6408
edicions
Canvis
→Segona mitat del segle XX: Era Espacial o Edat de l'electricitat
==Segona mitat del segle XX: Era Espacial o Edat de l'electricitat ==
==Segona mitat del segle XX: Era Espacial o Edat de l'electricitat ==
{{principal|Era espacial}}
{{principal|Era espacial}}
Després de la [[segona guerra mundial]], el món bipolar enfrontat a la [[guerra freda]] entre els Estats Units i la Unió Soviètica presencià la frenètica [[cursa d'armaments]] i la [[cursa espacial]] que impulsà de manera extraordinària la competència científica i tecnològica entre abdós països. A la societat de consum capitalista, orientada al mercat, alguns d'estos èxits trobaren aplicació a la vida quotidiana com [[retorn tecnològic]] de l'invertit en les àrees d'investigació puntera; cas d'alguns elements de la [[indústria llaugera]] i els [[servicis]] ([[terciarisació]]), mentres que al bloc soviètic la [[planificació]] estatal privilegiava la [[indústria pesant]]. La reconstrucció d'Europa Occidental i Japó permeté que en abdós espais es pogués continuar a l'avantguarda de la ciència i la tecnologia, a més de contribuir amb la [[fuga de cervells]] als espais centrals.
Després de la [[segona guerra mundial]], el món bipolar enfrontat a la [[guerra freda]] entre els Estats Units i la Unió Soviètica presencià la frenètica [[cursa d'armaments]] i la [[cursa espacial]] que impulsà de manera extraordinària la competència científica i tecnològica entre abdós països. A la societat de consum capitalista, orientada al mercat, alguns d'estos èxits trobaren aplicació a la vida quotidiana com [[retorn tecnològic]] de l'invertit en les àrees d'investigació puntera; cas d'alguns elements de la [[indústria llaugera]] i els [[servicis]] ([[terciarisació]]), mentres que al bloc soviètic la [[planificació]] estatal privilegiava la [[indústria pesant]]. La reconstrucció d'Europa Occidental i Japó permeté que en abdós espais es pogués continuar a l'avantguarda de la ciència i la tecnologia, a més de contribuir en la [[fuga de cervells]] als espais centrals.
Al científic i l'inventor individual, ara reemplaçats en prestigi per l'[[Joseph Alois Schumpeter|empresari schumpeterià]], els succeïren els [[equip científic|equips científics]] vinculats a institucions públiques o privades, cada vegada més interconectades i retroalimentades en el que es denomina [[investigació i desenroll]] (R+D) o fins i tot [[R+D+I]] (investigació, desenroll i innovació). Els [[programa d'investigació|programes d'investigació]] s'han fet tan costosos, en tantes implicacions i a tan llarc termine que les decisions que els afecten han de ser preses per instàncies polítiques i empresarials d'alt nivell, i la seua publicitat o manteniment en secret (en fins estratègics o econòmics) constituïxen un problema seriós de control social (en principis democràtics o sense ells).
Al científic i l'inventor individual, ara reemplaçats en prestigi per l'[[Joseph Alois Schumpeter|empresari schumpeterià]], els succeïren els [[equip científic|equips científics]] vinculats a institucions públiques o privades, cada vegada més interconectades i retroalimentades en el que es denomina [[investigació i desenroll]] (I+D) o fins i tot [[I+D+I]] (investigació, desenroll i innovació). Els [[programa d'investigació|programes d'investigació]] s'han fet tan costosos, en tantes implicacions i a tan llarc termine que les decisions que els afecten han de ser preses per instàncies polítiques i empresarials d'alt nivell, i la seua publicitat o manteniment en secret (en fins estratègics o econòmics) constituïxen un problema seriós de control social (en principis democràtics o sense ells).
