Canvis

== Principis del segle XIX: el temps dels teòrics ==

== Principis del segle XIX: el temps dels teòrics ==

El propòsit de la ciència optimista sorgida de la Il·lustració era la comprensió total de la realitat. A l'àmbit de l'electricitat la clau seria descriure aquestes forces a distància com a les equacions de la [[mecànica newtoniana]]. Però la realitat era molt més complexa per donar fàcil compliment a aquest programa. La capacitat de desviar agulles imantades, descoberta per Oersted (1820), i la inducció electromagnètica descoberta per Faraday (1821), acabaren per interrelacionar l'electricitat amb el magnetisme i els moviments mecànics. La teoria completa del [[camp electromagnètic]] hagué d'esperar fins Maxwell, i fins i tot aleshores ([[1864]]), en comprovar-se que una de les constants que apareixien a la seva teoria tenia el mateix valor que la [[velocitat de la llum]], es féu patent la necessitat d'englobar també l'[[òptica]] en l'electromagnetisme.<ref name=autogenerated1>Quintanilla i Sánchez Ron, ''op. cit.'', especialment ''Electromagnetismo y sociedad'', pgs.38-46</ref>

El propòsit de la ciència optimista sorgida de la Ilustració era la comprensió total de la realitat. A l'àmbit de l'electricitat la clau seria descriure estes forces a distància com a les equacions de la [[mecànica newtoniana]]. Pero la realitat era molt més complexa per donar fàcil compliment a este programa. La capacitat de desviar agulles imantades, descoberta per Oersted (1820), i la inducció electromagnètica descoberta per Faraday (1821), acabaren per interrelacionar l'electricitat en el magnetisme i els moviments mecànics. La teoria completa del [[camp electromagnètic]] hagué d'esperar fins Maxwell, i fins i tot llavors ([[1864]]), en comprovar-se que una de les constants que apareixien a la seua teoria tenia el mateix valor que la [[velocitat de la llum]], es feu patent la necessitat d'englobar també l'[[òptica]] en l'electromagnetisme.<ref name=autogenerated1>Quintanilla i Sánchez Ron, ''op. cit.'', especialment ''Electromagnetismo y sociedad'', pgs.38-46</ref>

El [[romanticisme]], amb el seu gust pel tètric i la seva desconfiança en la raó, afegí un costat fosc a la consideració de l'electricitat, que excitava la imaginació de la forma més morbosa: ¿el domini humà de tal força de la naturalesa el posaria al nivell creador que fins aleshores només s'imaginava a l'abast d'éssers divins? Amb cadàvers i electricitat [[Mary Wollstonecraft Shelley]] compongué la trama de ''[[Frankenstein o el modern Prometeu]]'' (1818), novel·la precursora tant del gènere de [[novel·la de terror|terror]] com de la [[ciència ficció]].

El [[romanticisme]], en el seu gust pel tètric i la seua desconfiança en la raó, afegí un costat fosc a la consideració de l'electricitat, que excitava la imaginació de la forma més morbosa: ¿el domini humà de tal força de la naturalea el posaria al nivell creador que fins llavors només s'imaginava a l'abast de sers divins? En cadàvers i electricitat [[Mary Wollstonecraft Shelley]] compongué la trama de ''[[Frankenstein o el modern Prometeu]]'' (1818), novela precursora tant del gènero de [[novela de terror|terror]] com de la [[ciència ficció]].

=== Humphry Davy: l'electròlisi (1807) i l'arc elèctric (1808) ===

=== Humphry Davy: l'electròlisis (1807) i l'arc elèctric (1808) ===

{{principal|Electroquímica}}

{{principal|Electroquímica}}

[[Archiu:Humphry Davy.jpeg|thumb|100px|[[Humphry Davy]] ]]

[[Archiu:Humphry Davy.jpeg|thumb|100px|[[Humphry Davy]] ]]

