Canvis

[[Fitxer:Thomas Alva Edison.jpg|thumb|left|100px|[[Thomas Alva Edison]] ]]

[[Fitxer:Thomas Alva Edison.jpg|thumb|left|100px|[[Thomas Alva Edison]] ]]

{{principal|Làmpada incandescent}}

{{principal|Làmpada incandescent}}

L'inventor nort-americà [[Thomas Alva Edison]] (1847-1931) ha sigut considerat com el més gran inventor de tots els temps. Tot i que se li atribuïx la invenció de la [[làmpada incandescent]], la seua intervenció és més aviat el perfeccionament de models anteriors ([[Heinrich Göbel]], rellonger alemà, havia fabricat làmpades funcionals tres décades abans). Edison aconseguí, després de molts intents, un [[filament]] que assolia la incandescència sense fondre's: no era de [[metal]], sino de [[bambú]] carbonisat. El [[21 d'octubre]] del 1879 aconseguí que la seua primera bombeta lluís durant 48 hores ininterrompudes, amb 1,7 [[lumen|lúmens]] per [[watt]]. La primera [[làmpada incandescent]] en un filament de cotó carbonisat construïda per Edison fon presentada, en molt èxit, a la Primera Exposició d'Electricitat de París (1881) com una instalació completa d'iluminació elèctrica de corrent continu; sistema que immediatament fou adoptat tant a Europa com als Estats Units. El 1882 desenvolupà i instalà la primera gran [[central elèctrica]] del món a [[Nova York]]. Tanmateix, més tart, el seu us del corrent continu es veié desplaçat pel sistema de corrent altern desenrollat per [[Nikola Tesla]] i [[George Westinghouse]].

L'inventor nort-americà [[Thomas Alva Edison]] (1847-1931) ha sigut considerat com el més gran inventor de tots els temps. Tot i que se li atribuïx la invenció de la [[làmpada incandescent]], la seua intervenció és més aviat el perfeccionament de models anteriors ([[Heinrich Göbel]], rellonger alemà, havia fabricat làmpades funcionals tres décades abans). Edison conseguí, després de molts intents, un [[filament]] que assolia la incandescència sense fondre's: no era de [[metal]], sino de [[bambú]] carbonisat. El [[21 d'octubre]] del 1879 conseguí que la seua primera bombeta lluís durant 48 hores ininterrompudes, en 1,7 [[lumen|lúmens]] per [[watt]]. La primera [[làmpada incandescent]] en un filament de cotó carbonisat construïda per Edison fon presentada, en molt èxit, a la Primera Exposició d'Electricitat de París (1881) com una instalació completa d'iluminació elèctrica de corrent continu; sistema que immediatament fon adoptat tant a Europa com als Estats Units. El 1882 desenrollà i instalà la primera gran [[central elèctrica]] del món a [[Nova York]]. Tanmateix, més tart, el seu us del corrent continu es veié desplaçat pel sistema de corrent altern desenrollat per [[Nikola Tesla]] i [[George Westinghouse]].

La seua visió comercial de la investigació científicotècnica el dugué a fundar el laboratori de [[Menlo Park (Nova Jersey)]], on conseguí un eficaç treball d'equip d'un gran número de colaboradors. Gràcies a això arribà a registrar 1093 [[patent]]s d'invents desenrollats per ell i els seus ajudants, invents dels quals el desenroll i millora posteriors han marcat profundament l'evolució de la societat moderna, entre ells: el [[fonógraf]], un sistema generador d'electricitat, un aparell per gravar sons i un proyecte de película (el [[cinetoscopi]]), un dels primers [[tren elèctric|ferrocarrils elèctrics]], unes màquines que feen possible la transmissió simultànea de diversos mensages telegràfics per una mateixa llínia (cosa que aumentà enormement la utilitat de les llínies telegràfiques existents), l'emissor telefònic de carbó (molt important pel desenroll del teléfon, que havia sigut inventat recentment per [[Alexander Graham Bell]]), etc. En sincronisar el fonógraf en el cinetoscopi, produí el 1913 la primera [[cine sonor|película sonora]].

La seua visió comercial de la investigació científicotècnica el dugué a fundar el laboratori de [[Menlo Park (Nova Jersey)]], on conseguí un eficaç treball d'equip d'un gran número de colaboradors. Gràcies a això arribà a registrar 1093 [[patent]]s d'invents desenrollats per ell i els seus ajudants, invents dels quals el desenroll i millora posteriors han marcat profundament l'evolució de la societat moderna, entre ells: el [[fonógraf]], un sistema generador d'electricitat, un aparell per gravar sons i un proyecte de película (el [[cinetoscopi]]), un dels primers [[tren elèctric|ferrocarrils elèctrics]], unes màquines que feen possible la transmissió simultànea de diversos mensages telegràfics per una mateixa llínia (cosa que aumentà enormement la utilitat de les llínies telegràfiques existents), l'emissor telefònic de carbó (molt important pel desenroll del teléfon, que havia sigut inventat recentment per [[Alexander Graham Bell]]), etc. En sincronisar el fonógraf en el cinetoscopi, produí el 1913 la primera [[cine sonor|película sonora]].