La segona mitat del segle XX es caracterisà, entre atres coses, per la denominada [[revolució científicotècnica]] de la [[tercera revolució industrial]], en avanços de les [[tecnologia|tecnologies]] (especialment l'[[electrònica]] i la [[medicina]]) i les [[ciència|ciències]], que ha donat lloc al desenroll d'una molt numerosa série d'invents -dependents de l'electricitat i l'electrònica en el seu disseny i funcionament- que transformaren la vida social, primer en les classes mijanes dels països desenrollats, i posteriorment arreu del món en el procés de [[globalisació]]. El desenroll de les [[telecomunicacions]] i [[Internet]] permet parlar d'una [[societat de la informació]] en la que, en els països industrialment més desenrollats les decisions econòmiques (com consumir, produir i distribuir), socials (com l'establiment de tot tipo de [[Relació social|relacions personals]], [[xàrcies socials]] i [[xàrcies ciutadanes]]) i polítiques (com informar-se i opinar, tot i que la [[democràcia electrònica]] només està esbossada) es transmeten instantàneament, cosa que permeté a [[Marshall McLuhan]] parlar de l''''Edat de l'Electricitat.'''
La segona mitat del segle XX es caracterisà, entre atres coses, per la denominada [[revolució científicotècnica]] de la [[tercera revolució industrial]], en avanços de les [[tecnologia|tecnologies]] (especialment l'[[electrònica]] i la [[medicina]]) i les [[ciència|ciències]], que ha donat lloc al desenroll d'una molt numerosa série d'invents -dependents de l'electricitat i l'electrònica en el seu disseny i funcionament- que transformaren la vida social, primer en les classes mijanes dels països desenrollats, i posteriorment arreu del món en el procés de [[globalisació]]. El desenroll de les [[telecomunicacions]] i [[Internet]] permet parlar d'una [[societat de la informació]] en la que, en els països industrialment més desenrollats les decisions econòmiques (com consumir, produir i distribuir), socials (com l'establiment de tot tipo de [[Relació social|relacions personals]], [[xàrcies socials]] i [[xàrcies ciutadanes]]) i polítiques (com informar-se i opinar, tot i que la [[democràcia electrònica]] només està esbossada) es transmeten instantàneament, cosa que permeté a [[Marshall McLuhan]] parlar de l''''Edat de l'Electricitat.'''
{{principal|Televisió}}
{{principal|Televisió}}
[[Archiu:Zworykin1931iconoscope.png|thumb|410px|Disseny de la patent de l'[[iconoscopi]] de [[Vladímir Zworikin]]. ]]
[[Archiu:Zworykin1931iconoscope.png|thumb|410px|Disseny de la patent de l'[[iconoscopi]] de [[Vladímir Zworikin]]. ]]
1923: El [[tubo de rajos catòdics]] era conegut des de finals del segle XIX, pero el seu us hagué d'esperar al disseny d'un emissor eficaç, que se conseguí en l'[[iconoscopi]] de [[Vladímir Zworikin]], un enginyer rus que venia dissenyant tubs perfeccionats des del [[1923]]. Es basava en milers de petites [[cèl·lules fotoelèctriques]] independents cadascuna amb tres capes: una intermèdia molt fina de [[mica]], una altra d'una substància conductora (grafit en pols impalpable o plata) i una altra [[fotosensible]] composta de milers de petits globulets de plata i òxid de cesi. Aquest mosaic, conegut amb el nom de ''mosaic electrònic de Zworikin'', es col·locava dins d'un [[tub de buit]] i sobre el mateix es projectava, mitjançant un sistema de lents, la imatge a captar. La part relativa a la recepció i reproducció foren tubs catòdics derivats del [[dissector d'imatge]] de [[Philo Farnsworth]] ([[1927]]).
1923: El [[tubo de rajos catòdics]] era conegut des de finals del segle XIX, pero el seu us hagué d'esperar al disseny d'un emissor eficaç, que se conseguí en l'[[iconoscopi]] de [[Vladímir Zworikin]], un enginyer rus que venia dissenyant tubs perfeccionats des del [[1923]]. Es basava en milers de petites [[cèl·lules fotoelèctriques]] independents cadascuna amb tres capes: una intermèdia molt fina de [[mica]], una altra d'una substància conductora (grafit en pols impalpable o plata) i una altra [[fotosensible]] composta de milers de petits globulets de plata i òxid de cesi. Aquest mosaic, conegut amb el nom de ''mosaic electrònic de Zworikin'', es colocava dins d'un [[tub de buit]] i sobre el mateix es projectava, mitjançant un sistema de lents, la imatge a captar. La part relativa a la recepció i reproducció foren tubos catòdics derivats del [[dissector d'imatge]] de [[Philo Farnsworth]] ([[1927]]).