Sir [[Humphry Davy]] (1778-1829). [[químic]] [[Regne de la Gran Bretanya|britànic]]. Se'l considera el fundador de l'[[electroquímica]] juntament amb Volta i [[Michael Faraday|Faraday]]. Davy contribuí a identificar experimentalment per primera vegada diversos elements químics mitjançant l'[[electròlisi]] i estudià l'energia implicada en el procés. Entre el 1806 i el 1808 publicà el resultat de les seves investigacions sobre l'electròlisi, on aconsegueix la separació del [[magnesi]], [[bari (element)|bari]], [[estronci]], [[calci]], [[sodi]], [[potassi]] i [[bor]]. El [[1807]] fabricà una [[Bateria elèctrica|pila]] amb més de 2.000 plaques dobles amb la que descobreix el [[clor]] i demostra que es tracta d'un element químic, donant-li aquest nom a causa del seu color groc verdós. Juntament amb [[W.T. Brande]] aconseguí aïllar el [[liti]] de les seves sals mitjançant electròlisi de l'òxid de liti (1818). Fou cap i mentor de [[Michael Faraday]]. Creà també una làmpada de seguretat per les mines que duu el seu nom (1815) i fou pioner en el control de la [[corrosió]] mitjançant la [[protecció catòdica]]. El [[1805]] li fou concedida la [[Medalla Copley]].<ref>[http://www.chemicalheritage.org/classroom/chemach/electrochem/davy.html Biografia de Humpry Davy] - anglès. Chemical heritage.org. [15-05-2008]</ref>

Sir [[Humphry Davy]] (1778-1829). [[químic]] [[Regne de la Gran Bretanya|britànic]]. Se'l considera el fundador de l'[[electroquímica]] juntament en Volta i [[Michael Faraday|Faraday]]. Davy contribuí a identificar experimentalment per primera vegada diversos elements químics per mig de l'[[electròlisis]] i estudià l'energia implicada en el procés. Entre el 1806 i el 1808 publicà el resultat de les seues investigacions sobre l'electròlisis, on conseguix la separació del [[magnesi]], [[bari (element)|bari]], [[estronci]], [[calci]], [[sodi]], [[potassi]] i [[bor]]. El [[1807]] fabricà una [[Bateria elèctrica|pila]] en més de 2.000 plaques dobles en la que descobrix el [[clor]] i demostra que es tracta d'un element químic, donant-li este nom a causa del seu color groc verdós. Juntament en [[W.T. Brande]] conseguí aïllar el [[liti]] de les seues sals per mig de electròlisis de l'òxit de liti (1818). Fou cap i mentor de [[Michael Faraday]]. Creà també una làmpada de seguretat per les mines que duu el seu nom (1815) i fou pioner en el control de la [[corrosió]] mitjançant la [[protecció catòdica]]. El [[1805]] li fou concedida la [[Medalla Copley]].<ref>[http://www.chemicalheritage.org/classroom/chemach/electrochem/davy.html Biografia de Humpry Davy] - anglès. Chemical heritage.org. [15-05-2008]</ref>

=== Hans Christian Ørsted: l'electromagnetisme (1819) ===

=== Hans Christian Ørsted: l'electromagnetisme (1819) ===

[[Fitxer:HC Ørsted.jpg|200px|thumb|esquerra|[[Hans Christian Oersted]] ]]

[[Fitxer:HC Ørsted.jpg|200px|thumb|esquerra|[[Hans Christian Oersted]] ]]

{{principal|Hans Christian Ørsted|Electromagnetisme}}

{{principal|Hans Christian Ørsted|Electromagnetisme}}

El físic i químic danès [[Hans Christian Ørsted]] (1777-1851) fou un gran estudiós de l'[[electromagnetisme]]. El 1813 predigué l'existència dels fenòmens electromagnètics i el 1819 aconseguí demostrar la seva teoria empíricament en descobrir, juntament amb [[André-Marie Ampère|Ampère]], que una agulla imantada es desvia en ser col·locada en direcció perpendicular a un conductor pel qual circula un corrent elèctric. Aquest descobriment fou crucial en el desenvolupament de l'electricitat, car posà en evidència la relació existent entre l'electricitat i el magnetisme. En homenatge a les seves contribucions es denominà [[Oersted (unitat)|Oersted]] (símbol Oe) la unitat d'intensitat de camp magnètic en el sistema Gauss. Es creu que també fou el primer a aïllar l'[[alumini]], per [[electròlisi]], el 1825. El 1844 publicà el seu ''Manual de Física Mecànica''.<ref>[http://museovirtual.csic.es/salas/magnetismo/biografias/oersted.htm Biografía de Hans Christian Ørsted] Museu virtual de ciència. csic.[15-05-2008]</ref>

