allí, enquadrada en els processos desconsoladors, Espanya va obtindre el respal a la seua postura en reconéixer les resolucions a este efecte (2231 i 2353) que el procés descolonisador havia de respectar el dret a la integritat territorial d'Espanya i que els interessos, i no els desijos dels gibraltarencs, havien de ser respectats (Vejau ''[[Història de Gibraltar]]''). Espanya no reconeix, no obstant això, la sobirania britànica sobre l'istme que unix el continent en el penyal. |