La primera imatge sobre un tub de rajos catòdics s'havia format el [[1911]] a l'Institut Tecnològic de [[Sant Petersburg]] i consistí en unes ratlles blanques sobre fons negre, obtingudes per [[Boris Rosing]] en col·laboració amb Zworikin. La captació es realitzà mitjançant dos tambors de miralls (sistema Weiller) i generava una exploració entrellaçada de 30 línies i 12,5 quadres per segon. Els senyals de sincronisme eren generats per [[potenciòmetre]]s units als tambors de miralls que s'aplicaven a les bobines deflexores del TRC, amb una intensitat de feix proporcional a la il·luminació que rebia la cèl·lula fotoelèctrica.
La primera image sobre un tubo de rajos catòdics s'havia format el [[1911]] a l'Institut Tecnològic de [[Sant Petersburc]] i consistí en unes ratlles blanques sobre fons negre, obtingudes per [[Boris Rosing]] en colaboració en Zworikin. La captació es realisà per mig de dos tambors de espills (sistema Weiller) i generava una exploració entrellaçada de 30 línies i 12,5 quadres per segon. Els senyals de sincronisme eren generats per [[potenciòmetre]]s units als tambors de espills que s'aplicaven a les bobines deflexores del TRC, amb una intensitat de feix proporcional a la il·luminació que rebia la cèlula fotoelèctrica.
Hi ha molts països (Alemanya, Anglaterra, França, Estats Units) que es disputen la primacia en les primeres emissions públiques de televisió, amb un procediment o un altre. Des de finals dels anys vint es feren per procediments mecànics anteriors al iconoscopi, a càrrec d'empreses públiques ([[BBC]] a Anglaterra) o privades ([[CBS]] o [[NBC]] als Estats Units). A principis de la dècada de 1930 ja utilitzaven l'iconoscopi, com les que tingueren lloc a París el [[1932]] amb una definició de 60 línies. La precarietat de les cèl·lules emprades per la captació feia que calgués il·luminar molt intensament les escenes, produint tanta calor que només era possible el desenvolupament del treball als platons per temps breus. Tres anys després s'emetia amb 180 línies.
Hi ha molts països (Alemanya, Anglaterra, França, Estats Units) que es disputen la primacia en les primeres emissions públiques de televisió, en un procediment o un atre. Des de finals dels anys vint es feren per procediments mecànics anteriors al iconoscopi, a càrrec d'empreses públiques ([[BBC]] a Anglaterra) o privades ([[CBS]] o [[NBC]] als Estats Units). A principis de la década de 1930 ya utilisaven l'iconoscopi, com les que tingueren lloc a París el [[1932]] en una definició de 60 llínies. La precarietat de les cèl·lules emprades per la captació fea que calgués il·luminar molt intensament les escenes, produint tanta calor que només era possible el desenvolupament del treball als platons per temps breus. Tres anys després s'emetia amb 180 línies.
Des de finals de la dècada del 1930, culminant a l'[[Exposició General de segona categoria de Nova York (1939)|Fira Mundial de Nova York del 1939]], s'emetien programacions regulars de televisió que foren interrompudes durant la segona guerra mundial. El 1948, la naturalesa futura del invent encara permetia imaginacions [[ucronia|ucròniques]] com la de [[George Orwell]] ([[1984 (novel·la)]]), en què apareix encarnant l'omnipresència totalitària del «[[Gran Germà]]».
Des de finals de la dècada del 1930, culminant a l'[[Exposició General de segona categoria de Nova York (1939)|Fira Mundial de Nova York del 1939]], s'emetien programacions regulars de televisió que foren interrompudes durant la segona guerra mundial. El 1948, la naturalesa futura del invent encara permetia imaginacions [[ucronia|ucròniques]] com la de [[George Orwell]] ([[1984 (novel·la)]]), en què apareix encarnant l'omnipresència totalitària del «[[Gran Germà]]».