El físic i químic danès [[Hans Christian Ørsted]] (1777-1851) fou un gran estudiós de l'[[electromagnetisme]]. El 1813 predigué l'existència dels fenòmens electromagnètics i el 1819 aconseguí demostrar la seva teoria empíricament en descobrir, juntament amb [[André-Marie Ampère|Ampère]], que una agulla imantada es desvia en ser col·locada en direcció perpendicular a un conductor pel qual circula un corrent elèctric. Aquest descobriment fou crucial en el desenroll de l'electricitat, car posà en evidència la relació existent entre l'electricitat i el magnetisme. En homenage a les seues contribucions es denominà [[Oersted (unitat)|Oersted]] (símbol Oe) la unitat d'intensitat de camp magnètic en el sistema Gauss. Es creu que també fou el primer a aïllar l'[[alumini]], per [[electròlisi]], el 1825. El 1844 publicà el seu ''Manual de Física Mecànica''.<ref>[http://museovirtual.csic.es/salas/magnetismo/biografias/oersted.htm Biografía de Hans Christian Ørsted] Museu virtual de ciència. csic.[15-05-2008]</ref>

=== Thomas Johann Seebeck: la termoelectricitat (1821) ===

=== Thomas Johann Seebeck: la termoelectricitat (1821) ===

{{principal|Corrent elèctric}}

{{principal|Corrent elèctric}}

[[Fitxer:Ampere1.jpg|thumb|100px|[[André-Marie Ampère]] ]]

[[Fitxer:Ampere1.jpg|thumb|100px|[[André-Marie Ampère]] ]]

El físic i matemàtic francès [[André-Marie Ampère]] (1775-1836) està considerat com un dels descobridors de l'[[electromagnetisme]]. És conegut per les seves importants aportacions a l'estudi del [[corrent elèctric]] i el [[magnetisme]] que constituïren, juntament amb els treballs del danès [[Hans Christian Oesterd]], el desenvolupament de l'[[electromagnetisme]]. Les seves teories i interpretacions sobre la relació entre electricitat i magnetisme es publicaren el [[1822]], a la seua ''Colecció d'observacions sobre electrodinàmica'' i el 1826, a la seva ''Teoria dels fenòmens electrodinàmics''. Ampère descobrí les lleis que determinen la desviació d'una agulla magnètica per un corrent elèctric, cosa que féu possible el funcionament dels actuals aparells de mesura. Descobrí les accions mútues entre corrents elèctrics, en demostrar que dos conductors paral·lels pels quals circula un corrent en el mateix sentit, s'atreuen, mentre que si els sentits del corrent són oposats, es repel·len. La unitat d'[[intensitat de corrent elèctric]], l'ampère (símbol A), rep aquest nom en honor seu.<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_ampere.htm Biografia d'André-Marie Ampére] Astrocosmo Chile. [15-05-2008]</ref>

El físic i matemàtic francès [[André-Marie Ampère]] (1775-1836) està considerat com un dels descobridors de l'[[electromagnetisme]]. És conegut per les seves importants aportacions a l'estudi del [[corrent elèctric]] i el [[magnetisme]] que constituïren, juntament amb els treballs del danés [[Hans Christian Oesterd]], el desenvolupament de l'[[electromagnetisme]]. Les seus teories i interpretacions sobre la relació entre electricitat i magnetisme es publicaren el [[1822]], a la seua ''Colecció d'observacions sobre electrodinàmica'' i el 1826, a la seva ''Teoria dels fenòmens electrodinàmics''. Ampère descobrí les lleis que determinen la desviació d'una agulla magnètica per un corrent elèctric, cosa que féu possible el funcionament dels actuals aparells de mesura. Descobrí les accions mútues entre corrents elèctrics, en demostrar que dos conductors paral·lels pels quals circula un corrent en el mateix sentit, s'atreuen, mentres que si els sentits del corrent són oposats, es repel·len. La unitat d'[[intensitat de corrent elèctric]], l'ampère (símbol A), rep aquest nom en honor seu.<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-a_ampere.htm Biografia d'André-Marie Ampére] Astrocosmo Chile. [15-05-2008]</ref>

=== William Sturgeon: l'electroimant (1825), el commutador (1832) i el galvanòmetre (1836) ===

=== William Sturgeon: l'electroimant (1825), el commutador (1832) i el galvanòmetre (1836) ===

