Canvis

[[Fitxer:Honold2.jpg|thumb|100px|[[Gottlob Honold]] ]]

[[Fitxer:Honold2.jpg|thumb|100px|[[Gottlob Honold]] ]]

{{principal|Magneto|Bugia}}

{{principal|Magneto|Bugia}}

L'enginyer alemany [[Gottlob Honold]] (1876-1923), que treballava a l'empresa [[Robert Bosch]], fou el primer que fabricà una [[bugia d'encesa|bugia]] econòmicament viable que, connectada a una [[imant|magneto]] d'alta tensió, féu possible el desenvolupament dels [[motor de combustió interna|motors de combustió interna]] de [[cicle Otto]] amb [[velocitat angular|velocitats de gir]] de diversos milers de [[revolucions per minut]] i [[potència específica|potències específiques]]. Una bugia és l'element on es produeix una espurna provocant l'encesa de la mescla de combustible i aire als [[cilindre (motor)|cilindres]] d'un motor de cicle Otto. Les primeres patents per la bugia daten de [[Nikola Tesla]] ({{US patent|609,250|Electrical Igniter for Gas-Engines}} en el que es dissenya un sistema temporitzat d'ignició repetida, l'any [[1898]]), gairebé alhora que [[Frederik Richard Simms]] (GB 24859/1898, [[1898]]) i [[Robert Bosch]] (GB 26907/[[1898]]). [[Karl Benz]] també inventaren la seva pròpia versió de bugia. Tanmateix, la bugia de Honold de 1902 era comercialment viable, d'alta tensió i podia realitzar un major nombre d'espurnes per minut, motiu pel qual [[Gottlieb Daimler|Daimler]]. La bugia té dues funcions primàries: produir la ignició de la mescla d'aire i combustible i dissipar part de la calor de la cambra de combustió cap al bloc motor per [[conducció tèrmica]]. Les bugies es classifiquen pel que es coneix com rang tèrmic en funció de la seva [[conductància tèrmica]]. Les bugies transmeten energia elèctrica que converteixen el combustible en un sistema d'energia. Cal proporcionar una quantitat suficient de voltatge al sistema d'ignició perquè pugui generar l'espurna a través del calibratge de la bugia.<ref>[http://www.bosch.com/content/language1/downloads/Brief_History_of_Bosch_en.pdf Biografia de Gottlob Honold] (en anglès) Breu història de Bosch. bosch.com [20-05-2008]</ref>

L'ingenier alemany [[Gottlob Honold]] (1876-1923), que treballava a l'empresa [[Robert Bosch]], fon el primer que fabricà una [[bugia d'encesa|bugia]] econòmicament viable que, conectada a una [[imant|magneto]] d'alta tensió, feu possible el desenroll dels [[motor de combustió interna|motors de combustió interna]] de [[cicle Otto]] en [[velocitat angular|velocitats de gir]] de diversos milers de [[revolucions per minut]] i [[potència específica|potències específiques]]. Una bugia és l'element on es produïx una espurna provocant l'encesa de la mescla de combustible i aire als [[cilindre (motor)|cilindres]] d'un motor de cicle Otto. Les primeres patents per la bugia daten de [[Nikola Tesla]] ({{US patent|609,250|Electrical Igniter for Gas-Engines}} en el que es dissenya un sistema temporisat d'ignició repetida, l'any [[1898]]), quasi alhora que [[Frederik Richard Simms]] (GB 24859/1898, [[1898]]) i [[Robert Bosch]] (GB 26907/[[1898]]). [[Karl Benz]] també inventaren la seua pròpia versió de bugia. Tanmateix, la bugia de Honold de 1902 era comercialment viable, d'alta tensió i podia realisar un major número d'espurnes per minut, motiu pel qual [[Gottlieb Daimler|Daimler]]. La bugia té dos funcions primàries: produir la ignició de la mescla d'aire i combustible i dissipar part de la calor de la cambra de combustió cap al bloc motor per [[conducció tèrmica]]. Les bugies es classifiquen pel que es coneix com ranc tèrmic en funció de la seua [[conductància tèrmica]]. Les bugies transmeten energia elèctrica que convertixen el combustible en un sistema d'energia. Cal proporcionar una quantitat suficient de voltage al sistema d'ignició perqué puga generar l'espurna a través del calibratge de la bugia.<ref>[http://www.bosch.com/content/language1/downloads/Brief_History_of_Bosch_en.pdf Biografia de Gottlob Honold] (en anglès) Breu història de Bosch. bosch.com [20-05-2008]</ref>

El [[1913]], Honold participà en el desenvolupament dels fars [[Paraboloide|parabòlics]]. Tot i que s'havia utilitzat anteriorment alguns sistemes d'enllumenat per la conducció nocturna, els primers fars amb prou feines donaven llum i servien poc més que com sistema de senyalització. Honold concebé la idea de col·locar miralls parabòlics darrere de les làmpades per concentrar el feix lluminós, cosa que millorava la il·luminació del camí sense necessitat d'utilitzar un sistema elèctric més potent.

El [[1913]], Honold participà en el desenroll dels fars [[Paraboloide|parabòlics]]. Tot i que s'havia utilisat anteriorment alguns sistemes d'enllumenat per la conducció nocturna, els primers fars en prou feines donaven llum i servien poc més que com sistema de senyalisació. Honold concebé la idea de colocar miralls parabòlics darrere de les làmpades per concentrar el feix lluminós, cosa que millorava la il·luminació del camí sense necessitat d'utilisar un sistema elèctric més potent.

==Canvis de paradigma del segle XX ==

==Canvis de paradigma del segle XX ==