A finals de la dècada del 1950 es desenvoluparen els primers [[magnetoscopi]]s i les càmeres amb òptiques intercanviables que giraven en una torreta davant del tub d'imatge. Aquests avenços, juntament amb els desenvolupaments de les màquines necessàries per la mescla i generació electrònica d'altres fonts, permeteren un desenvolupament molt alt de la producció. A la dècada del 1970 s'implementaren les òptiques [[Zoom]] i es començaren a desenvolupar magnetoscopis més petits que permetien la gravació de les notícies en el lloc on es produïen, el naixement del periodisme electrònic o [[ENG]]. La implantació de successives millores com la [[televisió en color]] i la [[televisió digital]] es veu frenada no tant pel desenvolupament cientificotècnic, sinó per factors comercials i per la dispersió i el cost de substitució dels equips.<ref>Albert Abramson, The History of Television, 1942 to 2000, Jefferson, NC, i Londres, McFarland, 2003, ISBN 0-7864-1220-8; Albert Abramson: "Zworikin, Pioneer of Television", University of Illinois Press, Champaign, 1995; [http://www.lablaa.org/blaavirtual/ayudadetareas/periodismo/per77.htm Biblioteca Luis Arango].</ref>
A finals de la dècada del 1950 es desenvoluparen els primers [[magnetoscopi]]s i les càmeres amb òptiques intercanviables que giraven en una torreta davant del tub d'imatge. Aquests avenços, juntament amb els desenvolupaments de les màquines necessàries per la mescla i generació electrònica d'atres fonts, permeteren un desenvolupament molt alt de la producció. A la dècada del 1970 s'implementaren les òptiques [[Zoom]] i es començaren a desenvolupar magnetoscopis més petits que permetien la gravació de les notícies en el lloc on es produïen, el naixement del periodisme electrònic o [[ENG]]. La implantació de successives millores com la [[televisió en color]] i la [[televisió digital]] es veu frenada no tant pel desenvolupament cientificotècnic, sinó per factors comercials i per la dispersió i el cost de substitució dels equips.<ref>Albert Abramson, The History of Television, 1942 to 2000, Jefferson, NC, i Londres, McFarland, 2003, ISBN 0-7864-1220-8; Albert Abramson: "Zworikin, Pioneer of Television", University of Illinois Press, Champaign, 1995; [http://www.lablaa.org/blaavirtual/ayudadetareas/periodismo/per77.htm Biblioteca Luis Arango].</ref>
=== Ordinadors ===
=== Ordinadors ===
El substituí a la mateixa institució l'''Electronic Discrete Variable Automatic Computer'' ([[EDVAC]]),<ref>Rolón González, Oscarh[http://www.monografias.com/trabajos46/la-informatica/la-informatica3.shtml EDVAC Article tècnic] Monografías.com [31-05-2008]</ref> el [[1949]]. A diferència de l'ENIAC, no era [[decimal]], sinó [[binari]] i tingué el primer [[programari|programa]] dissenyat per ser emmagatzemat. Aquest disseny es convertí en l'estàndard d'arquitectura per la majoria dels ordinadors moderns i una fita en la [[història de la informàtica]]. Als dissenyadors anteriors se'ls havia unit el gran matemàtic [[John von Neumann]]. L'EDVAC rebé diverses actualizaciones, incloent-hi un dispositiu d'entrada/sortida de [[targetes perforades]] el [[1953]], memòria addicional en un tambor magnètic el [[1954]] i una unitat d'aritmètica de punt flotant el [[1958]]. Deixà d'estar en actiu el [[1961]].
El substituí a la mateixa institució l'''Electronic Discrete Variable Automatic Computer'' ([[EDVAC]]),<ref>Rolón González, Oscarh[http://www.monografias.com/trabajos46/la-informatica/la-informatica3.shtml EDVAC Article tècnic] Monografías.com [31-05-2008]</ref> el [[1949]]. A diferència de l'ENIAC, no era [[decimal]], sinó [[binari]] i tingué el primer [[programari|programa]] dissenyat per ser emmagatzemat. Aquest disseny es convertí en l'estàndard d'arquitectura per la majoria dels ordinadors moderns i una fita en la [[història de la informàtica]]. Als dissenyadors anteriors se'ls havia unit el gran matemàtic [[John von Neumann]]. L'EDVAC rebé diverses actualizaciones, incloent-hi un dispositiu d'entrada/sortida de [[targetes perforades]] el [[1953]], memòria addicional en un tambor magnètic el [[1954]] i una unitat d'aritmètica de punt flotant el [[1958]]. Deixà d'estar en actiu el [[1961]].