{{principal|Electroimant}}

{{principal|Electroimant}}

El físic britànic [[William Sturgeon]] (1783-1850) inventà el [[1825]] el primer [[electroimant]]. Era un tros de ferro amb forma de ferradura envoltat per una [[bobina]] enrotllada sobre el ferro. Sturgeon en demostrà la potència aixecant 4 kg amb un tros de ferro de 200 g embolicat amb cables pels quals féu circular el corrent d'una bateria. Sturgeon podia regular el seu electroimant, cosa que suposà el principi de l'ús de l'energia elèctrica en màquines útils i controlables, establint els fonaments per les comunicacions electròniques a gran escala. Aquest dispositiu conduí a la invenció del telègraf, el motor elèctric i molts altres dispositius que foren base de la tecnologia moderna. El 1832 inventà el [[Commutador elèctric |commutador]] per motors elèctrics i el [[1836]] inventà el primer [[galvanòmetre]] de bobina giratòria.<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/sturgeon.html Biografia de William Sturgeon] - anglès. [15-05-2008]</ref>

El físic britànic [[William Sturgeon]] (1783-1850) inventà el [[1825]] el primer [[electroimant]]. Era un tros de ferro amb forma de ferradura envoltat per una [[bobina]] enrotllada sobre el ferro. Sturgeon en demostrà la potència aixecant 4 kg en un tros de ferro de 200 g embolicat en cables pels quals féu circular el corrent d'una bateria. Sturgeon podia regular el seu electroimant, cosa que suposà el principi de l'ús de l'energia elèctrica en màquines útils i controlables, establint els fonaments per les comunicacions electròniques a gran escala. Aquest dispositiu conduí a la invenció del telégraf, el motor elèctric i molts altres dispositius que foren base de la tecnologia moderna. El 1832 inventà el [[Commutador elèctric |commutador]] per motors elèctrics i el [[1836]] inventà el primer [[galvanòmetre]] de bobina giratòria.<ref>[http://chem.ch.huji.ac.il/history/sturgeon.html Biografia de William Sturgeon] - anglés. [15-05-2008]</ref>

=== Georg Simon Ohm: la llei d'Ohm (1827) ===

=== Georg Simon Ohm: la llei d'Ohm (1827) ===

{{principal|Llei d'Ohm}}

{{principal|Llei d'Ohm}}

[[Fitxer:Georg Simon Ohm3.jpg|thumb|100px|[[Georg Simon Ohm]] ]]

[[Archiu:Georg Simon Ohm3.jpg|thumb|100px|[[Georg Simon Ohm]] ]]

[[Georg Simon Ohm]] (1789-1854) fou un físic i matemàtic alemany que estudià la relació entre el [[voltatge]] ''V'' aplicat a una [[Resistència elèctrica (propietat)|resistència]] ''R'' i la [[intensitat de corrent]] ''I'' que circula per ella. El 1827 formulà la llei que duu el seu nom (la [[llei d'Ohm]]), amb l'expressió matemàtica ''V'' = ''I'' · ''R''. També s'interessà per l'acústica, la polarització de les piles i les interfències lluminoses. En honor seu s'ha batejat a la unitat de resistència elèctrica amb el nom d'Ohm (símbol Ω).<ref>[http://www.asifunciona.com/biografias/ohm/ohm.htm Biografia de Georg Simon Ohm] Asifunciona.com [15-05-2008]</ref>

[[Georg Simon Ohm]] (1789-1854) fou un físic i matemàtic alemany que estudià la relació entre el [[voltage]] ''V'' aplicat a una [[Resistència elèctrica (propietat)|resistència]] ''R'' i la [[intensitat de corrent]] ''I'' que circula per ella. El 1827 formulà la llei que duu el seu nom (la [[llei d'Ohm]]), amb l'expressió matemàtica ''V'' = ''I'' · ''R''. També s'interessà per l'acústica, la polarització de les piles i les interfències lluminoses. En honor seu s'ha batejat a la unitat de resistència elèctrica amb el nom d'Ohm (símbol Ω).<ref>[http://www.asifunciona.com/biografias/ohm/ohm.htm Biografia de Georg Simon Ohm] Asifunciona.com [15-05-2008]</ref>

=== Joseph Henry: inducció electromagnètica (1830)===

=== Joseph Henry: inducció electromagnètica (1830)===

=== Michael Faraday: inducció (1831), generador (1831-1832), lleis i gàbia de Faraday ===

