6408
edicions
Canvis
→Segle XVIII: la Revolució industrial
== Segle XVIII: la Revolució industrial ==
== Segle XVIII: la Revolució industrial ==
La [[crisi de la consciència europea]] renovà el panorama intel·lectual que hi havia a finals del segle XVII i principis del segle XVIII, iniciant així el conegut ''Segle de les llum'' o de la [[Il·lustració]]. Institucions científiques franceses de nova creació, com la ''[[Royal Academy of Arts|Royal Academy]]'' anglesa, i l'esperit crític que els [[enciclopèdia|enciclopedistes]] francesos expandien per tot el continent, convivien amb l'inici de la [[Revolució Industrial]]. No obstant això, la retroalimentació entre ciència, tecnologia i societat encara no s'havia produït. Excepte el [[parallamps]], cap de les innovacions tècniques del segle tingué a veure amb les investigacions científiques sobre l'electricitat, fet que no és exclusiu d'aquest camp: la mateixa [[màquina de vapor]] precedí durant cent anys a la definició de la [[termodinàmica]] per [[Nicolas Léonard Sadi Carnot|Sadi Carnot]].<ref>Quintanilla y Sánchez Ron, ''op. cit'', especialment ''Ilustración y Revolución Industrial'', pg. 26.</ref>
La [[crisis de la consciència europea]] renovà el panorama intelectual que hi havia a finals del segle XVII i principis del segle XVIII, iniciant així el conegut ''Segle de les llum'' o de la [[Ilustració]]. Institucions científiques franceses de nova creació, com la ''[[Royal Academy of Arts|Royal Academy]]'' anglesa, i l'esperit crític que els [[enciclopèdia|enciclopedistes]] francesos expandien per tot el continent, convivien en l'inici de la [[Revolució Industrial]]. No obstant això, la retroalimentació entre ciència, tecnologia i societat encara no s'havia produït. Excepte el [[parallamps]], cap de les innovacions tècniques del segle tingué a vore en les investigacions científiques sobre l'electricitat, fet que no és exclusiu d'este camp: la mateixa [[màquina de vapor]] precedí durant cent anys a la definició de la [[termodinàmica]] per [[Nicolas Léonard Sadi Carnot|Sadi Carnot]].<ref>Quintanilla y Sánchez Ron, ''op. cit'', especialment ''Ilustración y Revolución Industrial'', pg. 26.</ref>
=== Stephen Gray: els ''efluvis'' (1729) ===
=== Stephen Gray: els ''efluvis'' (1729) ===
{{principal|Conductivitat elèctrica|Stephen Gray}}
{{principal|Conductivitat elèctrica|Stephen Gray}}
El físic anglès [[Stephen Gray]] (1666-1736) estudià principalment la [[conductivitat elèctrica]] dels cossos i, després de molts experiments, fou el primer a transmetre l'electricitat a través d'un conductor, l'any 1729. En els seus experiments descobrí que perquè l'electricitat, o els "efluvis" o "virtut elèctrica", com ell l'anomenà, pogués circular pel conductor, aquest havia d'estar aïllat de terra. Posteriorment estudià altres formes de transmissió i, juntament amb el científics G. Wheler i J. Godfrey, classificà els materials en conductors i aïllants de l'electricitat. Inventà una [[làmpada]] elèctrica i ideà [[endoll]]s, [[interruptor]]s i sistemes d'[[instal·lació elèctrica|instal·lacions elèctriques]].<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gray.html Biografía de Stephen Gray] Inglés [15-4-2008]</ref>
El físic anglés [[Stephen Gray]] (1666-1736) estudià principalment la [[conductivitat elèctrica]] dels cossos i, després de molts experiments, fon el primer a transmetre l'electricitat a través d'un conductor, l'any 1729. En els seus experiments descobrí que perqué l'electricitat, o els "efluvis" o "virtut elèctrica", com ell li nomenà, pogué circular pel conductor, este havia d'estar aïllat de terra. Posteriorment estudià altres formes de transmissió i, juntament en el científics G. Wheler i J. Godfrey, classificà els materials en conductors i aïllants de l'electricitat. Inventà una [[làmpada]] elèctrica i ideà [[endoll]]s, [[interruptor]]s i sistemes d'[[instalació elèctrica|instalacions elèctriques]].<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/gray.html Biografía de Stephen Gray] Inglés [15-4-2008]</ref>
=== Charles François de Cisternay du Fay: ''càrrega vítria'' i ''càrrega resinosa'' (1733) ===
=== Charles François de Cisternay du Fay: ''càrrega vítria'' i ''càrrega resinosa'' (1733) ===
[[Archiu:Leydenjar.png|thumb|80px|Dibuix del condensador original]]
[[Archiu:Leydenjar.png|thumb|80px|Dibuix del condensador original]]