L'[[UNIVAC I]] (''UNIVersal Automatic Computer I'', Ordinador Automàtic Universal I), també deguda a J. Presper Eckert i John William Mauchly, fou el primer ordinador comercial i el primer dissenyat des del principi pel seu ús en administració i negocis. El primer UNIVAC fou entregat a l'[[Oficina del Cens dels Estats Units]] el [[1951]] i fou posat en servei aquell mateix any. Competia directament amb les màquines de [[targeta perforada]] fetes principalment per [[IBM]]. Per facilitar la compatibilitat d'abdós tipos de màquina es construí un equip de processament de targetes fora de llínia, el convertidor UNIVAC de tarjeta a cinta i el convertidor UNIVAC de cinta a targeta, per la transferència de dades entre les targetes i les cintes magnètiques que amprava alternativament.
L'[[UNIVAC I]] (''UNIVersal Automatic Computer I'', Ordinador Automàtic Universal I), també deguda a J. Presper Eckert i John William Mauchly, fou el primer ordinador comercial i el primer dissenyat des del principi pel seu ús en administració i negocis. El primer UNIVAC fou entregat a l'[[Oficina del Cens dels Estats Units]] el [[1951]] i fou posat en servei aquell mateix any. Competia directament en les màquines de [[targeta perforada]] fetes principalment per [[IBM]]. Per facilitar la compatibilitat d'abdós tipos de màquina es construí un equip de processament de targetes fora de llínia, el convertidor UNIVAC de tarjeta a cinta i el convertidor UNIVAC de cinta a targeta, per la transferència de dades entre les targetes i les cintes magnètiques que amprava alternativament.
IBM anuncià el [[1953]] la primera producció a gran escala d'un ordenador, l'[[IBM 650]]: 2000 unitats des del [[1954]] fins al [[1962]]. Era un disseny orientat cap als usuaris de màquines contables anteriors, com les [[màquina tabuladora|tabuladores]] electromecàniques (en [[targeta perforada|targetes perforades]]) o el model [[IBM 604]]. Pesava al voltant de 900 kg, i la seua unitat d'alimentació uns 1350. Cada unitat estava en un armari separat, d'1,5 x 0,9 x 1,8 mitres. Costava 500.000 dólars, pero podia llogar-se per 3.500 al mes.
IBM anuncià el [[1953]] la primera producció a gran escala d'un ordenador, l'[[IBM 650]]: 2000 unitats des del [[1954]] fins al [[1962]]. Era un disseny orientat cap als usuaris de màquines contables anteriors, com les [[màquina tabuladora|tabuladores]] electromecàniques (en [[targeta perforada|targetes perforades]]) o el model [[IBM 604]]. Pesava al voltant de 900 kg, i la seua unitat d'alimentació uns 1350. Cada unitat estava en un armari separat, d'1,5 x 0,9 x 1,8 mitres. Costava 500.000 dólars, pero podia llogar-se per 3.500 al mes.
La tercera generació d'este tipo de màquines s'inicià en l'[[IBM 360]], la primera en la història en ser atacada en un [[virus informàtic]]. Comercialisada a partir del [[1964]], fou la primera que utilisava el terme [[byte]] per referir-se a 8 [[bit]]s (amb quatre bytes creava una paraula de 32-bits). La seua [[arquitectura d'ordinadors|arquitectura de computació]] fou la que a partir d'este model seguiren tots els ordinadors d'IBM. El sistema també féu popular la computación remota, amb terminals connectats a un servidor, per mitjà d'una línia telefònica. Fou un dels primers ordinadors comercials que utilitzaven circuits integrats, i podia realitzar tant anàlisis numèriques com administració o processament de fitxers.
La tercera generació d'este tipo de màquines s'inicià en l'[[IBM 360]], la primera en la història en ser atacada en un [[virus informàtic]]. Comercialisada a partir del [[1964]], fou la primera que utilisava el terme [[byte]] per referir-se a 8 [[bit]]s (amb quatre bytes creava una paraula de 32-bits). La seua [[arquitectura d'ordinadors|arquitectura de computació]] fou la que a partir d'este model seguiren tots els ordinadors d'IBM. El sistema també féu popular la computación remota, amb terminals connectats a un servidor, per mitjà d'una línia telefònica. Fou un dels primers ordinadors comercials que utilitzaven circuits integrats, i podia realitzar tant anàlisis numèriques com administració o processament de fitxers.