=== Michael Faraday: inducció (1831), generador (1831-1832), lleis i gàbia de Faraday ===

[[Fitxer:M Faraday Th Phillips oil 1842.jpg|thumb|100px|[[Michael Faraday]] ]]

[[Archiu:M Faraday Th Phillips oil 1842.jpg|thumb|100px|[[Michael Faraday]] ]]

{{principal|Llei de Faraday}}

{{principal|Llei de Faraday}}

El físic i químic anglès [[Michael Faraday]] (1791-1867), deixeble de [[Humphry Davy]], és conegut principalment pel seu descobriment de la [[inducció electromagnètica]], que ha permès la construcció de [[generador]]s i [[motor elèctric|motors elèctrics]], i de les lleis de l'[[electròlisi]] per la qual cosa és considerat com el veritable fundador de l'[[electromagnetisme]] i de l'[[electroquímica]]. El 1831 traçà el camp magnètic al voltant d'un conductor pel qual circula un corrent elèctric, ja descobert per Oersted, i aquell mateix any descobrí la [[inducció electromagnètica]], demostrà la inducció d'un corrent elèctric per un altre, i introduí el concepte de [[línies de força]] per representar els camps magnètics. Durant aquest mateix període, investigà sobre l'electròlisi i descobrí les dues lleis fonamentals que porten el seu nom: 1era). La massa de substància alliberada en una electròlisi és directament proporcional a la quantitat d'electricitat que ha passat a través de l'electròlit [massa = equivalent electroquímic, per la intensitat i pel temps (m = c I t)]; 2a) Les masses de diferents substància alliberades per la mateixa quantitat d'electricitat són directament proporcionals als seus pesos equivalents. Amb les seves investigacions es donà un pas fonamental en el desenvolupament de l'electricitat en establir que el magnetisme produeix electricitat a través del moviment. En honor seu es denominà farad (símbol F) la unitat de [[capacitat elèctrica]] del [[Sistema Internacional d'Unitats]]. El farad es defineix com la capacitat d'un condensador tal que quan la seva càrrega és un coulomb, adquireix una diferència de potencial electrostàtic d'un volt.<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-m_faraday.htm Biografia de Michael Faraday] Astrocosmo.cl. [15-05-2008]</ref>

El físic i químic anglès [[Michael Faraday]] (1791-1867), deixeble de [[Humphry Davy]], és conegut principalment pel seu descobriment de la [[inducció electromagnètica]], que ha permès la construcció de [[generador]]s i [[motor elèctric|motors elèctrics]], i de les lleis de l'[[electròlisis]] per la qual cosa és considerat com el veritable fundador de l'[[electromagnetisme]] i de l'[[electroquímica]]. El 1831 traçà el camp magnètic al voltant d'un conductor pel qual circula un corrent elèctric, ya descobert per Oersted, i aquell mateix any descobrí la [[inducció electromagnètica]], demostrà la inducció d'un corrent elèctric per un atre, i introduí el concepte de [[línies de força]] per representar els camps magnètics. Durant aquest mateix període, investigà sobre l'electròlisi i descobrí les dues lleis fonamentals que porten el seu nom: 1era). La massa de substància alliberada en una electròlisi és directament proporcional a la quantitat d'electricitat que ha passat a través de l'electròlit [massa = equivalent electroquímic, per la intensitat i pel temps (m = c I t)]; 2a) Les masses de diferents substància alliberades per la mateixa quantitat d'electricitat són directament proporcionals als seus pesos equivalents. Amb les seves investigacions es donà un pas fonamental en el desenvolupament de l'electricitat en establir que el magnetisme produeix electricitat a través del moviment. En honor seu es denominà farad (símbol F) la unitat de [[capacitat elèctrica]] del [[Sistema Internacional d'Unitats]]. El farad es defineix com la capacitat d'un condensador tal que quan la seva càrrega és un coulomb, adquireix una diferència de potencial electrostàtic d'un volt.<ref>[http://www.astrocosmo.cl/biografi/b-m_faraday.htm Biografia de Michael Faraday] Astrocosmo.cl. [15-05-2008]</ref>

=== Heinrich Friedrich Lenz: llei de Lenz (1834) ===

=== Heinrich Friedrich Lenz: llei de Lenz (1834) ===