{{Principal|Ampolla de Leiden}}
{{Principal|Ampolla de Leiden}}
El físic holandès [[Pieter van Musschenbroek]] (1692-1761), que treballava a la [[Universitat de Leiden]], efectuà una experiència per a comprovar si una ampolla plena d'[[aigua]] podia conservar càrregues elèctriques. Aquesta ampolla consistia en un recipient amb un tap el qual se li travessava una vareta metàl·lica submergida en un líquid. La vareta tenia una forma de ganxo a la part superior que se li acostava un [[conductor]] carregat elèctricament. Durant l'experiència un assistent va separar el conductor i va rebre una forta descàrrega en apropar la seva mà a la vareta, degut a l'[[electricitat estàtica]] que s'havia emmagatzemat a l'ampolla. D'aquesta manera es va descobrir l'[[ampolla de Leiden]] i el fonament dels actuals capacitadors o [[condensador elèctric|condensadors elèctrics]].<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/m/musschenbroek.php Biografía de Pieter van Musschenbroek] Física.net [14-5-2008]</ref>
El físic holandés [[Pieter van Musschenbroek]] (1692-1761), que treballava a la [[Universitat de Leiden]], efectuà una experiència per a comprovar si una ampolla plena d'[[aigua]] podia conservar càrregues elèctriques. Aquesta ampolla consistia en un recipient en un tap el qual se li travessava una vareta metàlica sumergida en un líquit. La vareta tenia una forma de ganxo a la part superior que se li acostava un [[conductor]] carregat elèctricament. Durant l'experiència un assistent va separar el conductor i va rebre una forta descàrrega en acostar la seua mà a la vareta, degut a l'[[electricitat estàtica]] que s'havia almagasenat a l'ampolla. D'aquesta manera es va descobrir l'[[ampolla de Leiden]] i el fonament dels actuals capacitadors o [[condensador elèctric|condensadors elèctrics]].<ref>[http://www.fisicanet.com.ar/biografias/cientificos/m/musschenbroek.php Biografía de Pieter van Musschenbroek] Física.net [14-5-2008]</ref>
=== William Watson: el corrent elèctric (1747) ===
=== William Watson: el corrent elèctric (1747) ===
{{Principal|Parallamps}}
{{Principal|Parallamps}}
[[Archiu:Franklin-Benjamin-LOC.jpg|thumb|100px|left|Retrat de [[Benjamin Franklin]] ]]
[[Archiu:Franklin-Benjamin-LOC.jpg|thumb|100px|left|Retrat de [[Benjamin Franklin]] ]]
El polifacètic estatunidenc [[Benjamin Franklin]] (1706-1790) va investigar els fenòmens elèctrics naturals. És conegut particularment pel seu famós experiment on fent volar una [[milotxa]] durant una tempesta, va demostrar que els [[llamp]]s eren descàrregues elèctriques de tipus electrostàtic. A conseqüència d'aquest experiment va inventar el [[parallamps]]. També va formular una teoria que sostenia que l'electricitat era el fluid únic existent en tota la matèria i va organitzar les substàncies en elèctricament positives i negatives, segons l'excés o el defecte d'aquell fluid.<ref>[http://www.usembassy-mexico.gov/bbf/BFranklin.htm Biografía de Benjamin Franklin] usembassy-mexico.gov.[14-5-2008]</ref>
El polifacètic estatunidenc [[Benjamin Franklin]] (1706-1790) va investigar els fenòmens elèctrics naturals. És conegut particularment pel seu famós experiment on fent volar una [[milotxa]] durant una tempesta, va demostrar que els [[llamp]]s eren descàrregues elèctriques de tipo electrostàtic. A conseqüència d'aquest experiment va inventar el [[parallamps]]. També va formular una teoria que sostenia que l'electricitat era el fluid únic existent en tota la matèria i va organitzar les substàncies en elèctricament positives i negatives, segons l'excés o el defecte d'aquell fluid.<ref>[http://www.usembassy-mexico.gov/bbf/BFranklin.htm Biografía de Benjamin Franklin] usembassy-mexico.gov.[14-5-2008]</ref>
=== Charles-Augustin de Coulomb: força entre dos càrregues (1777) ===
=== Charles-Augustin de Coulomb: força entre dos càrregues (1777) ===
=== Luigi Galvani: l'impuls nerviós (1780) ===
=== Luigi Galvani: l'impuls nerviós (1780) ===
[[Archiu:Galvani.jpg|thumb|100px|esquerra||[[Luigi Galvani]]. ]]
[[Archiu:Galvani.jpg|thumb|100px|esquerra||[[Luigi Galvani]]. ]]