L'[[Intel 4004]] (''i4004'', primer d'[[Intel]]), un [[CPU]] de 4[[bit]]s, fou llançat en un paquet de 16 pins [[Dual in-line package|CERDIP]] el [[1971]], sent el primer [[microprocessador]] en un simple [[Circuit integrat |xip]], així com el primer disponible comercialment. Donaria pas a la construcció dels [[ordinadors personals]]. El circuit 4004 fou construït amb 2.300 [[transistor]]s, i fou seguit l'any següent pel primer microprocessador de 8 [[bit]]s, el [[Intel 8008|8008]], que contenia 3.300 transistors, i el [[Intel 4040|4040]], versió revisada del 4004. El CPU que començà la revolució del [[Microordenador|microcomputador]], seria el [[Intel 8080|8080]], utilitzat en l'[[Altair 880]]. El microprocessador és un [[circuit integrat]] que conté tots els elements necessaris per conformar una "[[Unitat Central de Procés]]" (CPU, ''Central Process Unit''). Actualment aquest tipus de component electrònic es compon de milions de [[transistor]]s, integrats en una mateixa placa de silici.
L'[[Intel 4004]] (''i4004'', primer d'[[Intel]]), un [[CPU]] de 4[[bit]]s, fou llançat en un paquet de 16 pins [[Dual in-line package|CERDIP]] el [[1971]], sent el primer [[microprocessador]] en un simple [[Circuit integrat |chip]], així com el primer disponible comercialment. Donaria pas a la construcció dels [[ordinadors personals]]. El circuit 4004 fou construït en 2.300 [[transistor]]s, i fou seguit l'any següent pel primer microprocessador de 8 [[bit]]s, el [[Intel 8008|8008]], que contenia 3.300 transistors, i el [[Intel 4040|4040]], versió revisada del 4004. El CPU que començà la revolució del [[Microordenador|microcomputador]], seria el [[Intel 8080|8080]], utilitzat en l'[[Altair 880]]. El microprocessador és un [[circuit integrat]] que conté tots els elements necessaris per conformar una "[[Unitat Central de Procés]]" (CPU, ''Central Process Unit''). Actualment este tipo de component electrònic es compon de millons de [[transistor]]s, integrats en una mateixa placa de silici.
=== Transistor, electrònica digital i superconductivitat ===
=== Transistor, electrònica digital i superconductivitat ===
{{principal|Transistor|Circuit integrat}}
{{principal|Transistor|Circuit integrat}}
[[Archiu:InternalIntegratedCircuit2.JPG|310px|thumb|Detall d'un [[circuit integrat]] ]]
[[Archiu:InternalIntegratedCircuit2.JPG|310px|thumb|Detall d'un [[circuit integrat]] ]]
L'[[electrònica]], que estudia i ampre sistemes el funcionament dels quals es basa en la conducció i el control del fluix microscòpic dels [[electrons]] o atres partícules carregades elèctricament, començà en el [[díode]] de buit inventat per [[John Ambrose Fleming]] el [[1904]], dispositiu basat en l'[[efecte Edison]]. Amb el temps les [[vàlvula de buit|vàlvules de buit]] s'anaren perfeccionant i millorant, apareixent altres tipus i [[miniaturització|miniaturitzant-se]]. El pas essencial el donà el físic estatunidenc [[Walter Houser Brattain]] (1902-1987), incorporat en 1929 als [[laboratoris Bell]], on fou partícip juntament amb [[John Bardeen]] (1908-1991) -incorporat el 1945- i [[William Bradford Shockley]] de l'invent d'un chicotet dispositiu electrònic [[semiconductor]] que complia funcions d'[[Amplificador electrònic |amplificador]], [[oscil·lador]], [[Commutador elèctric|commutador]] o [[rectificador]]: el [[transistor]]. La paraula elegida per denominar-lo és la contracció anglesa de ''transfer resistor'' (resistència de transferència). Substitut de la [[vàlvula al buit|vàlvula termoiònica]] de tres elèctrodes o [[tríode]], el primer [[transistor]] de puntes de contacte funcionà al decembre del [[1947]]; s'anuncià per primera vegada el 1948 pero no s'acabà de fabricar fins al [[1952]], després de conseguir construir un dispositiu en [[germani]] el [[4 de juliol]] del [[1951]], culminant així el seu desenroll. El [[transistor d'unió bipolar]] aparegué una mica més tart, el [[1949]], i és el dispositiu utilisat actualment per la majoria de les aplicacions electròniques. Els seus aventages respecte a les vàlvules són entre atres menor mida i fragilitat, major rendiment energètic, menors tensions d'alimentació i consum d'energia. El transistor no funciona en buit com les vàlvules, sino en un estat sòlit semiconductor (silici), motiu pel qual no necessiten centenars de volts de tensió per funcionar.