El metge i físic italià [[Luigi Galvani]] (1737-1798) es féu famós per les seves investigacions sobre els efectes de l'electricitat en els [[múscul]]s dels animals. Mentre dissecava una [[granota]] trobà accidentalment que les seves potes es contreien en tocar-les amb un objecte carregat elèctricament. Per això se'l considera l'iniciador dels estudis del paper que acompleix l'electricitat en el funcionament dels organismes animals. De les seves discussions amb un altre gran científic italià de la seva època, [[Alessandro Volta]], sobre la naturalesa dels fenòmens observats, sorgí la construcció de la primera [[Bateria elèctrica |pila]], o aparell per produir corrent elèctric continu, anomenat [[pila de Volta]]. El nom de Luigi Galvani continua avui associat a l'electricitat a través de termes com [[galvanisme]] i [[galvanització]]. Els seus estudis preludiaren una ciència que sorgiria molt després: la [[neurofisiologia]], estudi del funcionament del [[sistema nerviós]] en la que es basa la [[neurología]].<ref>[http://www.historiadelamedicina.org/Galvani.html Biografia de Luigi Galvani] Epònims mèdics. Història de la medicina. [14-5-2008]</ref>
El mege i físic italià [[Luigi Galvani]] (1737-1798) es feu famós per les seues investigacions sobre els efectes de l'electricitat en els [[múscul]]s dels animals. Mentres dissecava una [[granota]] trobà accidentalment que les seues potes es contreen en tocar-les en un objecte carregat elèctricament. Per això se'l considera l'iniciador dels estudis del paper que acompleix l'electricitat en el funcionament dels organismes animals. De les seues discussions en un atre gran científic italià de la seua nomenat época , [[Alessandro Volta]], sobre la naturalea dels fenòmens observats, sorgí la construcció de la primera [[Bateria elèctrica |pila]], o aparell per produir corrent elèctric continu, nomenat [[pila de Volta]]. El nom de Luigi Galvani continua hui associat a l'electricitat a través de termes com [[galvanisme]] i [[galvanisació]]. Els seus estudis preludiaren una ciència que sorgiria molt després: la [[neurofisiologia]], estudi del funcionament del [[sistema nerviós]] en la que es basa la [[neurología]].<ref>[http://www.historiadelamedicina.org/Galvani.html Biografia de Luigi Galvani] Epònims mèdics. Història de la medicina. [14-5-2008]</ref>
=== Alessandro Volta: la pila de Volta (1800) ===
=== Alessandro Volta: la pila de Volta (1800) ===
{{principal|Alessandro Volta|Luigi Galvani|Pila de Volta}}
{{principal|Alessandro Volta|Luigi Galvani|Pila de Volta}}
[[Archiu:Alessandro Volta.jpg|thumb|100px|[[Alessandro Volta]] ]]
[[Archiu:Alessandro Volta.jpg|thumb|100px|[[Alessandro Volta]] ]]
El físic italià [[Alessandro Volta]] (1745-1827) [[invent]]à la [[pila voltaica|pila]], precursora de la [[bateria elèctrica]]. Amb un apilament de discos de [[zinc]] i [[coure]], separats per discos de [[cartró]] humitejats amb un [[electròlit]], i units als seus extrems per un [[Circuit elèctric|circuit]] exterior. Volta aconseguí, per primera vegada, produir [[corrent elèctric|corrent elèctric continu]] a voluntat.<ref name="volta">[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_volta.htm Biografia d'Alessandro Volta] Astrocosmo Chile. [15-5-2008]</ref> Dedicà la majoria de la seva vida a l'estudi dels fenòmens elèctrics, inventà l'[[electròmetre]] i l'[[eudiòmetre]] i escrigué nombrosos tractats científics. Pel seu treball en el camp de l'electricitat, [[Napoleó]] el nomenà comte el 1801. La unitat de [[tensió elèctrica]] o [[força electromotriu]], el [[volt]] (símbol V), rebé aquest nom en honor seu.<ref name="volta" />
El físic italià [[Alessandro Volta]] (1745-1827) [[invent]]à la [[pila voltaica|pila]], precursora de la [[bateria elèctrica]]. Amb un apilament de discos de [[zinc]] i [[coure]], separats per discs de [[cartó]] humitejats amb un [[electròlit]], i units als seus extrems per un [[Circuit elèctric|circuit]] exterior. Volta aconseguí, per primera vegada, produir [[corrent elèctric|corrent elèctric continu]] a voluntat.<ref name="volta">[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_volta.htm Biografia d'Alessandro Volta] Astrocosmo Chile. [15-5-2008]</ref> Dedicà la majoria de la seva vida a l'estudi dels fenòmens elèctrics, inventà l'[[electròmetre]] i l'[[eudiòmetre]] i escrigué nombrosos tractats científics. Pel seu treball en el camp de l'electricitat, [[Napoleó]] el nomenà comte el 1801. La unitat de [[tensió elèctrica]] o [[força electromotriu]], el [[volt]] (símbol V), rebé aquest nom en honor seu.<ref name="volta" />
== Principis del segle XIX: el temps dels teòrics ==
== Principis del segle XIX: el temps dels teòrics ==