L'[[electrònica]], que estudia i ampre sistemes el funcionament dels quals es basa en la conducció i el control del fluix microscòpic dels [[electrons]] o atres partícules carregades elèctricament, començà en el [[díode]] de buit inventat per [[John Ambrose Fleming]] el [[1904]], dispositiu basat en l'[[efecte Edison]]. En el temps les [[vàlvula de buit|vàlvules de buit]] s'anaren perfeccionant i millorant, apareixent atres tipos i [[miniaturització|miniaturitzant-se]]. El pas essencial el donà el físic estatunidenc [[Walter Houser Brattain]] (1902-1987), incorporat en 1929 als [[laboratoris Bell]], on fou partícip juntament amb [[John Bardeen]] (1908-1991) -incorporat el 1945- i [[William Bradford Shockley]] de l'invent d'un chicotet dispositiu electrònic [[semiconductor]] que complia funcions d'[[Amplificador electrònic |amplificador]], [[oscil·lador]], [[Commutador elèctric|commutador]] o [[rectificador]]: el [[transistor]]. La paraula elegida per denominar-lo és la contracció anglesa de ''transfer resistor'' (resistència de transferència). Substitut de la [[vàlvula al buit|vàlvula termoiònica]] de tres elèctrodes o [[tríode]], el primer [[transistor]] de puntes de contacte funcionà al decembre del [[1947]]; s'anuncià per primera vegada el 1948 pero no s'acabà de fabricar fins al [[1952]], després de conseguir construir un dispositiu en [[germani]] el [[4 de juliol]] del [[1951]], culminant així el seu desenroll. El [[transistor d'unió bipolar]] aparegué una mica més tart, el [[1949]], i és el dispositiu utilisat actualment per la majoria de les aplicacions electròniques. Els seus aventages respecte a les vàlvules són entre atres menor mida i fragilitat, major rendiment energètic, menors tensions d'alimentació i consum d'energia. El transistor no funciona en buit com les vàlvules, sino en un estat sòlit semiconductor (silici), motiu pel qual no necessiten centenars de volts de tensió per funcionar.
El transistor ha contribuït, com cap atra invenció, al gran desenroll actual de l'[[electrònica]] i la [[informàtica]], sent utilisat comercialment en tot tipo d'aparells electrònics, tant domèstics com industrials. La primera aplicació d'estos dispositius es féu en els [[audiòfon]]s. Pel seu treball en els semiconductors i pel descobriment del transistor, Walter Houser Brattain compartí en Shockley i Bardeen el [[1956]] el [[Premi Nobel de Física]].<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1956/brattain-bio.html Biografia de Walter Houser Brattain] (en inglés).nobelprize.org [21-05-2008]</ref>
El transistor ha contribuït, com cap atra invenció, al gran desenroll actual de l'[[electrònica]] i la [[informàtica]], sent utilisat comercialment en tot tipo d'aparells electrònics, tant domèstics com industrials. La primera aplicació d'estos dispositius es féu en els [[audiòfon]]s. Pel seu treball en els semiconductors i pel descobriment del transistor, Walter Houser Brattain compartí en Shockley i Bardeen el [[1956]] el [[Premi Nobel de Física]].<ref>[http://nobelprize.org/nobel_prizes/physics/laureates/1956/brattain-bio.html Biografia de Walter Houser Brattain] (en inglés).nobelprize.org [21-05-2008]</ref>